Meritxell Borràs

Una reforma necessària

2010-07-28T13:46:00.000+02:00

Tota Europa viu sota les conseqüències derivades de la crisi econòmica però, lamentablement, a Catalunya (així com la resta de l’Estat) aquesta crisi ens està afectant d’una forma més dura. Si fem la comparativa amb els indicadors europeus podem comprovar que mentre que a Catalunya la taxa d’atur és, aproximadament, d’un 18% i la taxa d’atur juvenil ja arriba al 40% a Europa n’és gairebé la meitat.

Aquestes dades evidencien que ens trobem davant d’una situació davant la qual és necessari reaccionar i actuar. Una reacció que ha d’estar basada i fomentada en l’aplicació de diferents mesures encaminades a superar la crisi i reduir el seu impacte.

En aquesta línia, en Narcís Serra exposava que un dels pilars bàsics per sortir de la crisi, que segons ell ja s’hauria d’haver fet amb anterioritat, és la reforma laboral. A la seva vegada, el Ministre Corbacho va afirmar que si aquesta reforma s’hagués fet s’hauria pogut aturar una bona pèrdua de llocs de treball. La pregunta és, doncs, per què no s’ha fet aquesta reforma laboral?

Un dels principals motius l’apuntava el mateix Serra: no hi ha hagut polítics que fossin capaços de liderar aquesta situació.

Convergència i Unió va presentar, ja fa més d’un any i mig, una proposta per tirar endavant la reforma laboral. Tanmateix, aquesta, igual que totes les altres mesures que des del primer dia hem presentat per fer front a la crisi, han estat rebutjades pel Tripartit.

Ara és el moment, doncs, de posar-se al dia i fer allò que ja hauria de ser una realitat. És necessari que el Govern faci una proposta de reforma laboral amb l’objectiu de fer un mercat més eficaç per a les empreses i també un mercat més just per als treballadors.

Però, malauradament, això no és possible perquè dins del Tripartit la unitat és una utopia i sembla impossible que, tots plegats, siguin capaços de presentar una proposta única.

La crisi econòmica continuarà essent una realitat mentre no es solucioni el veritable problema de fons: la manca de lideratge polític.

Ridícul dels polítics, o del PSC?

2010-07-26T12:02:00.000+02:00

Després de la gran manifestació a Barcelona, a on més d'un milió de catalans varem sortir al carrer en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional per tal de dir clarament que som una nació i nosaltres decidim, es demanava a la classe política una resposta i que estès a l'alçada.

Se'ns dubte no era fàcil, però l'ocasió ho requeria. De fet, se'ns deia que els polítics ja havíem fet el ridícul a l’hora de posar-nos d'acord amb el lema i els detalls de la manifestació.

Era necessari doncs que el Ple monogràfic que es dugués a terme al Parlament fos positiu per, d’aquesta manera, poder donar resposta a les expectatives de la ciutadania.

Des de Convergència i Unió vàrem optar per no fer la nostra pròpia proposta tot entenent que aquesta havia de poder ser acceptada per la resta de formacions polítiques ja que, si no, es podia donar una situació lamentable: cada formació política defensant la seva pròpia teoria i no produint-se l'acord necessari per resposta a la situació creada pel Tribunal Constitucional. Primer, vàrem proposar presentar, com a resolució, el manifest que havia pronunciat el President de la Generalitat (fel pel qual el propi President ens va acusar de voler "fer trampeta"). Davant de l'èxit, vàrem proposar que enteníem que la gent havia sortit al carrer amb un eslògan clar, "som una nació, nosaltres decidim" i, per tant, aquesta podia ser la base de la resolució del Parlament. En aquest punt vàrem ser increpats pel Sr. Iceta que ens deia que semblava que volíem instaurar el dia de la marmota. Davant de tot això, semblava clar que era millor deixar la iniciativa a qui segurament li corresponia: al Govern.

Però, curiosament, això tampoc va agradar. Els membres del tripartit van considerar que això era pura tàctica i, com tothom sap, finalment l’Artur Mas feia un gest de generositat i manifestava que acceptaríem la proposta que ens fes el President. Vàrem aconseguir un text de mínims, certament, però vàrem aconseguir-la tant apreciada unitat.

En paral•lel, aquesta matèria també es discutia en el si del Congrés de Diputats. Lamentablement, els diputats socialistes no votaven la seva pròpia proposta demostrant, de nou, que més enllà de la retòrica (recordem aquell “Jose Luís, te queremos, pero queremos más a Catalunya”) els diputats Socialistes de Catalunya tenen una causa a servir: el PSOE.

Per tant, quan es parli del ridícul dels polítics, cal que siguem honestos. Quan es diu que no ens vàrem posar d'acord amb el lema de la manifestació acceptem que només eren els socialistes qui no acceptaven el lema pactat, feia temps, per part d'Omnium i tots els partits que havien estat treballant per la manifestació. Quan es diu que a Madrid no hi ha hagut acord de mínims, diguem que només els socialistes catalans han renunciat a l'acord que ells mateixos varen proposar al Parlament de Catalunya.

Així doncs, ridícul dels polítics o del PSC?

Sempre al costat dels veïns

2010-06-15T17:15:00.000+02:00

Ja fa més de quatre anys que CiU a l’Hospitalet va denunciar els problemes que pateixen els veïns que viuen a l’entorn del Polígon Femades. Després d’aquests anys de lluita al costat dels veïns (sense el suport de l’equip de govern), obtenim l’informe del Síndic de Greuges, afirmant que les discoteques de Femades no encaixen amb la legalitat vigent, i una sentència judicial, que declara nul•les les llicències de ple dret. Ambdós, ens donen la raó i donen el tret de sortida a la part final de la batalla: el trasllat de les discoteques.

Veient que l’Ajuntament de Cornellà ha presentat un recurs contra la sentència (i que no ha tancat les discoteques) i que el de l’Hospitalet no vol comparèixer en la causa ni ser el garant de les mesures cautelars, CiU torna a prendre la iniciativa. Presentem una moció per facilitar aquest trasllat sense haver d’esperar a que es dicti la sentència definitiva. Instem l’Ajuntament de l’Hospitalet a crear una comissió d’estudi, on haurien de participar com a mínim ambdós ajuntaments, per trobar una nova ubicació a les discoteques on es puguin compatibilitzar els espais d’oci amb la tranquil•litat dels veïns.

Confiem que, en aquesta ocasió, l’equip de govern de l’Hospitalet anteposi els interessos i el benestar dels veïns al color polític de les mocions. Durant aquests anys, hem presentat fins a set mocions i, fins ara, l’equip de govern (format per PSC i ICV-EUiA) ens les han rebutjat totes. Esperem que aquesta vegada puguem treballar tots plegats pel trasllat urgent de les discoteques.

La conseqüència d’estirar més el braç que la màniga.

2010-05-17T09:04:00.003+02:00

Davant de qualsevol moment de dificultat cal, primer, ser conscient del problema, analitzar-lo i buscar solucions i, segon, actuar adoptant les mesures pertinents. I, aquesta cadena causal, que de manera inconscient apliquem tots i totes davant dels problemes quotidians, deu ser impossible d’aplicar pel nostre govern i el de l’Estat.

Primer, es van entossudir en negar l’evidència de la crisi econòmica i, després, no han volgut, o no han sabut, analitzar-la i oferir les solucions adients. Ara, es demostra, una vegada més, que ha estat una gran errada deixar passar el temps sense fer res perquè ara s’han de fer les mateixes coses, en menys temps i de forma més dràstica.

Tot i que Europa s’ha dotat d’un mecanisme de garanties temporals per tranquil·litzar els mercats i donar un cert temps per fer els deures endarrerits, el govern socialista ha restat aturat i no ha sabut reaccionar.

Finalment, el president Zapatero ha actuat perquè li ha manat/ obligat la UE i el propi president Obama. És greu que actuïn per imposició, com a resposta a l’estirada d’orelles dels organismes internacionals i no pas per iniciativa pròpia, per responsabilitat o per sentit comú.

A Catalunya, les coses no són diferents. El govern Montilla, més interessat en les disputes i desavinences entre el tripartit, tampoc ha estat alerta i, si ha actuat ha estat per l’efecte dominó i com a resposta al moviment del govern espanyol que marca la tendència.

I és clar, així les coses van com van. Els nostres problemes requereixen reformes i per fer reformes el govern ha de governar. I governar implica assumir riscos i prendre decisions encara que no siguin populars. Els socialistes estan perdent el favor dels seus perquè han promès i no han complert, perquè han fet i desfet, tornant enrere sobre els seus propis passos, i això passa factura no només al seu partit sinó al país.

El resultat de tot plegat és, lamentablement, una important retallada dels drets socials. La congelació de les pensions de milers de jubilats i de persones discapacitades, la reducció de les polítiques de suport a la natalitat o la supressió de la retroactivitat en la llei de dependència en són un clar exemple. Per una altra banda, si haguéssim tingut un govern auster i responsable que no hagués contractat tan alegrament tants funcionaris durant els darrers anys, potser avui no estaríem parlant de la retallada dels seus salaris.

Al final, el cost de la crisi (i la irresponsabilitat del govern), aniran a càrrec de les famílies i, tenint en compte que gran part d’això s’hagués pogut evitar, és una gran llàstima. Fa dos anys, es podria haver actuat de manera més suau però el govern va preferir estirar més el braç que la màniga donant els famosos 400€ o engreixant l’administració.

Davant de tot això, CiU considerem que el Govern espanyol ha de treballar per generar confiança (i d’aquesta manera s’incentivarà la inversió i el consum) i per crear ocupació. Mentre no es reactivi l’ocupació, no hi haurà reactivació econòmica. Per tant, calen mesures d’estímul al manteniment i a la creació d’ocupació, sobretot dirigides als autònoms i a les pimes. Igualment, CiU considerem que cal afrontar dues reformes estructurals: reforma laboral i austeritat del sector públic. A més a més, cal acompanyar-les d’un suport directe a l’economia productiva.

Consellera, encara és a temps de rectificar.

2010-05-04T12:06:00.001+02:00

El 15 de setembre, el Govern de Catalunya aprovava un Acord de mesures per a l’ocupació juvenil a Catalunya 2009-2012.

Aquest acord del Govern de Catalunya portava, l’endemà, a una signatura amb els agents socials, les patronals i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Aquest acord, que sota el nostre punt de vista arribava tard i no prou dotat econòmicament, apostava per fer programes específics per a joves, entre ells els programes d’Escoles taller, Cases d’oficis i Tallers d’ocupació.

En aquest àmbit concret, el compromís del Govern era de “garantir una major flexibilitat d’aquest tipus de programes tant pel que fa a les especialitats formatives impartides, com a la seva adequació a les necessitats de les persones joves i dels diferents territoris”. Per dur a terme aquestes accions, s’establia una inversió de 57.356.434 euros.

Tanmateix, tot això que semblava bo aquest darrer setembre resulta que a hores d’ara no es considera interessant i allò que s’havia acordat es deixarà de complir perquè, de forma unilateral, ho ha decidit la Consellera de Treball.

Així, fa varies setmanes, que des del departament de Treball es va anunciar que no es farien noves convocatòries per les Escoles Taller, les Cases d’Ofici i els Tallers d’Ocupació, trobant-nos amb la sorpresa que, sense motiu aparent (doncs lamentablement la situació de l’atur juvenil segueix tant negativa ara com ho era el mes de setembre), es canvien les polítiques d’ocupació per a la gent jove.

Al damunt de la taula s’han posat nous programes i noves propostes, però aquestes no es sumaran a les accions que s’estan duent a terme avui sinó que vindran a substituir-les. Nos dubtem que és bo i positiu tirar endavant iniciatives noves en l’àmbit de la formació i la inserció laboral pels joves, però segur que és compatible fer noves polítiques sense eliminar allò que ens ha demostrat que funciona. Cal tenir en compte, que ens trobem davant d’un àmbit que requereix una atenció especial ja que es tracta de gent jove que no ha finalitzat l’ESO. A més, cal considerar les conseqüències negatives que es deriven d’aquesta decisió: més de 1.000 professionals, que a hores d’ara treballen a les Escoles Taller, les Cases d’Ofici i els Tallers d’Ocupació, poden passar a engreixar la llista de l’atur. I, si al setembre, quan es va firmar l’acord, es considerava que la seva feina era positiva ara no s’entén perquè volem prescindir d’ells. Consellera, encara és a temps de rectificar.

Era culpa de la periodista?

2010-04-14T13:27:00.000+02:00

L’entrevista que va realitzar, el darrer dilluns, la Mónica Terribas al president de CiU ens va permetre observar un Artur Mas segur de si mateix i del seu projecte.

L’Artur Mas se’ns va presentar com el polític que realment coneix la realitat i les necessitats de la gent. Les coneix de primera mà, fruit de les seves nombroses visites arreu del territori i de les moltes reunions amb els diferents representats de la societat. Gràcies a aquestes és conscient que la crisi econòmica, l’atur i els problemes per arribar a final de mes són la principal preocupació al carrer. Per això, des de fa temps, l’Artur Mas també és el candidat d’un partit, Convergència i Unió, que treballa per un objectiu i una prioritat: aixecar Catalunya i superar la crisi que ens afecta.

Per aconseguir aquesta fita, cal impulsar, des de la il·lusió, un canvi per Catalunya i per nosaltres mateixos, un canvi que ens permeti gaudir del govern que ens mereixem i necessitem.

Un govern, tal i com va dir l’Artur Mas, que ha de ser molt diferent de l’actual. Ha de ser un govern cohesionat, seriós, responsable, amb un projecte clar i un lideratge potent que, fins i tot, sigui capaç de prendre decisions complicades. I, l’experiència viscuda fins ara, ens mostra que això és incompatible amb un govern de pactes i coalicions, com el Tripartit. És necessari, doncs, que CiU tingui una forta majoria al Parlament de Catalunya que li permeti governar sense hipoteques i amb capacitat d’acció.

Tal i com va apuntar Artur Mas durant l’entrevista, CiU pot assegurar el canvi en aquest país però no ho té garantit. Hem d’acabar de convèncer, d’introduir confiança i de despertar la il·lusió. Som una gent que tenim un projecte, que tenim idees, que volem el canvi i que treballem, des de fa temps, per aconseguir-ho. I és que, a hores d’ara, Convergència i Unió és l’única formació política que garanteix un canvi que permeterà tirar endavant el país i aixecar Catalunya.

Amb aquesta capacitat de lideratge se’ns va presentar l’Artur Mas en l’entrevista de dilluns.

Per altra banda, l’entrevista va estar farcida de preguntes i repreguntes compromeses, d’interrupcions a l’entrevistat.. Però quan hi ha capacitat de lideratge, idees clares,... una periodista punyent, una periodista que no permet escapolir-se permet conèixer en profunditat el pensament de l’entrevistat, si no és així, és culpa de la periodista?

Solucions demagògiques.

2010-03-26T14:10:00.001+01:00

Darrerament, l’equip de govern de l’Hospitalet ha concentrat tot els seus esforços en donar a conèixer una de les seves últimes iniciatives: demanar a la Generalitat l’atorgament de les facultats necessàries per imposar sancions de tancament dels establiments que infringeixin la normativa sobre venda de begudes alcohòliques. Fins ara, i amb les competències actuals, l’Ajuntament només pot aixecar una acta que remet a la Generalitat qui ha d’interposar la sanció establerta. Amb aquesta mesura es vol lluitar en contra dels “botellons” i aldarulls que es produeixin a diferents punts de la ciutat.

Respecte aquesta demanda, cal apuntar que l’Ajuntament de l’Hospitalet, en 3 anys, només ha aixecat 40 actes per la infracció de la normativa sobre la venda de begudes alcohòliques o, dit d’una altra manera, només ha aplicat una sanció al mes. Aquesta dada evidència que, a hores d’ara, l’Ajuntament no ha posat massa interès per aturar la venda d’alcohol fora de l’horari permès. A més, l’equip de govern desconeix, o com a mínim això és el que ens ha fet saber, quantes són les sancions interposades per la Generalitat. Llavors, com és que demanem més competències si desconeixem si el procés sancionador ja funciona correctament?

Per una altra banda, cal preguntar-se: si es traspassen aquestes noves facultats, es solucionarà aquest problema? L’experiència ens diu que segurament no. Hi ha àmbits en què l’Ajuntament ja té competència, com el civisme, l’aparcament o la seguretat, que s’han convertit en un gran problema per la ciutat (segons ho ha mostrat, durant els darrers any, el Baròmetre d’Opinió Pública de l’Hospitalet) i que, a hores d’ara, segueixen sense resoldre i essent la queixa majoritària dels veïns i veïnes de la ciutat.

Davant d’aquesta situació, des de CiU pensem que aquesta iniciativa s’ha proposat, bàsicament, des de un punt de vista demagògic i publicitari. L’objectiu principal d’aquesta mesura està més a prop de la propaganda que de voler buscar, realment, una solució al problema.

Entrevista al Diari de L'H: "S'ha de posar el focus en les necessitats de les persones"

2010-03-16T10:05:00.003+01:00

Aquí us deixo l'entrevista que m'han fet els companys/es del Diari de L'Hospitalet.

- Faci el seu retrat de la ciutat.

És una ciutat complexa. Hem perdut molta població i n’hem guanyat de nova, bàsicament immigrant, i hi ha diferents conglomerats als barris. Des de punt de vista urbanístic sembla que l’única obsessió hagi estat fer grans obres que ara estan aturades com la plaça d’Europa, Can Trabal o Can Rigal. Crec que posem malament el focus, s’hauria de posar més en la proximitat a la gent, en les necessitats de les persones, la seguretat ciutadana, les prestacions socials, fer més guarderies, poder disposar d’un lloc on aparcar el cotxe, una ciutat on hi hagi una millor neteja, millor enllumenat... També l’Ajuntament pot fer moltes coses per ajudar els autònoms que, moltes vegades, es troben amb grans dificultats a l’hora de tirar endavant.

- Què s’hauria de fer per sortit de la crisi, segons vostè?

Polítiques diferents de les que han fet el Govern Zapatero i el Tripartit. Donar 400 euros per després retirar-los ha estat un error, apujar l’IVA, com es pretén, també és un error. S’han de fer polítiques d’estimulació de l’economia productiva i ajudar a l’emprenedor per, a l’hora de la veritat, aconseguir més llocs de treball. La gent el que vol és feina. Tenim moltes persones en atur, famílies senceres que no tenen ingressos i passen per una situació de duresa. Aquesta situació també carrega els serveis socials que, de vegades, no tenen prou recursos per donar resposta a tothom.

- També s’ha ajudat els ajuntament els programes FEIL.

No ha estat una mesura excel•lent malgrat que s’ha fet feina, sobretot d’arreglar carrers encara que, en molts casos, no estic d’acord amb com s’ha fet. Potser hauria estat més pràctic i positiu, més que utilitzar aquests diners per oferir feina quatre o sis mesos, destinar-los a fer que les empreses poguessin tirar endavant i creessin més llocs de feina estable.

- És la regidora de l’oposició més coneguda segons el Baròmetre 2009. Això poden ser vots per al seu partit?

Esperem que sí, això no se sap fins a l’hora de la veritat; però el fet que et coneguin és fruit que estàs als carrers, parles amb la gent, ets present a la ciutat. Potser després es tradueix en vots.

- L’Artur Mas ha dit que si els candidats de CiU de tota la vida no guanyen triarà altres persones. Creu que la pot afectar?

No, però és lògic que es faci un plantejament d’aquestes característiques, de dir que no ens hem de quedar anquilosats i amb la gent de sempre. Però l’Artur Mas és molt coneixedor de la realitat de cada municipi, de L’Hospitalet, Cornellà o Sant Cugat.

- És diputada. Què fa al Parlament? Com ho compagina amb la feina de regidora?

Al Parlament ara porto bàsicament temes de treball; vol dir que amb aquesta situacio de dificultat en l’àmbit laboral tinc lamentablement molta feina. Ho combino posant-hi moltes hores i esforços i amb un bon equip, tant els regidors de CiU com les persones que hi col•laboren.

- Com veus les eleccions autonòmiques?

Les veig amb possibilitats de canvi i treballarem fins al final perquè aquest canvi es produeixi.

- Quin lloc ocupa la política per a vostè en un barem de l’1 al 10?

Un 7, perquè crec que per damunt de la política hi ha les persones, el tracte personal, la família i allò que forma part d’un mateix i del seu entorn, que té un valor superior. La política és una cosa molt noble, és el servei a la comunitat, al bé comú, i s’hi ha de dedicar esforços, però només els hi podràs dedicar si tens cobert el que he dit primer.

- Doncs la classe política és la quarta causa de preocupació entre la ciutadania...

És injust aplicar-ho a la classe política en general; potser si que s’han fet coses per tenir aquesta situació, però insisteixo, és com a tots els col•lectius. Sempre hi ha gent que ha treballat i treballa –jo m’incloc- amb esforç, bones intencions, to positiu, honestedat i inclús il•lusió, però això no vol dir que com a col•lectiu... quan llegeixo les notícies, de vegades entenc que algú tingui ganes de tancar el diari i pensar que, si davant de les dificultats que té el país, aquests polítics són els que ens les han de solucionar...

- Vostès i el PP esteu a l’oposició. Intenteu coordinar-vos?

No, encara que potser ho hauríem de fer perquè les dinàmiques són molt clares. L’equip de govern, de vegades, li agradin o no les nostres propostes, s’hi oposa perquè no vol que tal partit polític quedi amb la medalla d’haver-ho aconseguit, o potser creuen que aquells diners val més utilitzar-los en un altre lloc. L’oposició, quan una iniciativa és positiva per a la ciutat, la votem favorablement i no tenim cap més inconvenient. Això deu fer que es vegi més un mateix sentit de vot en moltes ocasions.

- Pensa que té possibilitats de ser algun dia alcaldessa de L’H?

Quan algú es presenta a candidat a l’alcaldia ha de tenir sempre la il•lusió de ser-ne, si no més val no fer-ho. Està bé que hi hagi una dona que sigui alcaldessa a la ciutat.

- Per cert, ha notat el canvi d’alcalde a alcaldessa?

No crec que hi hagi hagut un canvi de rol entre masculí i femení. Segurament la diferència és en el tipus de persona. L’alcaldessa és d’un tracte més afable però de vegades el compromís o la concreció era més fàcil amb l’anterior alcalde.

- Quin és el seu desig per a l’any que acaba de començar?

En aquests moments és molt clar: que aconseguim sortir de la crisi i que tothom tingui una oportunitat de feina. # Marga Solé

Les dades de l'atur.

2010-03-09T12:27:00.001+01:00

Hi ha coses que quan passen et sorprenen i d’altres que, simplement, te les esperes. Això és el que passa, malauradament, amb les dades de l’atur. Si aquest mes al fer-se públiques les dades de l’atur haguéssim vist un descens, hauríem quedat gratament sorpresos, en canvi, veure com aquestes han tornat a pujar era, simplement, d’esperar. Tampoc ens sorprèn, ni ens agrada, que Catalunya tingui un índex d’atur que dupliqui el de la Unió Europea, però aquesta és la nostra trista realitat.

Després d’uns anys patint la crisi, sembla que, per fi, el govern socialista vol aplicar algunes mesures per superar-la. Aquestes mesures són les mateixes que fa un parell d’anys ja proposàvem des de Convergència i Unió. Així doncs, per què hem hagut d’esperar tant per actuar?

Primer, perquè el govern va negar, en tot moment, l’existència de la crisi. Per tant, és molt difícil aplicar mesures per superar quelcom que, segons tu, no existeix.

Segon, i com a resultat del que he esmentat abans, perquè quan van acceptar, finalment, l’existència de la crisi, les mesures proposades pel Govern Socialista semblaven pensades per agradar i no per solucionar la crisi que anava arrelant.

Malauradament, les nostres propostes basades en les iniciatives que altres països europeus han aplicat amb èxit, no van ser escoltades. Tanmateix, ara, veient que no hi ha mes en què no augmenti la taxa d’atur, ni dia en què no s’anunciï el tancament d’una empresa, el Govern de l’Estat es decideix a fer alguna cosa al respecte (ja saben allò que diuen que més val tard que mai). Mentre, el tripartit segueix sense voler afrontar des de Catalunya una proposta catalana per ajudar a sortir d’aquesta situació.

És el moment, doncs, d’actuar davant de la morositat que ofega a les nostres empreses, i per tant , fer que les administracions paguin a 30 dies, com passa als països de la Unió Europea que són seriosos i que entre els particulars i les empreses es pagui com a màxim a 60 dies. Cal, també, ajornar la pujada de l’IVA, (el propi Conseller Castells ha manifestat que és de manual no pujar aquest tipus d’impost que grava el consum en època de crisi) facilitar l’accés al crèdit i la liquiditat de les pimes i els autònoms (en aquest àmbit cal una reestructuració en profunditat del ICF i del ICO) i aplicar polítiques actives d’ocupació per generar nous llocs de treball.

Històricament en moments de crisi, Catalunya n’havia liderat la sortida, el Govern de Catalunya i els diputats de CiU decisius a Madrid havien pres aquesta responsabilitat amb valentia, ara les coses són diferents i el Govern de Catalunya prefereix no encarar-se al Govern central i per tant malgrat es pensi que no és convenient la pujada de l’IVA, no s’actua. I els 25 diputats del PSC a Madrid, actuen com un diputat més del PSOE, mai voten de forma diferent.

Ara que ja tenim l’aigua al coll, sembla que se’ns escolta, actuem doncs amb celeritat i sense perdre el temps, les nostres propostes i les nostres ganes de col•laborar, hi són. El dia dotze, estem disposats a fer propostes positives, com hem fet tota la legislatura, esperem que a l’altra banda hi hagi ganes d’escoltar-nos.

L'impost de successions.

2010-02-15T18:17:00.000+01:00

L’altre dia vaig fer, al Centre Cultural Barradas de l’Hospitalet, una conferència sobre l’impost de successions. Sempre he pensat que el moment més enriquidor d’aquestes conferències és quan s’obre el debat amb els assistents i pots, així, copsar l’opinió que aquests tenen al respecte.

En aquesta ocasió, vaig poder comprovar que, realment, l’impost de successions és, tal i com diem des de Convergència i Unió, un impost molt injust. És injust perquè grava uns béns que ja han estat gravats abans per altres impostos, perquè només l’acaba pagant la classe mitjana (ja que els rics tenen vies legals per tal de no fer front a aquest tipus de pagament) i perquè cada cop hi ha més lloc a l’Estat on aquest impost no es paga.

És un impost injust i, a més, és un impost (com deia ahir una de les assistents) molt trist. Tot just acabes de donar l’últim adéu a una persona que t’estimes i has de fer front al pagament d’uns béns o d’uns diners que tu mateix t’has guanyat. Per què has de pagar pel pis en el que ja hi vius i que tu mateix has contribuït a pagar? Fins i tot, hi ha gent que ha demanar un crèdit per poder fer l’acceptació de l’herència.

Per tot això, crec que és necessari suprimir totalment aquest impost. No ens podem conformar amb la seva modificació. A les darreres eleccions, el programa de Convergència i Unió ja incloïa el compromís de suprimir l’impost de successions i donacions i, a les properes, ho tornarem a incorporar.

La Renda Mínima d’Inserció.

2010-02-05T12:10:00.002+01:00

El Govern de Catalunya ha impulsat una modificació de la Renda Mínima d’Inserció. Estrictament, el que es fa és facilitar l’accés a les persones a aquest tipus de renda, tot reduint el nombre de mesos que una persona no ha cobrat la renda mínima.

Evidentment, es tracta d’una ajuda per tirar endavant però no és cap solució al tema de fons: la manca de feina i la manca de possibilitats per treballar.

La pròpia memòria explicativa manifesta que s’ha triplicat el nombre de demandes que es fan i que això és fruit de la crisi que vivim i que afecta d’una forma molt especial a Catalunya (ja que el nostre índex d’atur és el doble que el de la Unió Europea). També es manifesta que el perfil dels que fan la sol•licitud per poder obtenir la PIRMI ha canviat.

És obvi que això és així. La PIRMI es va concebir per donar resposta a les persones que calia ajudar-les a inserir-se laboralment i socialment ja que la seva trajectòria personal els havia allunyat de l’àmbit laboral i de la seva situació laboral. Però les persones que miren de buscar algun tipus d’ajuda davant de la manca de feina, fruit de la crisi que vivim, ja no responen a aquest perfil.

Sens dubte, cal donar resposta a les persones que no tenen feina i la principal ajuda passa per facilitar l’accés a aquesta. Això és fa a través de la formació (a dia d’avui, el govern no és capaç de donar resposta a l’augment en la demanda de formació, com a conseqüència, hi ha més gent que mai sense poder-se formar) i l’acompanyament en la cerca de feina.

Cal doncs, que el Govern faci polítiques de subsidi, no podem deixar les persones al marge, però també cal que faci polítiques per estimular l’economia productiva. És necessari que l’aplicació d’aquestes polítiques es facin a la vegada i que l’aplicació d’una d’elles no suposi l’abandonament de l’altra.

La situació és difícil però és evident que hi ha països que se‘n surten. Només cal veure quina és la situació d’Alemanya, d’Anglaterra o de França i, en tots els casos, les polítiques per estimular l’economia productiva han estat claus i, això, és compatible amb ajudar les persones que es troben en una situació llarga d’atur.
Després de tants mesos de crisi, el Govern n’hauria d’haver pres nota i ser capaç de compaginar les dues línees.

La crisi ens ofega i el govern no reacciona.

2010-02-03T16:00:00.000+01:00

Catalunya torna a ser, lamentablement, la comunitat autònoma on més s’ha incrementat l’atur (en 22.122 persones durant el mes de gener). Davant d’aquesta situació, el Govern segueix venent un missatge d’optimisme, anunciant que el pitjor de la crisi ja ha passat i que hi ha indicis de recuperació econòmica. Malauradament, aquest missatge d’optimisme es tracte només de paraules i no es basa en actuacions concretes impulsades pel Govern.

Per Convergència i Unió aquest no és un problema secundari sinó que pensem és el problema principal que té el país i, per tant, la seva gent. Solucionar-ho s’ha convertit en una urgència nacional davant la qual cal una reacció ràpida i contundent que el Tripartit, fins el dia d’avui, ha estat incapaç de fer. Lamentablement, no només no es capaç de reaccionar sinó que tampoc sap entomar les propostes que CiU ha fet.

Així, les propostes presentades per CiU per tal de mitigar, en la mesura del possible, l’efecte d’aquesta crisi en aquest sector són rebutjades, quasi de manera automàtica, per un Govern de la Generalitat que sembla insensible davant el malestar, la preocupació, la inquietud i el drama de moltes persones que estan a l’atur.

Entre aquestes persones destaquen, per la situació dramàtica que estan vivint, els autònoms. De l’octubre del 2008 a l’octubre del 2009 a Catalunya han cessat la seva activitat 109.000 autònoms (a l’entorn del 20%).

La situació d’aquests sector és especialment difícil ja que comproven que han de fer front a la crisi sols i amb el trist convenciment que els governs, estatal i català, no fan tot el que poden per d’ajudar-los.

Fruit de la nostra voluntat de solucionar aquesta situació i del nostre convenciment que cal que el Govern ajudi no només a les persones que s’han quedat sense feina sinó que també ha d’ajudar a què els autònoms continuïn i puguin mantenir la seva ocupació i puguin crear nous llocs de treball vàrem presentar una moció al Ple del Parlament per tal de dur a terme un Pla d’Ajuda als Autònoms.

Aquest pla contempla l’aplicació de mesures concretes per tal de mantenir l’activitat dels autònoms, ajudar a la creació de nous llocs de treball per part d’aquests i garantir la protecció d’aquest sector.

Per tal d’aconseguir tots aquests objectius, demanàvem que, en un termini d’un mes, es constituís el Consell del Treball Autònom de Catalunya, que es fomentés un pla d’ajudes per autònoms per facilitar la conciliació amb la vida familiar i que es fomentés, també, un pla d’ajuda a la contractació per part de treballadors/es autònoms basat en el suport a la contractació del segon i tercer treballador.

Instàvem, també, a que s’apliqués un pla d’ajuda directa als autònoms per tal que puguin pagar la quota de la seguretat social, que es simplifiqués i ampliés l’accés dels autònoms a les línies de finançament de l’Institut Català de Finances, a l’accés als ajuts de l’autoocupació així com la seva tramitació i, per últim, que el Govern facilités el pagament de les subvencions dels autònoms màxim tres mesos després d’haver-se aprovat.

Lamentablement, el vot en contra del Tripartit va evidenciar, una vegada més, la manca d’implicació del Govern vers els autònoms i, en general, a tots els aturats.

Un acord unànime per millorar la situació dels aturats

2010-01-22T13:47:00.001+01:00

Una de les mesures adoptades pel govern central per al manteniments dels llocs de treball, la protecció de les persones en situació d’atur i la millora de la liquiditat de les empreses consisteix en què els treballadors/es afectats/des per un Expedient de Regulació d’Ocupació (d’ara en endavant, ERO) temporal no vegin disminuïts els seus drets a la prestació d’atur durant els 120 primers dies que duri aquest.

En el període gener-juliol de 2009, a Catalunya 81.538 persones han estat o segueixen afectades per ERO’s temporals. Tenint en compte que la duració d’aquests és d’un període de 7 mesos, no és difícil pensar que molts d’aquest treballadors i treballadores afectats podrien estar ja esgotant aquests 120 primers dies d’exempció.

Malgrat que l’escenari òptim és que aquestes persones es poguessin tornar a reincorporar a les seves respectives empreses, les dades econòmiques encara no indiquen que estiguem entrant en un cicle de recuperació i, per tant, és necessari que es segueixin prenent mesures que incrementin la protecció social dels treballadors/es i es pal•liïn els efectes socials de l’actual crisi econòmica.

És per això que des de Convergència i Unió hem presentat una proposta de resolució per tal millorar la prestació social de les persones afectades per un ERO temporal.

Mitjançant aquesta, proposàvem ampliar de 120 dies a 180 dies el període d’atur exempt de comptabilització a efectes de la prestació d’atur i instàvem al Govern de la Generalitat de Catalunya a dur a terme les gestions pertinents, en el marc del diàleg social, per tal que el Govern espanyol ho apliqués. Per sort, la nostra proposta ha comptat amb l’acord unànime del Parlament.

Celebro, doncs, l’aprovació d’aquesta proposta i espero que puguem arribar a nous acord per tal d’aconseguir superar, amb èxit, la crisi que vivim.

La irresponsabilitat política.

2010-01-20T14:02:00.002+01:00

Lamentable. Tot el que envolta el tràgic incendi de l’Horta de San Joan em sembla, simplement, lamentable.

Lamentable és que aquest foc hagi estat, segons les últimes informacions, provocat. És deplorable veure com encara hi ha gent prou incívica, prou irresponsable i prou egoista com per dur a terme un acte tan inhumà i despietat.

És lamentable, també, que els “responsables” d’un país (i permeteu-me les cometes) no hagin sabut, primer, gestionar i coordinar els seus efectiu i òrgans (tal i com demostren les informacions a les que darrerament hem pogut accedir-hi) i, segon, que hagin afrontat la situació, la desgraciada situació, ocultant informació.

En aquest punt no hi ha cap excusa vàlida. Quina excusa pot tenir un Conseller, o qualsevol responsable del govern, per passar per alt la seva obligació d’informar (correctament) als ciutadans/es? Potser cal recordar que el govern, un bon govern, es deu al ciutadà.

Cinc mesos després de tot això surten a escena reconeixent una veritat que, inesperadament (i per la seva desgràcia), ha sortit a la llum. Tanmateix, de dimissions, ni parlar-ne. Demanen perdó pels errors comesos i amb això ja en tenim prou. Bé, demana perdó només un dels responsables.

Cada dia ens trobem amb noves informacions sobre aquests fets i noves contradiccions dels consellers respecte la veritat. Pot ser ara no seria una novetat si, en els propers dies, ens trobem amb noves contradiccions i noves sorpreses negatives.

Lamentablement, aquest govern tripartit ens té acostumats a que encara que hi hagi elements més que suficients per assumir responsabilitats, això no es fa ni per casualitat. Els consellers no dimiteixen i el President, s’ho mira, i no actua en conseqüència.

President, a que espera per actuar davant dels greus fets d’Horta de San Joan?

El discurs de l'Artur Mas.

2010-01-19T10:21:00.000+01:00

Abans d’ahir vàrem escollir, en el Consell Nacional de Convergència i de Convergència i Unió, a l’Artur Mas com a candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Una vegada escollit, va fer un discurs d’aquells que t’arriben al cor i que et fan vibrar.

Segons el meu parer, aquest discurs va ser èpic i poètic alhora (he de confessar que m’ha fet gràcia que en Jordi Barbeta hagi utilitzat una terminologia semblant). Va ser un d’aquells discursos en què t’adones que l’orador se’l creu i, per tant, et convenç i et fa gaudir sentint-lo.

Una vegada finalitzat, em van venir al cap les paraules que el President Pujol va pronunciar per proposar a l’Artur Mas al Comitè Executiu Nacional com a presidenciable. Va dir que “els veritables lideratges es forjaven des de les situacions difícils” i que liderar des de la Presidència és, en certa manera, fàcil.

Segons el President, el lideratge de Mas, fet des de l’oposició, ha aconseguit fer una federació més forta. I ho ha fet des de la proposta i no des del ressentiment. És, per tant, un lideratge de debò, sòlid, dels que valen la pena.

Crec, fermament, que el discurs de l’Artur Mas al Consell Nacional va validar les paraules del President Pujol.

Si podeu, us recomano que entreu a la pàgina web del partit (http://www.ciu.cat/fitxa_noticies.php?news_ID=23307 ) i l’escolteu. Així, podreu jutjar per vosaltres mateixos.

Per lluitar contra l’atur cal un canvi de govern.

2010-01-05T13:55:00.000+01:00

L’inici del 2010 ens porta les dades de l’atur de l’any que hem deixat enrere. I, lamentablement, aquestes no són positives. A Catalunya, l’any 2009 es tanca amb 561.761 persones a l’atur. I això no és poca cosa.

És trist veure com l’Estat espanyol és campió en matèria d’atur a Europa però també és molt trist veure que a Catalunya les dades de l’atur evolucionen pitjor que a la resta de l’Estat. De fet, a Catalunya no ens trobàvem unes dades com aquestes des de l’any 1996.

Si tenim en compte que Catalunya és la comunitat on més s’ha incrementat l’atur (el 32.73% en front del 25.4% de l’estat espanyol) i que, a la vegada, el nivell d’ocupabilitat dels aturats catalans també és inferior als de la resta, és a dir, són els que menys oportunitats tenen de tornar a la feina, podem constatar el fracàs del Tripartit en matèria d’ocupació.

Davant d’això, podem afirmar que, sens dubte, l’atur és el principal problema que té Catalunya en aquests moments i crec que, davant d’això, tenim un Govern que es mostra incapaç de donar resposta a la situació.

La proba del que acabo d’afirmar la trobem en el fet que davant l’evolució negativa de les dades de l’atur de Catalunya respecte la mitjana estatal, veiem com l’acord que el Govern duu a terme amb els agents socials no incorpora cap mesura nova i efectiva per fer front a aquesta greu situació.

És evident que cal un canvi en aquesta matèria i que, per abordar aquesta situació amb optimisme, és necessari que l’any 2010 ens porti un canvi de Govern a Catalunya. Un nou govern que sàpiga donar resposta a la situació de crisi i atur que vivim i acabar, així, amb un Tripartit que ha estat incapaç de donar-hi resposta i que, de fet, ens ha portat a una evolució més negativa que la de la resta de l’Estat. Evidentment no tota la responsabilitat és del Govern però negar la seva responsabilitat seria tant com negar la realitat.

A crisis excepcionals, mesures excepcionals.

2009-12-22T12:21:00.000+01:00

A Catalunya, 109.000 autònoms s’han vist obligats a cessar la seva activitat durant l’últim any i s’ha incrementat un 400% el nombre d’autònoms que han sol•licitat, i són beneficiaris, de la Renda Mínima d’Inserció. Aquestes dades, per si soles, ja indiquen que alguna cosa no funciona bé. Indiquen, també, que existeix, des de fa temps, un malestar, una preocupació i una inquietud per la situació, quasi dramàtica, dels autònoms a Catalunya. Una preocupació que, lamentablement, encara no ha arribat als despatxos del Tripartit.

Els autònoms, per tant, han de fer front a aquesta crisi sabent que, a hores d’ara, no poden comptar amb el suport del govern. Una crisi que, a més, té un comportament diferent respecte a les que s’han viscut amb anterioritat. En aquest cas, convertir-se en autònom no és cap sortida a la crisi, més aviat el contrari, ser autònom comporta patir-la amb una intensitat superior a les dels altres sectors.

Dels problemes que afecten a aquest col•lectiu, cal fer-ne esment d’un molt concret: la dificultat que tenen per accedir al crèdit. Conscients d’aquesta dificultat, i de les conseqüències que aquesta comporta en la vida econòmica del negoci, des de Convergència i Unió es va impulsar l’acord, en el Congrés dels Diputats, d’una proposició de llei sobre la morositat. Lamentablement, aquesta ha quedat ajornada i diluïda dins d’un avantprojecte de llei d’Economia Sostenible que ningú entén i d’utilitat dubtosa.

Per tant, les ajudes per actuar davant la morositat, estan encallades a Madrid, a mans d’un govern central rígid que no vol canviar la fiscalitat i que, per tant, poc interès presenta per salvar a aquest col•lectiu.

Donada aquesta situació d’ineficiència per part del govern central, cal que el Govern de Catalunya, en una mostra de responsabilitat, seny i valentia, actuï i apliqui les mesures i polítiques necessàries.

Ara, després que aquest col•lectiu hagi demanat, en nombroses ocasions, una ajuda econòmica per aquells autònoms que es quedin sense feina, el Govern ha signat un Pacte Anticrisi on hi figura una ajuda de 425€ durant mig any vinculada a la obligació de formació i de seguir un itinerari d’inserció.

Aquesta ajuda és, òbviament, una bona notícia però no hem d’oblidar que també representa el final d’un negoci o d’una activitat. Demanem per tant, mesures i ajudes que evitin arribar a aquest punt. Cal aplicar un Pla d’Ajuda als Autònoms que mantingui l’activitat d’aquests, ajudi a la creació de nous llocs de treballs d’aquest col•lectiu i, a més, garanteixi la seva protecció. Perquè, a crisis excepcionals calen mesures excepcionals.

Idees clares

2009-11-23T09:51:00.000+01:00

Per qualsevol País és important que el seu Govern tingui les idees clares i les dugui a terme. Idees per consolidar i impulsar la seva economia, idees per projectar el País al món, idees per potenciar la seva cultura...

Si tot això és sempre important, ho és més encara quan hi ha dificultats (i evidentment , també es nota a faltar més en aquestes circumstàncies)

És evident que ara vivim dificultats. Catalunya està sotmesa a una forta crisi que ens afecta d’una forma important. La nostra economia productiva està patint, i el nostre nivell d’atur és molt rellevant, tant, que doblem el nivell d’atur de la Unió Europea.

Aquest fet, no és només una xifra, és de fet una llosa que totes les famílies patim.

Davant aquesta situació de dificultat cal una resposta clara i contundent per part del Govern, i és obvi que no hi ha resposta. No hi és i no hi ha sigut. De fet, així ens va. Mentre el gran gruix de països europeus, que han gaudit de lideratges potents i de polítiques encertades, comença a sortir de la crisi ( és el que de forma gràfica se n’ha dit els brots verds) a Catalunya som tristament campions en atur.

El tripartit, tal i com deia l’Artur Mas aquest dissabte, ha convertit la societat catalana en “una de les més hipotecades, més empobrida i més depenent de Madrid”. I davant d’una situació com aquesta, cal un cop de timó. Un cop de timó que porti noves polítiques, amb idees clares, encertades i ben liderades, i aquest Govern ha demostrat la seva incompetència en aquesta matèria.

Catalunya requereix un canvi de Govern, que ens porti un canvi de polítiques, d’estil i de lideratge, un Govern amb lideratge i amb idees clares. En definitiva, un Govern liderat per l’Artur Mas.

Rèplica a Manuel Fuentes

2009-11-19T11:15:00.001+01:00

En primer lloc, vull agrair en Manuel Fuentes l’atenció a la pregunta que, de fet, adreçava al President del Consell Audiovisual de Catalunya en la Comissió de control de la Ràdio i Televisió de Catalunya. La pregunta la feia en compliment de les meves funcions com a diputada d’aquesta comissió i, per tant, en la meva obligació de vetllar per el compliment de la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya i amb la voluntat de treballar per tenir uns mitjans de comunicació públics líders i de qualitat.

Sóc conscient de la tasca d’aquests mitjans de comunicació públics i em preocupo pel que ha passat, el que hi passa i, en general, per tot allò que afecta a Catalunya Ràdio.

Del 2004 al 2009 Catalunya Ràdio ha perdut 185.000 oients fruit, des del meu punt de vista, d’un conjunt de males decisions empresarials i polítiques dutes a terme pels dos darrers directors de l’emissora. Així, Catalunya Ràdio ha passat de ser una emissora líder al nostre país a ser-ne la tercera en audiència. A més, també ha perdut un conjunt de professionals que l’havien portat a assolir aquest lideratge (culminat amb la marxa de l’Antoni Bassas com a presentador dels matins de Catalunya Ràdio ).

Darrerament s’ha publicitat un anunci de “el Matí de Catalunya Ràdio amb Manuel Fuentes“ que, entre altres paraules, diu “rigor, servei, referència, informació”. Sens dubte aquestes són paraules que han de servir per definir la ràdio nacional de Catalunya i el programa que, de fet, és el buc insígnia dels programes informatius de la casa.

Precisament pensant en això plantejava en la Comissió de control de Ràdio i Televisió de Catalunya si ajudava a la imatge de rigor, servei, referència i informació (imatge que el presentador dels matins de Catalunya Ràdio vol i ha de donar), el fet que el seu presentador presenti un programa com “Pánico en el Plató”. Programa en el que, segons l’Avui, “Manuel Fuentes tornarà a mostrar la seva faceta de showman a la televisió”, que El Periódico titlla de “xou de televisió” i del que el propi presentador diu que és “un espai en què el més important és l’espectacle”.

Evidentment és lícit que en Manuel Fuentes vulgui guanyar-se millor la vida o, simplement, tenir alhora un programa de televisió. Lògicament hi té dret. Però també és lògic que els que tenim la responsabilitat de vetllar pels mitjans de comunicació públics ens plantegem si aquest fet no anirà en detriment del programa que en Fuentes dirigeix i presenta a Catalunya Ràdio.

Detriment perquè, primer, el programa del qual n’està al front ja no tindrà el 100% de la seva atenció i dedicació. Un programa que crec que quan porta només poc més de dos mesos conduint-lo requereix precisament de tota la seva atenció i la seva concentració per tal d’aconseguir, de nou, el lideratge. I, segon, perquè cal plantejar-se si la doble activitat no anirà en detriment de la credibilitat necessària que ha de tenir el matí de Catalunya Ràdio.

En la seva carta, comenta que ha fet diverses ofertes a TV3 i concretament a la seva directora (de fet en llegir la carta adreçada a la meva persona, em vaig preguntar si em contestava a mi o reclamava un programa a TV3) però que, al no reeixir, ha optat per fer un programa en una televisió espanyola privada.

Sens dubte, és la seva opció personal, però en la meva pregunta parlamentària, jo plantejava el següent: és la millor opció per Catalunya Ràdio? És compatible?

Potser la seva notorietat en un programa de televisió l’ajudarà a millorar el nivell d’audiència dels Matins de Catalunya Ràdio, tan de bo. Si és així ho celebraré. Però ens quedarà igualment el dubte de si l’augment d’audiència va acompanyat d’un major “rigor, servei, referència i informació”.

Els pressupostos del Tripartit: sortir de la crisi o continuar al govern?

2009-11-17T11:41:00.000+01:00

Pretendre recollir els primers brots verds de l’economia quan ni tant sols has plantat les primeres llavors és, senzillament, estar esperant un miracle. Això és, a raó dels Pressupostos del Govern per el 2010, el que sembla estar esperant el Tripartit. O si no, quina explicació té la seva insistència en assegurar que aquest any començarem a sortir de la crisi quan totes les previsions macroeconòmiques fetes pel 2010 indiquen el contrari?

Lamentablement, aquests pressupostos, en comptes de ser un conjunt de mesures davant la crisi, són una mostra més de la desorientació i la irresponsabilitat del tripartit. Tanta és la desorientació i tanta és la irresponsabilitat que fins i tot fa pensar que són uns pressupostos dissenyats només per encarar un any electoral i per mantenir-se en el poder.

Per tant, tot indica que l’economia catalana per l’any vinent estarà caracteritzada per l’increment del dèficit i de l’endeutament, pel fet que els catalans/es haurem de pagar més impostos i, a més i com si tot això no fos suficient, també veurem com la taxa d’atur segueix augmentant. Tot això dins d’un context en el que difícilment s’hi observarà el comportament positiu de cap sector productiu.

Ens trobem, doncs, amb uns pressupostos que no serveixen per combatre la crisi (més aviat la fomenten), que contemplen l’endeutament més gran de la història (i, per tant, també garanteix més impostos de cara al futur), que no compleixen amb el criteri d’austeritat (s’incrementarà la plantilla en quasi 5.000 persones), que no són socials (no s’incrementen els ajuts a les famílies amb fills de 0 a 3 anys ni els complements per a les persones vídues) i que, a més a més, en matèria de finançament no compleixen amb l’Estatut (no hi figura la cistella d’impostos prevista i, per tant, no hi figuren els 4.400M€ que aquesta suposa).

Per tot això, i per moltes altres incoherències més, des de CiU hem presentat una esmena a la totalitat d’aquests pressupostos. No podem hipotecar, durant més temps, el futur de Catalunya. Cal aplicar uns pressupostos basats en previsions reals que prioritzin les polítiques d’ocupació, les polítiques socials i que generin activitat econòmica. Cal, en definitiva, aplicar uns pressupostos dissenyats per aixecar Catalunya i no per enfonsar-la encara més.

Amb voluntat de servei públic.

2009-11-11T18:52:00.002+01:00

Normalment, els actes i les xerrades que organitzem des del grup municipal de Convergència i Unió estan relacionats amb l’actualitat política del nostre país o de la nostre ciutat, l’Hospitalet. Tanmateix, som conscients que ho ha moltes altres qüestions que s’allunyen una mica de l’àmbit polític, que preocupen, i molt, els nostres ciutadans/es. I creiem que, a través de la nostra voluntat de servei públic, des de la política també hem de contribuir a donar resposta i a resoldre les inquietuds de la gent.

Tot i el gran allau d’informacions i notícies sobre la grip A, o precisament per culpa d’aquestes, la població continua tenint molts dubtes al voltant d’aquest tema. Durant els últims mesos s’han fet moltes preguntes i he sentit molts rumors sobre aquest virus. És evident, doncs, que aquest és un tema que preocupa la gent i que, fins i tot, està generant una certa alarma social.

Per això, des del grup municipal de Convergència i Unió a l’Hospitalet hem pensat que la millor manera de tranquil•litzar la gent és oferint informació directa i de primera mà. Creiem, a més, que dins del “boom mediàtic” que s’ha generat, cal prioritzar la informació provinent del personal sanitari i especialitzat. Amb aquest objectiu vam organitzar una xerrada- col•loqui sobre la Grip A.

Aquesta xerrada es pot resumir en només una paraula: tranquil•litat. Tranquil•litat perquè, gràcies a la Gemma González (directora del Policlínic General de Castelldefels) i al doctor Miguel Fuentes (Cap d’Urgències del Policlínic General de Castelldefels), ja tenim la informació necessària sobre el virus, el tractament, la prevenció i la vacuna i, tranquil•litat també, perquè parlem d’una grip que, en contra del que indiquen els rumors, és benigne. Així, en una estona es van solucionar els dubtes i les preocupacions de mesos.

Sense cap tipus de dubte, ha estat un acte útil i que la gent necessitava. Al cap i a la fi, en això consisteix la nostra feina, en fer que la vida dels nostres ciutadans/es sigui una mica més fàcil.

Han assassinat l’Estatut?

2009-11-09T18:06:00.000+01:00

Fa pocs dies, una amiga meva em va fer arribar els seus pensaments a través d’un article, que vaig considerar més que interessant.
Interessant pel tema que planteja, interessant per com ho planteja i finalment interessant i alhora preocupant per la conclusió a la qual arriba.

Li he demanat permís per publicar-lo en el meu bloc, i no hi ha posat cap inconvenient. Per tant, aprofito aquest espai per donar a conèixer la seva opinió. Ja em direu què us sembla.

Han assassinat l’Estatut?

Segons l’escriptor i periodista Francesc-Marc Álvaro, sí. En un article que va publicar a La Vanguardia el passat 3 de novembre afirmava:

“El Estatut fue asesinado en el Congreso el pasado jueves [29 d’octubre]. Ni nos hemos enterado, ocupados como estamos con la operación Pretoria y tratando de ver algo en medio de la polvareda que este caso de corrupción está provocando en la sociedad catalana. Nos han metido el gol definitivo y no nos hemos dado ni cuenta. Tanto esperar la sentencia del Tribunal Constitucional, tanto especular con la fecha del fallo, tanto observar las disfunciones de los altos magistrados y, al final, el tiro de gracia no ha venido de allí. No ha sido ni recorte ni castración química, ni sentencia interpretativa ni extirpación de artículos clave, nada de todo esto. El Estatut fue asesinado en el Congreso de los Diputados el pasado jueves, cuando la reforma de la ley de Financiación de las Comunidades Autónomas (LOFCA) superó las enmiendas presentadas por varios grupos. El Gobierno central presidido por Zapatero (el que afirmaba que si él ganaba las elecciones también “gana Catalunya”) consigue imponer su criterio, que en esto coincide plenamente con el del PP: el Estatut, que es ley orgánica, queda definitivamente supeditado a la LOFCA, que es ley orgánica de ámbito general, extremo que consagra una nueva versión del consabido “café para todos”, receta que desvirtúa el autogobierno catalán. Es una decisión muy grave y una burla a la voluntad popular.”

És això veritat? Veiem-ho:

Una de les raons fonamentals de fer un nou Estatut va ser per incorporar-hi un nou model de finançament propi per a Catalunya, que trenqués amb l’esquema de “café para todos”, que quedés alliberat de la negociació conjuntural, que articulés una relació bilateral Estat-Generalitat, i que en definitiva servís per acabar amb la sagnia de dèficit fiscal que patim. No es tractava de millorar el sistema anterior –aconseguir uns milions de més- sinó d’articular un nou model amb unes noves regles, d’acord amb el que és i representa Catalunya.

Un dels guanys del nou Estatut en matèria de finançament era la prevalença d’aquest per davant de la LOFCA en cas de conflicte entre ambdues normes (un element utilitzat pels lletrats del Parlament en les seves al•legacions en contra dels recursos d’inconstitucionalitat en contra l’Estatut). Per contra, tal i com ha plantejat el Govern espanyol (amb el vist-i-plau en tot moment del tripartit) la negociació del nou finançament i que ara culmina (al mateix moment que la resta de comunitats autònomes, de manera conjunta per a totes elles i ignorant que existeix l’Estatut). Catalunya seguirà supeditada a la LOFCA, incomplint així la llei orgànica que regula l’autogovern de Catalunya, que cal recordar que té un plus de legitimitat respecte a d’altres lleis orgàniques pel fet d’haver estat refrendada en referèndum per la ciutadania.

La inclusió del model de finançament de Catalunya a la LOFCA trenca amb una de les peces claus que havien de permetre articular un model de finançament propi per al nostre país, d’acord amb les necessitats de Catalunya i, a més, impossibilita que Catalunya disposi d’un model propi.

Una de les proves que demostra això que dic és el fet que el guany per persona serà inferior al que aportarà de mitjana cada català per la pujada d’impostos de Zapatero. Els catalans pel sistema de finançament guanyarem 295€ per càpita (2.153 M€ en total) i per la via de l’augment de la fiscalitat ens en prendran 330 € (uns 2.409 M€, que és el 22% del total dels recursos que preveu aconseguir per la via d’augmentar impostos a tot l’Estat).

Per tant, podem conclure que tal com diu Francesc-Marc Álvaro, l’Estatut, efectivament, ha estat assassinat.

(Gràcies Miriam per la teva generositat)

La responsabilitat del govern en el tancament de Lear.

2009-11-03T19:10:00.002+01:00

Al metro de Barcelona la megafonia insisteix repetidament sobre la conveniència de vigilar les nostres pertinències perquè els carteristes aprofiten qualsevol descuit per fer la seva feina. En canvi, rarament es poden veure vigilants que intentin impedir-ho. És a dir, que l’Ajuntament creu complir amb les seves obligacions senzillament advertint-nos d’un perill, però fent ben poca cosa per evitar-ho.

Aquesta imatge m’ha vingut al cap aquests dies mentre, al Parlament, interpel•làvem al Govern sobre el tancament de la fàbrica Lear de Roquetes. D’una banda, la consellera Serna no ofereix cap resposta satisfactòria a les preguntes que des de CiU li hem formulat per saber què havien fet fins ara per evitar aquest tancament. De l’altra, el conseller Huguet envia una carta intentant justificar la impotència del Tripartit en aquest tema. Això és tot. Mentre, 500 famílies estan a punt de quedar-se al carrer.

L’assumpte és particularment greu perquè durant sis anys no han fet res, no han adoptat cap mesura concreta per garantir la continuïtat de Lear a Roquetes. A més, el Tripartit ha dificultat el desenvolupament de la zona. Dos exemples ho demostren: l’aprovació del Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre, en el qual desenvolupen una Catalunya paisatgística i practiquen una mirada metropolitana, ja que s’impedeix desenvolupar industrialment les Terres de l’Ebre i el desdoblament de l’A-68, en el qual el PSC, a l’hora de la veritat, a Madrid ha optat per l’opció de Morella, en comptes de fer-ho per l’eix de les Terres de l’Ebre i arribar al mar per Tarragona

Tot un exercici de coherència per desenvolupar industrialment la zona, no troben? I com la coherència no és precisament un pràctica habitual del Govern, és pertinent recordar ara les paraules del president Montilla, quan fa set anys, en relació a la factoria de la mateixa empresa a Cervera va declarar que la situació que s’hi va viure “era fruit de la desídia i la inconsistència de la política industrial del Govern de CiU”. Per la seva banda, l’esmentat conseller Huguet, aleshores diputat, va afirmar que el cas de Lear a Cervera “no és insòlit, el que és insòlit és que no ho hagi previst el govern perquè hi havia informes des de fa 20 anys que indicaven que hi havia components d’automòbils que marxarien”. Ara que són ells qui tenen les responsabilitats sobre el tema, tothom ha vist quins són el resultats.

És per això, que en la meva intervenció en seu parlamentària vaig adreçar a la consellera Serna les preguntes següents:

“Què han fet durant aquests sis anys de Tripartit per impedir que Lear acabi tancant a Roquetes? Portem nou mesos d’eros successius a Roquetes. Què ha fet el comitè anticrisi que vostè coordina per combatre aquesta crisi? Què han fet per portar nous productes a Lear? Què han fet per aconseguir noves empreses a les Terres de l’Ebre?”

No cal dir que la senyora Serna va fugir d’estudi en la seva resposta.

Amb una crisi econòmica com l’actual, amb més de 600.000 aturats, el Govern només sap enrocar-se i no dóna respostes a les necessitats de la gent. Volem saber quina ha estat la resposta del Govern davant la crida del metall, la manifestació d’empresaris i autònoms, les protestes de sindicats, etc. Exemples, tots ells, que posen de manifest que el Tripartit ha estat incapaç d’anticipar-se, de planificar i de donar resposta a les necessitats del país.

Crisi i Govern

2009-10-21T09:22:00.000+02:00

Ja fa molts dies, masses, que la crisi econòmica ha esdevingut la trista protagonista quotidiana de molts sectors productius del nostre país. Així, els Expedients de Regulació de l’Ocupació (ERO), ja siguin temporals o definitius, s’han convertit en notícia permanent de les pàgines dels diaris i han anat incrementant, mes rere mes, la taxa d’atur a Catalunya.

Dins d’aquest augment incontrolat de l’atur, el sector de l’automoció ha tingut un paper destacat. Els EROs de Nissan, SEAT o Pirelli són el principal testimoni d’un sector que, tot i advertint de la important davallada de la seva producció, no ha rebut a temps les ajudes que necessitava.

Quan aquest sector ja estava en una situació precària, el Govern espanyol va aplicar uns mecanismes semblants als que havien aplicat la resta de països europeus, l’anomenat Pla 2000E. Aquest pla ha contribuït a incrementar un 18% les matriculacions de turismes i tot-terrenys i ha representat el trencament de 16 mesos consecutius de caiguda de vendes del mercat automobilístic al conjunt de l’Estat. Tanmateix, el sector de motos i motocicletes, malgrat ésser un sector ben arrelat a Catalunya, ha quedat al marge d’aquesta mesura.

Ara, i com a conseqüència d’això, ens trobem que la crisi ja ha afectat a treballadors del sector de la motocicleta. Un exemple el trobem en la fàbrica Honda de Santa Perpètua de Mogoda, que ja ha anunciat que 180 treballadors es quedaran sense feina perquè la producció de les motos es traslladarà a Itàlia. Amb aquesta situació s’evidencia que el Govern central i el Govern de Catalunya han reaccionat tard i amb poca capacitat per estimular aquest sector industrial.

Veient que el sector de l’automoció continua necessitant ajudes per tal de fer front a la crisi, demanem que el Govern de la Generalitat faci les gestions pertinents amb el Govern espanyol per ampliar el Pla 2000E a l’adquisició de nous ciclomotors i motocicletes durant aquest mateix any i també al 2010, i que l’executiu espanyol mantingui aquest ajut per continuar estimulant el sector de l’automoció a Catalunya.

En només un any, 4.500 treballadors del sector de l’automoció s’han quedat sense feina. Són 4.500 raons que justifiquen l’aplicació de totes les mesures que siguin necessàries per tal d’aturar la preocupant evolució dels expedients de regulació a Catalunya.

Davant d’una crisi tant important com la que estem vivint els governs han de ser capaços de reaccionar i anticipar-se a les situacions de dificultat, així com apostar amb valentia per aquelles mesures encaminades a que les empreses i els seus treballadors puguin tirar endavant.

Esperem que no haguem de tornar a lamentar –una vegada més- la incapacitat del Tripartit, que es mostra del tot ineficaç alhora de fer front a la realitat sagnant de molts treballadors i treballadores i empreses de Catalunya.

Per uns mitjans de comunicació plurals i de qualitat a l’Hospitalet.

2009-09-30T18:09:00.000+02:00

Un dels elements que determina la qualitat dels mitjans de comunicació és la seva capacitat de ser plurals i objectius. Un mitjà de comunicació de qualitat ha de ser, necessàriament, capaç de donar veu a les diferents opcions i ideologies polítiques (i/o socials) així com reflectir les diferents realitats existents en el seu entorn.

A l’Hospitalet, ciutat en la que els principals mitjans de comunicació locals depenen de l’Ajuntament de la ciutat, vetllar per aquesta pluralitat i objectivitat és més que necessari per tal d’evitar l’ús partidista (per part d’un equip de govern amb majoria absoluta) d’aquests mitjans.

Per això, i conscients que pels ciutadans/es la principal font d’informació del que passa a la seva ciutat són aquests mitjans, des de Convergència i Unió hem demanat a l’equip de govern, a través de diferents iniciatives, que s’apliquessin els elements necessaris per tal de garantir la qualitat dels mitjans de comunicació locals.

L’elaboració d’un Reglament dels Mitjans de Comunicació Locals va ser la primera de les nostres demandes. Han trigat anys i hem hagut d’insistir-hi molt però, finalment, ja s’ha iniciat el procés per la seva aprovació . La segona de les nostres demandes, lamentablement, encara no s’ha dut a terme. Demanàvem, simplement, que es tornessin a fer els debats televisius entre els portaveus dels grups polítics amb representació al consistori. Aquests es van començar fent cada sis mesos, després es feien una vegada a l’any i, finalment, han acabat desapareixent.

Cadascú es pot fer una idea del per què a l’equip de govern no l’interessa fer aquests debats però, des del nostre punt de vista, no existeixen raons suficients per deixar als ciutadans/es sense la informació plural i diversa que es mereixen.

Ara, a la nova graella de TV L’H, ens hi trobem amb el programa de “l’Alcaldessa respon”, programa mitjançant el qual l’Alcaldessa de l’Hospitalet podrà respondre les preguntes dels ciutadans/es de la ciutat. Aquest programa, tot i que està previst la participació de tots els portaveus dels grups municipals (cal dir que d’una manera gairebé simbòlica) és una manera més d’afavorir el desequilibri ja existent entre la cobertura mediàtica que s’ofereix a l’equip de govern i la que es deixa a la oposició.

Aquesta situació evidencia que, a l’Hospitalet, en l’àmbit dels mitjans de comunicació (com en molts d’altres) encara queda molt per fer.

Càmeres, discoteques i mals de cap.

2009-09-17T18:39:00.000+02:00

Molts de vosaltres en sereu coneixedors del “via crucis” particular que han de viure, cada cap de setmana, els veïns/es que viuen a l’entorn del Polígon Femades. Els que no, només dir-vos que aquest veïns/es veuen com els seus carrers s’omplen els caps de setmana de molts joves (i de vegades no tant) que, amb moltes ganes de festa, van camí de les discoteques situades al Polígon Femades. Pel camí deixen darrere seu l’empremta clara de l’incivisme (apuntar que utilitzen els replans dels edificis com a urinaris “públics”, entre d’altres coses), aldarulls i, en el millor dels casos, molta brutícia.

Els veïns/es doncs, porten anys dormint de dilluns a dijous i en estat constant d’alerta de divendres a diumenge. Ja són varies les notícies, amb un trist final, que s’han documentat en aquest carrers. Ja són molts els veïns/es que no poden més.

Des del grup municipal de Convergència i Unió a l’Hospitalet hem presentat moltes mesures per tal de solucionar, o en el seu defecte minimitzar, les molèsties que pateixen aquests veïns/es.

L’última d’aquestes mesures la vam presentar a través d’una moció. Demanàvem a l’equip de govern de l’Hospitalet que iniciés els tràmits per tal d’aconseguir el permís de la Generalitat instal•lar càmeres de videovigilància en aquesta zona. L’equip de govern ens va rebutjar la moció però, sorprenentment, al dia següent els mitjans de comunicació anunciaven que l’Ajuntament de l’Hospitalet posaria càmeres de videovigilància.

Tot i que ens van rebutjar la moció només pel seu color polític, a CiU ens vam alegrar perquè això suposava una millora per tots aquests veïns/es. Tanmateix, ja fa dos mesos que l’equip de govern ha rebut el permís de la Generalitat per fer-ho i, a dia d’avui, encara no n’ha fet res. Això no seria un problema greu si no fos perquè aquest permís és per un període d’un any a comptar des de la data de la notificació. Notificació que, per una altra banda, es va fer al juliol. Per tant, són dos mesos perduts.

Des de CiU hem fet una roda de premsa per demanar la instal•lació immediata d’aquestes càmeres. No volem, ni podem, perdre ni un dia més. Sabem que la instal•lació de les càmeres no són la solució definitiva (ja que aquesta passa pel trasllat d’aquestes discoteques, trasllat que no ens cansarem de demanar) però és un element dissuasori, de control i de vigilància que, donat els aldarulls, l’incivisme i els episodis de violència que es repeteixen cada cap de setmana a l’entorn de les discoteques és necessari per tal de treballar per assegurar la tranquil•litat, el descans i la seguretat dels veïns/es.

Té alguna responsabilitat el Govern?

2009-09-16T12:18:00.000+02:00

Quan la crisi era una evidència que ningú podia negar, ni tant sols el President Zapatero (que ho va fer al començament), els polítics de Catalunya i de l’Estat Espanyol afirmaven que la crisi era global. Cert. Afirmaven, que coincidien en el temps una crisi financera amb una crisi de model productiu i del sector immobiliari. Cert. Afirmaven, també que poc, o res, es podia fer per superar-la i que en sortiríem quan en sortissin el conjunt dels països desenvolupats. I això, lamentablement, s’està demostrant que no és cert.

Hi ha països com França i Alemanya que han començat a sortir de la crisi i a Catalunya, com el conjunt de l’Estat espanyol, tot i els “brots verds” anunciats per alguns dirigents, encara hi estem ben submergits.

Així ho comunicava ahir el Comissari d’Afers Econòmics i Monetaris, Joaquin Almunia. Alemanya, França, Itàlia, el Regne Unit i Holanda es recuperaran de manera imminent i, de fet, seran la locomotora del conjunt d’Europa. Per contra, el PIB espanyol decreixerà un 3,7% aquest any i, per tant, mig punt més del que es preveia el passat mes de maig.

Ara doncs, ja no es pot afirmar que la situació és global, que és la mateixa pel conjunt dels països desenvolupats. No podem afirmar, tampoc, que tots ens en sortirem alhora ni que no es pot fer res, o és molt poc influent, allò que es dugui a terme des de l’àmbit nacional o estatal.

Entre les polítiques dutes a terme per aquests països que comencen a superar la crisi trobem, per exemple, el cas d’Alemanya que ha reduït les cotitzacions socials fins l’any 2010 i a les inversions de l’any 2009 i 2010 se’ls hi dóna un tracte fiscal favorable. O Portugal que ha dut a terme una reducció de l’IVA per les factures impagades. Així mateix, a Gran Bretanya, Portugal i França es redueix l’impost de societat per les petites empreses.

La diferència, doncs, de començar a sortir de la crisi o no fer-ho, com és (lamentablement)el nostre cas, recau en haver tingut governs responsables, uns, i governs irresponsables, nosaltres. Responsables, perquè varen acceptar i, per tant, combatre la crisi. Mentre que el Govern de Catalunya i l’espanyol van intentar amagar una crisi galopant i, quan ja la teníem a sobre, han sigut governs desorientats que no han sabut dur a terme les mesures adequades tot i que moltes d’aquestes mesures van ser posades sobre la taula per Convergència i Unió

Quan no pots escollir l'escola dels teus fills...

2009-09-09T18:44:00.002+02:00

Si hi ha un tema del que cal parlar en el mes de setembre aquest és, sens cap tipus de dubte, el tema escolar. Aquest és un tema recorrent tant pels pares i mares (que veiem com s’acosten les factures dels llibres de text i del material escolar) com per la premsa. Concretament, fa uns dies diferents diaris es feien ressò del fet que a l’Hospitalet s’han detectat cinc casos de frau en la matricula escolar. I penso jo, només són cinc?

M’explicaré. Uns mesos enrere, un grup de pares i mares van acudir al nostre grup municipal de l’Hospitalet per expressar-nos la seva preocupació pel fet que s’havien quedat sense poder escollir l’escola a la que anirien els seus fills/es. Aquesta preocupació, a mesura que anaven estudiant les diferents situacions i es produïa el silenci de l’equip de govern es va convertir, poc a poc, en desesperació.

Darrere de cada cas particular, existeixen dos problemes generals. El primer fa referència a la divisió escolar que existeix a l’Hospitalet. Aquesta, s’ha fet coincidir amb els districtes i no amb les necessites educatives de la ciutat. Per tant, any rere any es repeteix la mateixa situació: col·legis amb més demanda que oferta (i a l’inrevés). El segon problema es deriva directament del primer: alguns pares i mares, coneixent la gran demanda que existeix en algunes escoles i amb la intenció d’aconseguir una plaça en l’escola que ells desitgen, opten per cometre frau en la matriculació a través de l’empadronament.

El resultat d’aquests dos problemes és bàsicament un: la injustícia de que molts pares i mares de la ciutat no hagin pogut escollir l’escola dels seus fills/es.

Per tant, si el primer dels problemes no es resol de soca-rel continuarà existint el segon ja que, indirectament, s’està fomentant un camí del tot incorrecte.

Els pares i mares que no han pogut triar l’escola dels seus fills i veient com els representants de l’equip de govern ni tant sols els escoltaven, van decidir denunciar els possibles fraus en la matriculació escolar que coneixien i van mostrar les seves queixes públicament al ple.

Ara, després d’uns quants mesos buits de cap mena d’informació, l’Ajuntament de l’Hospitalet anuncia, tot orgullós per la feina feta, que s’han detectat cinc casos de frau en la matricula.

Aquesta notícia existeix gràcies a la tenacitat i, perquè no dir-ho, valentia de tots aquests pares i mares que, fins i tot, han hagut de denunciar els possibles casos de frau escolar d’altres pares.

I és que, any rere any, l’equip de govern de l’Hospitalet en tenia constància de l’existència d’aquests fets i, fins que no ha rebut una denúncia explícita, no ha fet res per solucionar-ho, no ha actuat d’ofici.

Mentrestant, des de CiU l’Hospitalet continuarem al costat dels pares i mares de la ciutat. Continuarem demanant, any rere any, que s’analitzi i estudiï una divisió específica en l’àmbit escolar però, lamentablement, no hi ha millor cec que qui no hi vol veure.

Promeses amb història

2009-07-24T11:51:00.002+02:00

Si totes les promeses que fa el Tripartit s’han de posar en quarantena perquè acostumen a prometre més del que fan, la promesa del traspàs de la Inspecció de Treball a la Generalitat de Catalunya no és, lamentablement, cap excepció. Més aviat al contrari.

Parlem d’una promesa amb historia. Aquesta comença al juliol del 2007, quan, per primera vegada, se’ns deia que la Comissió Bilateral donava “llum verda” al traspàs. A més, aquesta notícia se’ns presentava com un exemple de la bona entesa entre el govern central i el govern de Catalunya.

Una mica més tard, al gener del 2008, se’ns anunciava que “s’aprovava el traspàs” i que seria efectiu al juny del 2008. Al juliol del 2008, una vegada incomplert el termini fixat, se’ns diu que “ho han tornat a aprovar” (de nou) i que s’espera el traspàs per l’1 de juny de 2009. Ara, quan ja ha passat més d’un mes de l’últim termini fixat, se’ns promet que aquest serà efectiu al març del 2010.

Després d’aquest greu historial d’incompliments em pregunto quin és el grau de credibilitat que li podem donar a aquesta nova promesa. Lamentablement, i en base a l’experiència adquirida, sembla més poblable que al març del 2010 s’anunciï un nou termini que el seu compliment final.

I no només parlem de que aquest traspàs és va dilatant en el temps sinó que també es va diluint el seu contingut. D’aquesta manera, el que es tipificava com una agència ara ja es tipifica com un consorci, és a dir, existeix la possibilitat de que es renunciï a la gestió total d’aquest cos d’inspecció.

En aquest sentit, en el cas del traspàs de la Inspecció de Treball a la Generalitat pot passar el mateix que el que ha passat amb el finançament de Catalunya, on s’ha fet una llei per fer l’Agència Tributària Catalana i, en canvi, a l’acord de finançament, pactat entre el Tripartit i el govern central, aquest nou ens no hi figura.

Tot apunta a que, lamentablement, aquest traspàs de la Inspecció de Treball pot passar a ser el clàssic engany del Tripartit del juliol i no la promesa (d’immediat compliment) que hauria de ser.

En educació, l'Hospitalet "is different"

2009-07-07T12:39:00.002+02:00

Escollir l’escola en la que es formaran els teus fills/es és una feina complicada per qualsevol pare o mare. A Convergència i Unió pensem que triar l’escola dels teus fills/es és una de les decisions més importants. L’educació és el futur dels nostres fills/es i és bàsic que els pares hi puguem decidir.

Per fer-ho, primer s’han d’estudiar i analitzar les possibilitats que tens al teu abast. És aquí on entren en escena variables tals com la línia pedagògica de l’escola, els motius econòmics, la proximitat o, fins i tot, els motius religiosos. En segon terme, i després de ponderar totes aquestes variables amb el que t’ofereixen les diferents escoles del teu entorn, esculls un màxim de sis centres els quals has d’ordenar per ordre de preferència. Aquests sis centres compleixen, amb major o menor grau, amb els requisits que tu com a pare o mare creus necessaris per la bona educació dels teus fill/es. Finalment, has d’esperar que s’anunciïn les llistes per confirmar, definitivament, l’escola a la que anirà el teu fill/a.

Són tres passos que tot pare i mare ha de fer. Són tres grans passos que amaguen darrere seus grans decisions i fortes expectatives. Són tres passos que, a l’Hospitalet, moltes vegades són inútils de fer. M’explicaré:

A l’Hospitalet hi ha molts pares i mares que el tercer pas, el de confirmar l’escola a la que aniran els seus fills/es, es transforma (quasi per art de màgia) en una autèntica odissea. I és que, després d’haver estudiat totes les escoles i després d’haver omplert la llista amb la seva preferència veuen com, miraculosament, l’escola final no és cap de les que ells van escollir. Veuen, doncs, com l’Ajuntament de l’Hospitalet ha exercit el dret d’escollir escola per ells.

Això es deu a que a l’Hospitalet la divisió escolar no coincideix amb les necessitats educatives de la ciutat possibilitant, així, que molts pares i mares hagin de portar als seus fills/es, en contra de la seva voluntat, a escoles llunyanes i que no compleixen amb els valors educatius que ells havien escollit.

Des de Convergència i Unió a l’Hospitalet hem denunciat, en nombroses ocasions, que aquesta divisió, que s’ha fet coincidir amb els districtes de la ciutat, no és la correcte. Nosaltres proposem estudiar les necessitats educatives de la ciutat i fer la divisió escolar adient. Defensem, doncs, una divisió escolar específica que no ha de perquè coincidir ni amb els barris ni amb els districtes de la ciutat.

Per aconseguir-ho, hem presentat diverses mocions al ple de l’Ajuntament. L’última d’elles va ser rebutjada al ple del 23 de juny sota l’argument de que ja ho farien, és a dir, ens rebutgen una moció que, a la vegada, accepten que faran. Irònic, oi?

Deixant a una banda el fet que l’Ajuntament de la nostra ciutat accepta o rebutja les mocions pel seu color polític i no pel seu contingut, des de CiU lamentem que l’equip de govern hagi rebutjat aquesta moció ja que del compliment d’aquesta en depenen moltes famílies i l’educació de molts nens/es.

Diuen que ho faran, si, però és que l’equip de govern de l’Hospitalet diu que farà moltes coses i alhora de la veritat en fa molt poques. A CiU vetllarem per que ho facin i no descasarem fins aconseguir una nova divisió escolar per l’Hospitalet.

L'Hospitalet pot canviar, calen noves prioritats

2009-07-01T12:52:00.003+02:00

Ahir, en l’acte “La Ciutat a Debat” celebrat al Centre Cultural Barradas de l’Hospitalet, vaig tenir l’oportunitat d’explicar el projecte de ciutat que defensem, i pel qual lluitem, des de Convergència i Unió a l’Hospitalet.

Des de CiU pensem que l’Hospitalet té un seguit de punts forts (BioPoL’H, la Ciutat de la Justícia, la Plaça Europa) que no poden quedar amagats darrere de la incapacitat d’un equip de govern que no sap fer front als moments difícils pels que estem passant.

L’equip de Govern i la seva Alcaldessa, són captius del camí fet, del camí traçat des de ja fa anys. Ara, se’ns ven que es tracta d’un equip nou, capitanejat per una nova persona, amb noves idees, però de fet, és el mateix equip de sempre, amb les mateixes idees de continuïtat, que a dia d’avui, han quedat obsoletes.

L’Hospitalet necessita un gran revulsiu. L’Hospitalet necessita canvis. Actualment hi ha una gran inacció, i la inacció d’avui, és el gran fracàs de demà. N’estic convençuda.

Amb tota humilitat, des de Convergència i Unió ens hem proposat dur a terme una acció capaç d’ajudar a l’Hospitalet, d’impulsar el canvi de prioritats. Així, el nostre projecte de ciutat es construeix a partir de 3 noves prioritats: cal un projecte de benestar i progrés per les persones, cal una ciutat eficaç i cal un projecte basat en la democràcia i el diàleg.

Respecte a la primera prioritat, cal un projecte de benestar i progrés per les persones, hem de destacar, primer de tot, la situació de superàvit que té l’Ajuntament de l’Hospitalet. Des de CiU pensem que en aquests moments difícils no és oportú (ni acceptable) que l’Ajuntament tingui superàvit. Nosaltres defensem que aquests diners s’inverteixin en l’aplicació d’un pla d’acció contra la crisi.

Aquesta primera prioritat comença per complir totes les promeses que va fer l’equip de govern. Actualment, a l’Hospitalet existeix un incompliment flagrant en les escoles bressol municipals, en la construcció de residències, de CAP’s, en la construcció d’habitatge,...

La segona prioritat és que cal una ciutat eficaç. Per nosaltres, una ciutat eficaç és una ciutat neta (el nostre equip de govern ha retallar la partida pressupostària d’aquesta àrea), una ciutat amb un bon manteniment, amb un bon enllumenat, una ciutat segura, és a dir, que tingui els efectius, tant de Mossos d’Esquadra com de guàrdia Urbana, que es necessiten. Pensem, en definitiva, que l’Hospitalet ha de ser una ciutat pensada per les persones i no per les pedres o el ciment.

Finalment, per aconseguir tot això cal dur a terme la tercera de les nostres noves prioritats: un projecte basat en la democràcia i el diàleg. Estem en contra de fer polítiques de despatx sense tenir en compte, i de vegades ni tan sols conèixer, les necessitats reals dels ciutadans/es. Defensem la política basada en el diàleg, tant amb els partits com amb les persones. Defensem una política de proximitat que recuperi la confiança dels ciutadans/es vers l¡’entramat polític de la ciutat.

Aquestes tres prioritats són la nostra forma de lluitar en contra del desànim i de la desconfiança que existeix avui en la ciutat, és la nostra manera de dir que l’Hospitalet ha de confiar en allò que és i, sobretot, en allò que pot arribar a ser.

El 9 d'agost del 2008...

2009-06-29T09:42:00.002+02:00

El 9 d’agost del 2008 era la data límit que marcava l’Estatut de Catalunya (una Llei aprovada al Congrés dels Diputats i ratificada pel poble de Catalunya), perquè Catalunya disposés del nou finançament. Nou, per que l’Estatut ens dona unes noves regles de joc, un nou marc de joc, el qual ens permetrà disposar de 5.000 M d’euros més dels que disposem actualment.

La Llei però, ha estat incomplerta per part del Govern Espanyol i d’això aviat farà un any. Mentre, el “Govern amic” incomplia, el Govern de Catalunya, ha deixat anar passant els dies, i ha anat fent declaracions i contradeclaracions, però cap acció concreta per forçar la situació (Malgrat se’ns va dir que es vetarien els pressupostos de l’Estat, malgrat vincular la negociació del finançament amb els pressupostos, malgrat dir-nos que el PSC seria capaç de trencar la seva relació actual amb el PSOE si no hi havia finançament, res de tot això ha passat) i així ens trobem, que l’Estatut en matèria de finançament no s’ha dut a terme, i els 25 diputats del PSC, han actuat com un diputat més del PSOE.

Durant tot aquest temps, hi ha hagut grans promeses. Promeses per part del Govern Central proposant noves dates per fer realitat el finançament de Catalunya. Promeses per part del President Montilla que públicament afirmava que els socialistes catalans estimaven molt el President Zapatero, però que encara estimaven més a Catalunya i la seva gent.

Però els fets a dia d’avui, demostren que el Govern Central no ha fet realitat el finançament per Catalunya que preveu l’Estatut de Catalunya, i per altra banda, els socialistes catalans, fins a dia d’avui, segueixen posant per davant el recolzament al PSOE, que al recolzament a Catalunya i la seva gent. ( De fet així ho manifestava el President Montilla en el Ple del Parlament, dimecres dia 17, i així s’ha demostrat en totes les votacions en el Congrés dels Diputats, a on els 25 diputats socialistes catalans han votat sempre al costat dels diputats del PSOE).

Bé, ara s’ha tornat a donar una nova data per complir amb el finançament de Catalunya (que hauria de ser una realitat des del dia 9 d’agost de l’any passat), el 15 de juliol del 2009.
Malgrat el considerable retard, serà benvingut.

Benvingut, si acompleix amb el finançament que preveu l’Estatut,i per tant els 5.000 M d’euros benvingut, si acompleix doncs amb el finançament que va pactar l’Artur Mas. (Tan criticat en el seu moment però que ara tothom reivindica i reclama).

Però si el finançament no fos fidel a l’Estatut i per tant el finançament no atorgues a Catalunya allò que ens pertoca, els socialistes catalans demostraran la seva incapacitat per influir en el PSOE i ser fidels a qui a priori s’haurien de deure, es a dir, al poble de Catalunya.

El temps ens ho dirà, i ens ho dirà sobre tot, no només per allò que els socialistes diguin des de Catalunya, si no que ens ho dirà per allò que es faci. Caldrà veure si per primera vegada els 25 diputats socialistes catalans a Madrid exerceixen de catalans i defensen allò que ens pertoca, o exerceixen una vegada més com a diputats del PSOE. Fins a dia d’avui, no hi ha cap fet que avali el contrari.

Les llavors del canvi.

2009-06-09T17:35:00.002+02:00

La celebració de les eleccions europees, que van tenir lloc el passat diumenge 7 de juny, han obert un nou escenari pel conjunt del país. Un escenari en el que es detecta el cansament produït pel Tripartit i la voluntat de reforçar els valors que CiU representa.

Convergència i Unió és l’única formació que creix i que ha aconseguit pujar tant en percentatge com en vot. Potser, aquestes dades s’expliquen, en part, per la mala gestió dels governs socialistes davant del context de crisi que vivim o que, simplement, la gent està cansada de sentir falses promeses i veure que cap d’elles es compleix.

A aquestes raons cal afegir el fet que els catalans/es ja han dit prou al joc de la falsa moral de Zapatero. S’ha exercit un vot de càstig al menyspreu del Govern espanyol vers Catalunya, als incompliments en matèria de finançament, de l’Estatut, de les infraestructures,...

De les moltes raons que existeixen per votar Convergència i Unió, no sabem quina ha estat la que ha mobilitzat a l’electorat i ha fet possible poder tenir una representació que defensarà molt bé no només CiU, sinó també el conjunt del país i del poble de Catalunya. Segurament, existeixen tantes raons diferents com vots a les urnes.

Amb tota la prudència de sempre, podem pensar que el resultat d’aquestes europees demostra, tal i com diu el nostre eurodiputat Ramon Tremosa, que “s’han sembrat les primeres llavors pel canvi a Catalunya”: CiU a l’alça i un Tripartit que no suma.

Tanmateix, cal pensar i analitzar les raons de l’alta abstenció d’aquests comicis. Catalunya, és el territori de l’Estat on l’abstenció ha estat més elevada, igual que Euskadi. Pot ser aquesta abstenció s’explica per la desafecció política que provoca veure que qui guanya les eleccions no és la força política que governa.

Davant d’això, moltes gràcies a tots/es els que han donat aquest nou impuls al nostre projecte i, a tots aquells que voleu el canvi només citar les paraules de l’Artur Mas: “cal molta constància, molta perseverança i molta humilitat, perquè les coses a Catalunya no estan per presumir. Amb bones maneres i actitud positiva, les llavors d’avui l’any que ve donaran molt bons fruits”.

Les ajudes “trampa” de Zapatero

2009-05-21T13:51:00.001+02:00

De les últimes propostes en l’àmbit econòmic que ha presentat Zapatero, les destinades a afavorir al sector de l’automoció han tingut un resultat peculiar. D’entrada, cal dir que mentre el President de l’Estat anunciava, amb bombo i plateret, l’ajuda de 2000€ per la compra d’un cotxe, paral·lelament, la venda d’automòbils s’aturava d’una manera considerable.

Per altra banda, a la Generalitat de Catalunya es posaven les mans al cap i, calculadora en mà, començaven a fer els càlculs de les conseqüències (val a dir que no només econòmiques) que aquesta ajuda els hi comportaria. I és que aquesta mesura més que una ajuda és una trampa.

Com ja tothom sap, es dóna l’estranya situació que dels 2000 euros anunciats per Zapatero, el Govern central només es farà càrrec d’una quarta part, és a dir, 500 euros i ha decidit, unilateralment, que la resta de l’import vagi a càrrec de les Comunitats Autònomes (500€) i dels fabricants d’automòbils (1000€). Per tant, Zapatero no només ha disposat dels diners propis de les Comunitats Autònomes mitjançant l’argument de que aquestes tenen cedit l’impost de matriculació i recapten el 35% de l’IVA (percentatge que, si l’Estatut de Catalunya fos una realitat com hauria de ser, seria del 50%) sinó que també ha donat per fet que els fabricants d’automòbils (tot i la manca de liquiditat i dificultats per les que està passant aquest sector) podran fer-se càrrec d’aquesta bonificació.

La primera conseqüència que observem és que Zapatero ha instaurat un nou sistema d’ajudes que consisteix en oferir aquestes a costa dels diners dels altres.

La segona, és que els fabricants i venedors de cotxes han de sumar als efectes de la crisis econòmica, les greus conseqüències que la desinformació (quasi total) d’aquest pla els hi està produint. A dia d’avui, encara no tenen ni tant sols la informació de com s’han de gestionar aquestes ajudes, quina és la quantitat de bonificació de la que disposen ni qui és qui s’ha de fer càrrec d’aquestes. I això, lògicament, ha aturat les vendes ja que els possibles clients resten a l’espera de què passarà amb aquestes ajudes.

A dia d’avui ens tornem a trobar, lamentablement, davant de mesures populistes (com els famosos 400€) que no responen a l’objectiu pel qual s’han dissenyat. Des de CiU defensem que s’estableixin ajudes però també defensem que aquestes es facin amb diners i recursos propis.
Per una altra banda, si tenim en compte que el 80% dels cotxes que es fabriquen a Catalunya són exportats, es torna a fer evident que si realment es vol ajudar als fabricants d’automòbils, cal aplicar polítiques europees conjuntes.

Com deien els titulars dels diaris el dia següent del debat sobre l’Estat de la Nació, de nou Zapatero ha tornat a treure un conill del barret i, sota el desconcert de tothom, mira de beneficiar-se políticament d’unes ajudes que finançaran, majoritàriament, uns altres.

Més obres a l'Hospitalet!

2009-05-19T18:19:00.003+02:00

La ciutat de l’Hospitalet va sortir a tots els mitjans de comunicació pel gran desastre que van provocar les obres del TAV (Tren d’Alta Velocitat). Ara, quan ni tant sols s’han solucionat tots els problemes que aquestes obres van ocasionar (què se n’ha fet dels 17 milions d’euros promesos per la Ministra Chacón destinats a compensar les molèsties que els veïns/es van haver de patir?), l’equip de govern anuncia el començament d’unes noves obres: el soterrament de la via de Vilanova.

Des de Convergència i Unió defensem la necessitat de soterrar les vies (de fet, vàrem ser el primer grup polític en presentar aquesta iniciativa davant l’Ajuntament) però també defensem que aquestes obres s’han de fer bé per tal de reduir al màxim les molèsties als veïns/es.

Per això, vàrem demanar a l’equip de govern la creació d’una Comissió de Seguiment de les obres del soterrament de les vies per tal d’evitar que es tornés a repetir el desastre que es va viure al barri del Gornal. Malauradament, aquesta comissió encara no existeix.

El que si que existeix és el primer dels incompliments: en comptes de fer totes les obres utilitzant la tuneladora (mètode que redueix la brutícia i les molèsties als veïns/es), com ho havia anunciat l’Alcaldessa, també es faran servir pantalles (el mateix mètode que es va utilitzar en les obres del TAV al Gornal, resultat del qual tots coneixem).

Des de CiU esperem que tant l’equip de govern com des del Govern central n’aprenguin dels errors del passat i es facin les coses bé.

La Llei d’Educació

2009-05-07T12:11:00.003+02:00

Ja fa un temps, que diverses persones i entitats significatives del País parlen de la necessitat de reforçar l’educació a Catalunya i la necessitat de fomentar la cultura de l’esforç.

Convergència i Unió hem cregut sempre en aquests valors, som dels que pensem fermament que és necessari reforçar-los i cal que, com a País, ens posem tots a treballar per millorar la formació dels nostres nens i joves, el futur del nostre País.

Per aquest motiu era important dur a terme una Llei d’educació de País, i això vol dir una Llei que, més enllà de les diferències polítiques de cada força, fóssim capaços d’assolir un acord i retirar l’educació de la confrontació política.

Crec que Convergència i Unió ha fet un gran acte de responsabilitat política, de fet, és la primera vegada que un partit que ha estat de Govern i és alternativa de Govern, des de l’oposició pacte una llei d’Educació.

La realitat és que el projecte de Llei ha estat molt canviat des de l’origen. El projecte de llei doncs ha estat reelaborat i ha passat a ser un projecte de País i no de Govern. Això és el que feia falta, ja que cal donar estabilitat a l’àmbit educatiu.

Convergència i Unió ha treballat molt per poder transformar aquesta llei, una llei que enfortirà l’escola pública, respectarà l’escola concertada i renovarà l’escola catalana.

La Llei es compromet a dur a terme una major inversió del Govern en matèria educativa fins arribar al 6% del PIB i garanteix la gratuïtat total de la formació professional de grau mig i es compromet a finançar la post obligatòria.

Penso, amb sinceritat, que haurem aconseguit una bona llei de País, com a patriotes haurem complert.

L’ATUR I L’OFENSIVA SOCIALISTA

2009-04-27T13:04:00.002+02:00

El divendres 24 d’abril, es feien públiques les dades de l’enquesta de Població Activa (EPA) i donaven a conèixer les dades de l’atur al conjunt de l’Estat i a Catalunya. Davant d’això, els titulars dels diaris eren clars: “més atur que mai”, ”atur desbocat”...

Els titulars no eren exagerats ni alarmistes, simplement reflexen una situació d’atur que la podem qualificar de preocupant. Més de quatre milions d’aturats al conjunt de l’Estat. A Catalunya, malauradament, som líders en la destrucció d’ocupació i som l’autonomia on s’ha registrat el major augment de l’atur durant el primer trimestre.

Evidentment, la situació és preocupant però el que, sota el meu punt de vista, és més preocupant és l’actitud i la resposta que des del Govern central i des de Catalunya s’ha donat.

Cal situar aquestes dades d’atur dins del context que el propi Govern, tant el Central com el de Catalunya, ha creat. Així, cal recordar que el Ministre Corbacho havia afirmat, en seu Parlamentària i d’una forma molt contundent, que no s’arribaria a quatre milions d’aturats a l’Estat. Per un altra banda, des del Govern de Catalunya se’ns feia sempre una comparativa fàcil, comparant les dades actuals amb les que hi havia als anys 90, per tal de relativitzar l’atur actual a Catalunya però, malauradament, aquells índex d’atur que ens mostraven es poden superar.

La crisi és global, és cert, però no ens afecta a tots per igual. Així, ens trobem que l’Estat espanyol és, ho deia l’AVUI, l’estat amb més nivell d’atur de la Comunitat Europea i que Catalunya és la comunitat que està incrementant-lo més.

Davant d’aquestes dades objectives, cal plantejar una resposta de primer nivell i assumir que no hem fet les coses prou bé com a societat i, segurament, tampoc s’han fet les coses prou bé per part del Govern de l’Estat ni de Catalunya.

En primer terme, els Govern Català i Espanyol han amagat, fins que l’evidència ho ha fet impossible, que hi havia crisi.

En segon terme, les polítiques per sortir de la crisi han estat un error absolut: s’ha generat una gran despesa sense atacar el problema de fons que és enfortir el teixit empresarial i facilitar realment l’accès als crèdits a les petites i mitjanes empreses. Així hem vist mesures com les dels 400 euros, o el pla d’obres locals, que ha anat molt bé a les ciutats però que no faran la funció que realment es necessita.

A Catalunya, durant el primer trimestre ha augmentat l’atur en 167.000 persones (el Govern havia previst un increment per tot l’any per sota de 60.000 persones), i ja tenim més de 100.000 persones sense cobrar cap tipus de prestació.

I davant d’aquestes dades, la resposta del Govern, ho crec amb tota sinceritat, no ha estat, ni és, l’encertada: tenim un SOC que no dóna resposta a les necessitats existents, tenim un Govern que cada mes ens presenta propostes per sortir de la crisi i que, cada mes, es demostra la seva ineficàcia.

Som conscients que no hi ha varetes màgiques, però també sabem que la resposta no la dóna, ni sembla que la pugui donar, aquest Govern.

És una llàstima que contínuament se’ns digui que el Govern té la mà estesa però que a la pràctica això es tradueixi en votar en contra de totes les iniciatives que presentem. Així, iniciatives com incrementar els avals a petites i mitjanes empreses per tal que puguin tenir liquiditat, reformular el SOC i estudiar que les empreses que fan intermediació de forma eficaç puguin col·laborar amb el sistema o dur a terme la taula d’automoció han estat rebutjades.
La gent de Convergència i Unió volem aportar idees i solucions, però això només podria ser realitat si el Govern ho permetés.

Deixin, doncs, que els ajudem. Som conscients que les nostres propostes no són la solució definitiva, ja que és evident que aquesta no existeix, però de segur que seran positives. Considerin-les, Catalunya ho agrairà!

Diners de formació continua.

2009-04-23T11:44:00.001+02:00

Ja fa anys, el Govern de Catalunya va reclamar allò que ens corresponia per Llei: els diners de la formació continua (llavors Forcem). Aquests diners són necessaris per tal de poder dur a terme les polítiques actives d'ocupació i per Llei Estatutària se'ns havien de traspassar i el Govern central no ho feia.

Històricament, el Govern de Catalunya de Convergència i Unió i el grup parlamentari de CiU al Congrés de Diputats va fer d’aquest tema un element important de combat polític, ja que els diners per la formació dels treballadors i treballadores de Catalunya és important tant per les persones com per les empreses ja que poden veure com millora la formació de les persones que hi treballen.

Davant l'incompliment del Govern Espanyol, la Generalitat de Catalunya, presidida per Jordi Pujol, va portar el tema al Tribunal Constitucional. Al cap dels anys, varen haver-hi les sentències (i ho dic en plural, perquè de fet, n'hi va haver-hi més d'una).

Així doncs, ja disposàvem d’una Llei que ens emparava i d’una sentència del Tribunal Constitucional i, per tant, no hi havia excusa possible per no traspassar-nos allò que ens corresponia.

Efectivament, el traspàs va iniciar-se, però el llavors ministre Caldera, va decidir que el traspàs es faria de forma gradual. Aquest fet, ha produït que de l'any 2004 a l'any 2007, se'ns deixes de transferir a les CCAA (la demanda era catalana, però els beneficiats érem finalment totes les CCAA) 837.7 milions d'euros per formació continua, i per tant, Catalunya hi perdia la seva part proporcional. Els diners, no només es deixaven de transferir, sinó que anaven a eixugar dèficit públic i per tant es perdien diners en un àmbit tant clau com la formació.

La xifra, no és fruit d'un càlcul nostre, ni tan sols d'un entès en la matèria, és la resposta donada pel Ministre al Diputat Carles Campuzano.

Tant a Madrid, com al Parlament de Catalunya, hem reclamat que es transfereixi la totalitat dels diners que ens corresponen i, a més, que se'ns facilitin els diners que durant aquests anys ens varen escatimar.

Lamentablement, els diputats que donen suport al Govern (Socialistes, Republicans i els membres d'Iniciativa per Catalunya- Esquerra Unida i Alternativa) no estan disposats a aprovar una proposta de resolució del Parlament de Catalunya que denunciï l’incompliment del Govern central i que reclami no només que es dugui a terme el traspàs total dels diners que ens corresponen sinó que també ha reclamar que se'ns pagui allò que se'ns deu dels anys anteriors.
Si això en qualsevol circumstància és greu, ho és més encara amb la situació de crisi que vivim, ja que la formació és cabdal per les persones i les empreses. Quina llàstima que pesi més el salvar el Govern de l’Estat, que exigir allò que ens pertoca i que tant requerim.

En Jacint Borràs "polític"

2009-04-21T19:22:00.004+02:00

El passat diumenge dia 19 d’abril celebràvem, a l’Hospitalet, els 30 anys d’ajuntaments democràtics. Vull donar a conèixer el que vaig dir ja que entenc que, amb les meves paraules, no només li feia un homenatge al meu pare, en Jacint Borràs, sinó a tots/es els homes i dones que estimen aquest País i que van treballar per millorar-lo.

“Em correspon a mi presentar en Jacint Borràs, Regidor del 1er. Mandat democràtic per Convergència i Unió l’Hospitalet.

És fruit de la casualitat, però també fruit de ser la seva filla, que aquesta presentació em toqui fer-la a mi mateixa. I m’explicaré.

No dubteu que per a mi és un plaer i alhora una gran responsabilitat fer-ho. Crec, amb tota sinceritat, que ell representa molt bé a la gent de Convergència i Unió d’aquells primers ajuntaments democràtics.

Parlaré doncs, d’en Jacint Borràs “polític” i ho escric entre cometes, perquè ell no s’ha considerat mai un polític. Sempre diu que si no fos d’aquest País, i no hagués viscut aquelles circumstàncies, no n’hauria fet mai política.

En Jacint Borràs, en essència, és un home que s’estima aquest País, Catalunya, i la seva gent. I alhora és un home que sempre ha tingut consciència del seu origen. Mai ha oblidat que prové d’una família humil, menestral. Per això, sempre li ha fet gràcia que se’l classifiqués de dretes, i que aquells "nanos" (com ell diu), que anaven tips i van poder estudiar, fossin els grans abanderats d’esquerres i volguessin donar-li lliçons de progressisme.

Jo tinc molt clar d’on em ve la meva dèria política, és obvi, però i a ell? D’on li ve aquesta dèria?. La veritat és que no ho sé.

Sempre diu que a casa seva no se’n parlava de política, el seu pare, això si, recitava poemes patriòtics d’en Jacint Verdaguer, però ho feia de forma natural, no pas per fer política.

La seva mare, s’esverava amb la seva dèria política (que va encomanar a tots els de casa), i deia allò de: “Un dia en aquesta casa tindrem un disgust amb tanta politiqueria”.

L’avi, el Solé, l’inflava el cap a la mare “sembla mentida que el teu home s’enredi amb tot això, te quatre fills!” (llavors només n’erem quatre). Però el meu pare és un home de conviccions i això l’ha portat a nedar a contracorrent en moltes ocasions, i mai no ha defallit. Per això és, senzillament, admirable!

Va fundar Convergència l’any 1974, a Montserrat, però la seva acció política o el seu “fer País” data de més lluny. Ell formava part de GASC (Grups d’Acció al Servei de Catalunya), grup format a l’entorn d’en Pujol, i que només el seu nom ja és ben indicatiu. Amb anterioritat a això, cada any, anava a manifestar-se l’11 de setembre allà a on hi havia hagut, i ara torna a ser-hi, l’estàtua d’en Rafael de Casanovas. Per Nadal, anava a retre homenatge al President Macià netejant la seva tomba i portant-li flors. També va impulsar que en el partit Barça-Madrid aparexessin per primera vegada banderes catalanes al camp del Barça, i per altra banda, duia a terme una campanya entre els compromissaris del Barça perquè es parlés en català a l’estadi. Així mateix, ajudava en la campanya contra en Galinsoga (Director en aquell moment de la Vanguardia, que gosava dir que Catalunya “es una mierda”), i lògicament, participava en la vaga dels tramvies.

De tot això, jo, estrictament, no me’n recordo (en alguns casos perquè tan sols ni hi era), m’ho han explicat. El que si recordo és, entre altres coses, la marxa de la Llibertat, la seva detenció que, per poc, no li permet ser, en aquell moment, President del Barça Atlètic o les manifestacions al Fossar de les Moreres.

Però, per sobre de tot me’n recordo del dia a dia. De veure com estava convençut que aquest País valia la pena, que hi havia brasa encesa, i aquella teoria seva de “que en aquest País no pagàvem impostos com a catalans”. Ell, a la seva manera, els pagava i així, érem de les publicacions Serra d’Or, Cavall Fort i Tretzevents, i ajudava a impulsar el primer diari en català, l’Òmnium Cultural, Els amics de la Ciutat, Els amics de Joan Ballester i Canals, etc, etc, etc. Sense que estrictament poder-ho fer econòmicament.

Crec, amb sinceritat, que ell és un digne representant dels polítics d’aquella època, de la gent de Convergència i Unió d’aquell moment, dels que hi tenien més a perdre que a guanyar, dels que estava clar que hi eren per convicció, que la política no era, ni comptaven que pogués ser, la seva professió. Crec, en definitiva, que és un digne representat de tots el que, com ell, somiaven amb un País en plenitud nacional i on tothom pogués progressar.

Espero que els successors d’aquells primers polítics de Convergència i Unió, haguem estat uns dignes representants de la seva tenacitat, les seves conviccions i la seva entrega” .

Juan Maria Atutxa

2009-04-15T12:24:00.002+02:00

Aquest va ser el nom que vaig donar, quan em varen demanar un polític que per mi fos referent. Bé, la demanda no va ser aquesta exactament, si no, és obvi que hagués dit el President Pujol. El que se’m va demanar és semblant a “ Meritxell, el diari Avui, ens demana el nom d’aquell polític que pugui ser referent per tu, però si us plau, no diguis ni el Mas, ni el Pujol, ni el Macià, que això és el que ens diu tothom”.

En aquesta ocasió vaig ser obedient, i vaig donar el nom de Juan Maria Atutxa. Em varen dir que havia de dir el motiu i ho vaig dir: “ És un home que la ETA va intentar assassinar en múltiples ocasions i al cap dels anys, la justícia espanyola, l’ha perseguit per defensar el mateix pel qual la gent de la ETA li posava bombes sota el cotxe. El motiu, acabar amb ETA i fer d’Euzkadi un País lliure i en pau”.

Segurament, la meva admiració per Juan Maria Atutxa va iniciar-se fa uns 15 anys a través de la seva dona. Jo era a Bilbao per motius professional (llavors treballava en un laboratori farmacèutic) però, casualment, el matí en que vaig anar a visitar els meus amics del País Basc, tenien la ràdio posada i la volien escoltar amb atenció. Estaven entrevistant la dona de Juan Maria Atutxa, el qual feia poques hores ETA havia intentat assassinar mitjançant una bomba en el seu cotxe.

Ella va fer unes declaracions que em van impressionar, més o menys va dir així “ esos que se llaman abertzales, que sepan que no pueden enseñarnos que es ser abertzale, nosotros lo somos, por eso Juan Maria quiere acabar con ETA queremos este Pais y lo queremos en Paz” (segons el meus amics, la paraula abertzale vol dir nacionalista i se l’han apropiat els nacionalistes radicals o els nacionalistes d’esquerra) la segona declaració que va fer, i que també em va impressionar molt, va ser “sólo pido a los que ponen bombas debajo del coche de mi marido, que se fijen bien, poque ese día, yo quiero ir con él”

La dona de Juan Maria Atutxa, que em va impressionar molt i lamentablement no puc recordar el seu nom, em va fer apreciar aquell home que llavors estava al front dels Artzaina i treballava per acabar amb ETA.

Al cap dels anys, Juan Maria Atutxa, va presidir la cambra Basca i la seva acció de no expulsar de la mateixa, la gent d’HB del Parlament Basc (tot argumentant-ho legalment i suposo que pesant sobre tot, el fet de creure necessari que totes les forces escollides democràticament tinguessin veu en el Parlament, i que només a través del diàleg pot arribar la pau) li va valdre l’acusació i un judici que l’ha tingut durant anys pendent de si hauria d’anar a la presó.

He de confessar, que no sé si tot el que va fer en Juan Maria Atutxa fou correcte, és probable que amb alguna cosa s’equivoqués, potser inclús fos errònia alguna de les seves idees. El que ningú pot dubtar, i per aquest fet el trobo admirable, és que per defensar allò en que creu, l’eliminació d’ETA i la necessitat de diàleg, li costes bombes sota el cotxe (que per sort d’ell, a diferència d’altres ) va poder esquivar i alhora ser perseguit per la Justícia Espanyola.

En la meva penúltima estada a Euzkadi, pel míting final del PNB, el vaig veure, i li vaig comentar la em va admiració per ell, em va donar una tarja seva i em va demanar que li fes arribar aquesta notícia de l’Avui. Potser només va ser un gest, però a mi em va fer l’efecte, que es va sentir reconfortat pel fet que una persona que no fos d’Euzkadi ni del PNB, s’hagués fixat en la seva singularitat, fet que me’l va fer encara més humà.

La petja de la majoria absoluta

2009-04-06T20:45:00.002+02:00

El 19 d’abril celebrarem 30 anys de Governs Democràtics als nostres ajuntaments. A l’Hospitalet són 30 anys d’ajuntaments democràtics dels quals 26 anys es defineixen per una majoria absoluta del Partit Socialista. Una majoria absoluta que és fruit de la democràcia, fruit de la voluntat popular i, respecte això, res a dir.

Tanmateix, parlem de 26 anys de Govern del mateix color, 26 anys sense necessitar mai a ningú per decidir res, 26 anys d’una majoria absoluta socialista que ha comportat, des del meu modest punt de vista, un seguit de greus conseqüències en la manera de fer de l’equip de govern de l’Hospitalet.

La primera d’elles és la manca de diàleg, no només vers les diferents formacions polítiques sinó que també vers el gran gruix de la societat civil. Per tant, es podria parlar de la imposició d’un sol criteri, el seu, sense la necessitat ni la capacitat d’escoltar les diferents veus del poble. Sense anar més lluny, fa pocs dies que hem sabut que els pares i mares del CEIP La Carpa s’han assabentat del futur de l’escola dels seus fills i filles a través de la televisió i no a través de les vies del diàleg que qualsevol equip de govern ha de tenir. Lamentablement, aquest cas és només un exemple més d’una llarga llista de casos semblants.

La manca de sensibilitat social és la segona de les conseqüències a les que crec que és necessari fer referència. Respecte aquesta, són múltiples els exemples que podria citar per evidenciar que la pràctica d’aquest govern dista molt de ser “social”, malgrat el que el seu propi nom de partit indica. Que l’Hospitalet només tingui dues escoles bressol municipals, el greu dèficit en habitatge de protecció oficial de l’Ajuntament, la subhasta de sol públic i el contrast de tot això amb la construcció de la Plaça Europa exemplifica clarament el que acabo d’esmentar.

I, de tot això, extraiem la tercera de les conseqüències: la manca de transparència. El costum d’estar al govern i el fet de no necessitar a ningú per tal d’aplicar la teva pròpia voluntat té un risc: que et pensis que tampoc és necessari fer-ho bé i demostrar-ho. A l’Hospitalet tenim uns pressupostos “socials” (permeteu-me les cometes) sobre els que ni tant sols es pot fer el seu seguiment ni el seu control i tenim uns premis “Ciutat de l’Hospitalet” on un comitè previ al jurat filtra les propostes de tal manera que, per alguna raó que anomenarem casualitat, tots els candidats que hem presentat des de CiU han estat rebutjats.
Davant de tot això, és evident que la majoria absoluta és fruit de la voluntat popular però també és evident que és una llàstima que aquesta no s’utilitzi en benefici dels seus garants: els ciutadans i ciutadanes de l’Hospitalet.

Tocar de peus a terra

2009-04-02T13:38:00.002+02:00

Només cal estar en contacte amb la realitat, per adonar-se’n que vivim una crisi de primer ordre i que són moltes les dificultats que s’estan produint. Dins d’aquests context, són moltes les grans i petites empreses que tenen dificultats alhora de tirar endavant la seva empresa, són moltes les persones que pateixen pel seu lloc de feina i és molta la gent que es troba a l’atur.

No cal ser un economista de primer ordre, ni tan sols disposar de grans enquestes, per adonar-se de la crisi greu que patim, de la preocupació que hi ha al carrer i que si bé és cert que hi ha una crisi mundial, també ho és que la nostra crisi té un component propi que cal combatre’l.

És en aquest sentit que no podem esperar que les solucions ens vinguin de fora, cal donar resposta des de Catalunya, des del nostre Govern i lògicament també des del Govern de l’Estat.

No hi ha varetes màgiques, és evident, però també és evident que cal aportar idees i solucions per tal de sortir d’aquesta crisi, si pot ser, millor del que vàrem entrar.

Un dels col·lectius que està patint més, és el dels autònoms i les microempreses, que en el seus problemes habituals, ara hi ha de sumar la seva dificultat a obtenir o, simplement mantenir, les línees de crèdit que requereixen pel seu funcionament normal.

No negaré, que hi ha hagut mesures de caràcter financer per determinats sectors de l’economia i de manera molt especial pel sector financer (la creació de fons per l’adquisició d’actius financers) amb l’objectiu, això se’ns deia, de recolzar l’oferta de crèdit a l’activitat productiva d’empreses i particulars. Però tots sabem, que aquest objectiu no s’ha complert.

Per altra banda, és una evidència que hi ha hagut poques, i insuficients, iniciatives públiques específicament adreçades a facilitar el finançament de les activitats empresarials impulsades per autònoms i per microempreses, fomentant l’esperit emprenedor i recolzant directament aquest col·lectiu en la difícil conjuntura actual. Tant és així, que fa pocs dies vàrem poder veure una cosa insòlita (així ho qualificava la premsa): la manifestació-concentració d’autònoms i empresaris en general davant del Congrés de Diputats.

Amb aquest fet, es volia fer arribar el malestar existent i fer reaccionar al Govern abans no sigui massa tard pels molts autònoms i microempreses que requereixen finançament pel seu funcionament habitual i que a dia d’avui no els hi arriba. Concretament, i a tall d’exemple, fa pocs dies, es publicava que només el 0,06 % dels autònoms gaudeixen de finançament de l’ICO.

Des de Convergència i Unió no podem quedar impassibles davant d’aquest fet i per aquest motiu hem impulsat en el Congrés de Diputats un Pla de xoc pels autònoms (que fruit de la majoria minoritària d’aquella cambra ha pogut tirar endavant) i una proposició de Llei al Parlament de Catalunya per la Creació d’una línea extraordinària de finançament per l’activitat d’autònoms i microempreses.
Amb aquest iniciativa, es volia posar a disposició dels autònoms i microempreses 1.000 milions d’euros per tal de donar resposta a la seva necessitat de liquiditat, la voluntat d’emprenedora de molta gent i la possibilitat de fer créixer el negoci. La nostra proposta era fer-ho a través del mínim risc per part del Govern (fer-ho doncs a través d’avals), donant confiança al sector financer i dotant en definitiva de préstecs als autònoms i microempreses que ho requereixen.

Lamentablement la “trituradora” parlamentària no ha permès ni tan sols discutir aquesta iniciativa, s’ha rebutjat. No hi haurà una mesura específica i extraordinària per dotar de finançament als autònoms i microempreses. És una llàstima. Jo només demanaria al tripartit, que tinguin iniciatives per ajudar a sortir de la crisi i, si us plau, no diguin més que tenen la mà estesa per ajudar al País a tirar endavant ja que vostès no recullen les iniciatives que positivament es posen sobre la taula.

L'automoció i la paret del Tripartit

2009-03-26T11:31:00.001+01:00

El sector de l’automoció, és un dels eixos vertebradors del sector Industrial a casa nostre.

Quan parlem del sector de l’automoció, estem parlant de les marques (i sobretot d’aquelles que es produeixen aquí ) de cotxes i motos, però també estem parlant de les empreses de components, dels tallers, dels concessionaris...

És evident que el sector està en crisi, hi ha una caiguda de vendes entre el 30 i el 40 % i això fa que les empreses estiguin patint una situació de dificultat que en molts casos, repercuteix directament sobre les persones que estan treballant-hi. Hem vist EROs molt importants, a Pirelli, a Nissan, a Seat, a Comforsa...

Això, posa el sector en una situació difícil per tirar endavant i situa a moltes persones en una situació personal, familiar i de projecte vital truncat o amb dificultats.

És evident que no hi ha varetes màgiques, però també és evident que hi ha coses a fer. Fa dies que des de l’equip de Govern, se’ns demana als grups de l’oposició la voluntat de treballar conjuntament per tal de sortir de la crisi. I ahir precisament varem tenir una iniciativa parlamentària que lluny de ser partidista tenia la pretensió de trobar solucions d’una forma consensuada i conjunta.

Varem sotmetre a votació la creació d’una comissió parlamentària per tal que estudies la situació de crisi en el sector de l’automoció i en 2 mesos elaborés un informe amb les propostes consensuades pels diferents grups de la cambra.

Se’ns dubte la proposta era positiva, mirava de trobar solucions, i a més a més pretenia fer-ho sense protagonismes, a on es sumessin les propostes de tothom (ja se sap que com diuen les àvies “quatre ulls hi veuen més que dos”).

Haguéssim pogut escoltar el sector, haguéssim pogut saber quines iniciatives s’estan duent a terme en altres països i quins resultats estan donant (per exemple a Alemanya s’estan donant ajudes directes al comprador i això ha estimulat la venda de cotxes i s’ha estimulat la indústria automobilística) .

Lamentablement varem trobar la paret del tripartit, una negativa que no respon a la voluntat que manifesten de sumar, de demanar-nos que no destruïm, si no que creem. Una vegada més es va demostrar que les paraules no es corresponen als fets. Una llàstima i una oportunitat perduda pel sector i les persones implicades.

Ètica o Poder?

2009-03-25T11:58:00.003+01:00

Hi ha qui es planteja aquestes dues coses com in associables, i de fet, hi ha alguna formació política que està fent tot el que pot per que la ciutadania acabi creient que no pot funcionar alhora l’ètica, o més ben dit la coherència i el poder.A Catalunya, de forma licita i legal, (això ho afirmem tothom) que no vol dir que sigui exemple d’acció, s’ha instaurat un Govern tripartit que ha deixat al marge la formació política més votada per la ciutadania, Convergència i Unió. Aquesta associació, va fer-se amb el convenciment i el discurs de que feia falta apartar del Govern aquells que en el seu dia havien recolzat amb els seus vots un Govern central del PP, al igual que abans s’havia fet amb el PSOE - però això no els hi convé recordar-ho-. Al cap de poc temps, van venir les eleccions generals i la campanya del Partit Socialista va ser clara, “si tu no vas, ellos vuelven” . L’enemic públic a batre, estava claríssim, era el PP.

Ara però, sembla que tot és diferent, cal un Govern “ constitucionalista” al País Basc i sota aquesta excusa, es durà a terme un Govern en contra de la força majoritària a Euzkadi amb vots i escons, el PNB.Aquells que han blasmat tant del PP, acabaran a la lendakaritza amb el seu suport! Ens poden fer totes les explicacions que vulguin, però la realitat, és que no és coherent governar a Catalunya amb els independentistes i a Euzkadi amb els que volen una Espanya monolítica. Davant d’aquests fets, només queda evidenciat, que per el partit socialista el que compte és el poder per el poder.

Això porta a la frustració, això porta a aquell discurs fàcil de que la política no respecte la voluntat de la gent, això porta a dir que tots els polítics són iguals, i això no és cert, hi ha una formació política que si que ha demostrat que només té interès del poder pel poder, això però només és possible si els socis de Govern no obren els ulls a la realitat o no volen fer-ho. Esquerra se sent còmode amb els “consogres” polítics que els hi han sortit? De moment sembla que ja els hi està bé, que trist.La realitat, és que els socialistes, amb els seus aliats, estan acabant amb els Governs nacionalistes. Caldria reflexionar-hi.

L’Hospitalet, més “austers” que mai.

2009-03-05T18:08:00.001+01:00

“Prescindirem de tot el que sigui prescindible” amb aquesta frase, l’Alcaldessa ha obert les portes de l'Hospitalet a un període d’austeritat nou per la ciutat. És nou perquè fins ara, l’equip de govern s’havia caracteritzat per una gran solvència econòmica. Sopars a restaurants de luxe, estudis de 3.000€ de necessitat i qualitat dubtosa, assessors/es escollits a dit o mòbils a càrrec de l’Ajuntament és i ha estat el seu modus operandi. I ara, possiblement per un cert sentiment de culpa, criden a l’austeritat com el gran remei dels nostres mals.

Des de CiU creiem l’austeritat no és la resposta urgent davant la crisi, és la pràctica que s'ha de d'aplicar dia a dia, any rere any, que facilita que els Ajuntaments puguin fer front a moments difícils amb els recursos que s’han estalviat i, veient els exemples exposats, està clar que això no ha estat així per molt superàvit que ens hagin venut. Per cert, on són aquells diners sobrants que anirien tant bé per fer polítiques socials?

No obstant, si que existeixen àrees en les que el nostre equip de govern si que en sap de ser auster! La construcció, o millor dit, no construcció de pisos de protecció oficial (construït només l’1’15% al juny del 2008), d’escoles bressol (només en tenim dues municipals), la manca de neteja de la ciutat o el greu dèficit en seguretat (on ni tant sols sabem el nombre de Mossos d’Esquadra destinats a la ciutat) demostren que l’equip de govern de L’Hospitalet no ha entès gaire bé, o potser no ho sap, què és el que és prescindible per la ciutat.

L’atur, una realitat amb poques solucions

2009-03-05T18:06:00.001+01:00

L’atur ja afecta a 455.757 persones. Persones amb noms i cognoms, amb família, amb factures i, amb hipoteques per pagar. És ara, en aquest moment de crisi econòmica, quan les administracions públiques han de posar tots els seus recursos a l’abast dels ciutadans. Tanmateix, i lamentablement, això no és així. El principal recurs que des del govern de Catalunya es destina per lluitar en contra de l’atur és el Servei d’Ocupació de Catalunya, l’organisme que ha de fer les polítiques actives d’ocupació, és a dir, l’agència del govern de col·locació. Aquest organisme només és capaç d’oferir feina a un 0,19% dels aturats! Davant d’això no ens hem d’estranyar que les empreses que busquen treballadors prefereixin pagar empreses privades (Infojobs, Servijobs,...) abans que acudir a aquest organisme que s’ha mostrat ineficaç.

Si, arribat a aquest punt, el ciutadà encara confia en l’última iniciativa del Fons d’Inversió Local per poder trobar una feina, sentim anunciar la seva periodicitat, és a dir, els llocs de treball que s’impulsin sota aquest pla en cap cas són la solució final ja que aquests tenen data de caducitat: només duraran nou mesos (el període màxim que han de durar les obres programades). Per tant, davant l’increment de l’atur, la problemàtica que més afecta als ciutadans de l’Hospitalet ni el Govern de Catalunya ni l’equip de govern de l’Hospitalet tenen solucions. A Convergència i Unió ens preocupa aquesta situació perquè el Govern no mostra la capacitat de resposta i responsabilitat que li pertoca.

Pensem en les dones.

2009-03-05T17:35:00.002+01:00

La conciliació de la vida familiar, laboral i personal és, en tots els sectors de la societat, una necessitat que és difícil d’aconseguir, sobretot per la dona. El món polític no és cap excepció. Fins ara, ser mare o pare i continuar exercint el càrrec polític pel que has estat escollit democràticament era impossible.

Els regidors i regidores només poden exercir, dins l’àmbit de l’administració local, el seu vot mitjançant la seva presència als diferents òrgans de govern, fet que pot impossibilitar el gaudir d’una baixa maternal o paternal. Per tant, s’havia d’escollir entre ser pares o ser regidors.

Des de Convergència i Unió sempre hem treballat per fer de la conciliació de la vida familiar, laboral i personal una realitat. Durant la Legislatura 2003-2007, el Congrés de Diputats, a instàncies del Grup Parlamentari de CiU, va aprovar la ampliació del permís paternal de tres a tretze dies i també es va fer el primer pas per tal que el permís paternal augmenti fins un mes de durada equiparant, així, els drets entre homes i dones.

Ara, des de CiU a l’Hospitalet hem presentat una moció al Ple per fer efectiu i compatible el dret de vot dels càrrecs electes amb el gaudi dels permisos de maternitat i paternitat com té qualsevol ciutadà.

A CiU pensem que aquesta proposta representa un notable progrés per tots els càrrecs electes, independentment del seu gènere, de la nostra ciutat. Amb la nostra iniciativa, l’Hospitalet de Llobregat ha fet un pas endavant permetent que família i responsabilitat política siguin compatibles.

La inseguretat ciutadana, el gran problema de l’Hospitalet.

2009-01-21T09:56:00.002+01:00

L’últim baròmetre d’Opinió Pública de l’Hospitalet de Llobregat mostra com la inseguretat ciutadana, amb un 20,8%, és un dels problemes que més afecta als ciutadans de la ciutat. Tanmateix, aquest tan per cent és molt més alt ja que els problemes que es situen darrere la inseguretat ciutadana estan relacionats directament amb aquesta. Així, l’incivisme (4,2%), la falta de vigilància (3,6%), el soroll (2,8%) o el gamberrisme (2,8%) fan que la inseguretat ciutadana augmenti d’un 20,8% a un 34,2%. Si, a més, tenim en compte que ja al baròmetre d’opinió del 2005 aquest problema era el segon que més preocupava (amb el 18,5%), ens adonem que el nostre equip de govern no només no ha resolt el problema sinó que ha deixat que aquest s’agreugi.

A més, hem de constatar que els inputs que més valoren els ciutadans no són fruit de la gestió municipal. Valorar positivament que la ciutat està ben comunicada, la seva gent i el seu ambient, el bon transport públic o la proximitat a Barcelona no equival a valorar positivament la gestió de l’equip de govern ja que aquests fets venen donats, és a dir, la ubicació de l’Hospitalet, la seva proximitat a Barcelona és la que és independentment del seu equip de govern i la seva xarxa de transports està condicionada directament per directrius que no són pròpiament les municipals.

Per tant, el baròmetre d’opinió mostra el que CiU porta molts anys dient: calen polítiques socials i de seguretat efectives i urgents, cal escoltar al ciutadà i actuar per resoldre els seus veritables problemes.

Fets i no paraules per la Llei de Dependència

2008-12-22T13:40:00.001+01:00

Tot sembla indicar que el Govern de Catalunya no sap que no es pot prometre allò que no es pot complir. I molt menys si d’aquesta promesa depèn el benestar d’una gran part dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Recolzant i prometent la Llei de Dependència, el projecte social estrella de Zapatero, el Govern de Catalunya ha generat expectatives en aspectes tan bàsics com el dret de ser atès en situació de dependència però, lamentablement, no és capaç de complir-les.

Des de Convergència i Unió ja varem avisar que el gran problema d’aquesta llei era el seu finançament que, entre d’altres coses, no tenia en compte els costos dels serveis i de la vida. Tanmateix, Tripartit no van dubtar en aprovar una llei que contempla la consecució d’uns objectius socials que, sense la dotació dels recursos necessaris, són impossibles de complir. Ara, veiem com el Tripartit utilitza la crisi com a excusa per dir que el finançament de la llei empitjora. No és cert: el finançament és el mateix amb crisi o sense crisi.

Des de CiU instem a que el Govern de Catalunya sigui capaç d’actuar amb coherència amb les necessitats dels ciutadans/es i que ordeni als seus 25 diputats a Madrid fer una esmena a tota la partida de la Llei de Dependència per millorar la seva dotació econòmica i, poder respondre a la gran quantitat de demandes que ja s’han presentat. A la nostra ciutat, només 2047 persones han rebut la resolució del seu grau de dependència, resta pendent saber quan se’ls donarà el que se’ls ha promès.

El projecte de Can Trabal no té justificació

2008-11-19T09:39:00.005+01:00

El projecte de Can Trabal vol actuar sobre l’última zona agrícola de l’Hospitalet i destinar-la a activitats industrials i de serveis. Ara que l’equip de govern ja ens ha informat del projecte de reordenació urbanística de Can Trabal, i que disposem d’una informació que abans no teníem, des de CiU no trobem cap justificació lògica a la necessitat de dur a terme aquest projecte.
Per nosaltres, l’equip de govern no és coherent en la seva activitat política. Fa uns anys, es va endegar un projecte per convertir la zona industrial de l’Hospitalet en habitatge, el PRAIH (Pla de Renovació de Àrees Industrials de L'Hospitalet), i ara, volen situar una nova zona industrial al costat de la que es volia treure. A més, el projecte acaba al carrer Arquímedes que és el llindar de l’antiga zona industrial.

L’única justificació lògica que des de CiU trobem al projecte és la necessitat que té l’Ajuntament d’ingressar diners ja que, sinó, no s’explica la voluntat de voler eliminar l’últim reducte agrícola de la ciutat. Des de CiU, demanem a l’equip de govern informació continua sobre el projecte per tal de poder controlar la possible activitat especulativa.
Val a dir, que tot i que el projecte de Can Trabal respecta 186m² de zona verda, la ciutat de l’Hospitalet perdrà una gran part del conjunt de zona verda existent a la ciutat, exactament uns 77,5 m² que passaran al Prat de Llobregat.

En aquest sentit, des del grup municipal tenim la voluntat de posar-nos en contacte amb les Associacions de Veïns per conèixer, de primera ma, els motius exactes del seu rebuig al projecte.

Promeses que no es compleixen

2008-11-13T16:50:00.003+01:00

A l’Hospitalet, per tal de cobrir la demanda dels ciutadans i ciutadanes, s’haurien de construir 2.231 habitatges amb protecció oficial l’any. Lamentablement, la realitat de la nostre ciutat és molt diferent: durant els últims quatre anys, l’equip de govern només ha fet 72 pisos. Per tant, la gran majoria de ciutadans/es de la ciutat es veuen sense possibilitats d’optar a un d’aquest pisos per la senzilla raó que aquests no existeixen.

Des de CiU lamentem que una ciutat com l’Hospitalet sigui un dels municipis on es construeix menys habitatge en relació amb el seu pes demogràfic. I s’ha de lamentar més tenint en compte que al Pla d’Actuació Municipal pel 2004- 2010 l’equip de govern es va comprometre a construir 4.661 habitatges protegits. Al juny d’aquest mateix any, i faltant només dos anys per finalitzar el període citat, només s’ha complert l’1,5% d’aquest compromís i estan en fase de construcció 709 pisos. Per tant, tot i que existís la possibilitat que s’enllestissin aquests pisos en construcció, al 2010 l’equip de govern encara tindria pendent la construcció del 84% dels pisos programats.

La conseqüència de tot això és que milers de ciutadans han d’abandonar la ciutat perquè no troben un pis assequible on viure-hi. Per frenar aquesta pèrdua de població, a l’Hospitalet s’haurien de construir un mínim de 1100 habitatges l’any i, la realitat ja s’ha encarregat de demostrar que això no es compleix.

Per tant, a CiU ens mostrem preocupats per la mala gestió que ha demostrat l’equip de govern vers aquest tema. L’Hospitalet no necessita promeses, necessita fets.

L’Hospitalet, ciutat acollidora

2008-10-22T16:14:00.001+02:00

Al llarg de la seva història l’Hospitalet ha vist com la seva població ha anat creixent, tant en nombre d’habitants com en les diferents cultures i tradicions que han aportat els nouvinguts. Per aquest motiu, l’Hospitalet és, i ho serà sempre, una ciutat acollidora que manté, i vol mantenir, el seu origen i la seva idiosincràsia.

Des de CiU sempre hem lluitat per què tots els ciutadans/es de la nostra ciutat gaudeixin dels seus drets i compleixin amb els seus deures. Aquesta premissa en un context com el de l’Hospitalet, és doblement important ja que és la base per una bona convivència.

A CiU hem defensat que la recepció d’aquests nouvinguts s’ha de liderar amb control i “no amb papers per tothom”. Ara, quan és evident que ni la ciutat ni el país pot donar resposta a les necessitats que representen els nous moviments migratoris veiem com, des del govern central, es donen noves consignes i s’impulsen les mesures que mesos abans ens havien criticat: major control del reagrupament familiar, facilitat per tornar al país d’origen, etc...
Des de CiU pensem que aquest és un tema important que no es pot tractar des del “buenismo” sinó des de la realitat social i econòmica de la ciutat i del país. Hem de ser capaços d’establir un sistema que asseguri que tots els ciutadans/es de la ciutat, hagin nascut on hagin nascut, responguin a les seves responsabilitats, vegin cobertes les seves necessitats i defensats els seus drets, tot respectant els costums i les normes del país. Només així arribarem a tenir una ciutat acollidora i exemple d’una bona convivència.

La importància d’un bon finançament.

2008-09-15T12:27:00.002+02:00

Un estudi sociològic elaborat per l’Associació Catalana de Sociologia diu que els catalans/es vivim en “un estat de perplexitat”. Si estudiem el context (polític i econòmic) en el que ens trobem, donem gràcies per conservar el seny. Catalunya inicia aquest mes de setembre amb més interrogants dels que va acabar el mes d’agost: a la desconeixença de quin serà el nostre finançament, s’afegeix la incertesa de cóm el govern donarà resposta al problema que representa que 342.082 persones s’hagin quedat a l’atur.

El que si coneixem és la realitat del país: Catalunya necessita recursos per poder fer front a les necessitats de la seva gent. Aquestes necessitats són tan bàsiques com tenir un sistema sanitari sense llistes d’espera, l’aplicació d’un sistema educatiu de qualitat o la capacitat de poder aplicar la Llei de Dependència. Lamentablement, la resposta del govern central a la nostra demanda de finançament sembla indicar que les necessitats de Catalunya s’hauran d’esperar.
Davant d’això, a CiU també estem “perplexos”. No entenem com en aquests moments de crisi econòmica se’ns nega el finançament que per llei ens pertoca. La crisis no ha de ser l’excusa sinó la raó per aplicar aquest finançament. És ara quan els ciutadans/es més necessiten un govern fort, cohesionat i amb recursos. I més si tenim en compte que Catalunya és una de les comunitats més afectades per l’atur i que les polítiques actives d’ocupació depenen de la Generalitat de Catalunya. Sense un bon finançament no existeixen solucions.

Una veritat incòmoda

2008-07-22T10:48:00.003+02:00

Actualment sembla que dir les coses pel seu nom no està de moda. President i ministres, diccionari en mà, busquen nous recursos lèxics per batejar aquest nou període de crisis que vivim.

Amb l’optimisme com a excusa, el President del Govern ha anat, mes a mes, canviant paulatinament les dades econòmiques positives que ens va presentar, curiosament en moments electorals, per unes altres que deixen veure, poc a poc, la crisis que ens intenten amagar. Nosaltres, Convergència i Unió, som valents i diem les coses pel seu nom. El que el Govern titlla de “situació de dificultat seriosa” nosaltres en diem crisis, i quan ells parlen “d’un creixement del PIB del 0’3%” hauríem de dir-ne creixement econòmic reduït. Nosaltres, a més, ens veiem amb la obligació de parlar dels més de 300 nous aturats que afronta, dia a dia, Catalunya.

Ens deien que al 2008 veuríem disminuir la taxa d’atur i , en canvi, veiem com aquesta augmenta de manera important. Des de CiU creiem que el Govern no és l’únic responsable de la crisis econòmica, però si que ho és de la seva gestió i de les mesures que calen aplicar per tal de sortir d’aquesta de la millor manera possible. Lamentablement, el Govern no sap afrontar, amb valentia i decisió, aquesta situació.

Es pensen que les famílies no ens adonem que tot és més car i que cada dia ens costa més arribar a final de mes? Potser no s’han adonat que els ciutadans i ciutadanes som els primers en veure i patir aquesta crisis i, probablement, no es preocupen tant com diuen pels nostres problemes. Sigui el motiu que sigui, la qüestió és que la nostra economia i el nostre benestar depenen d’un govern que, com venien eleccions, ens ha amagat el període de crisis i que és incapaç d’afrontar-la com cal.

Convergència; un projecte de futur

2008-07-02T09:10:00.002+02:00

El congrés de Convergència Democràtica de Catalunya serà un debat sobre idees i no sobre persones, és a dir, a Convergència , els lideratges dins el partit estan molt clars. El nostre, serà un congrés de futur i pel futur.

En el nostre congrés, volem explicar quin projecte de país tenim, és a dir, volem exposar i definir el model de país que nosaltres defensem.

Històricament, Convergència ha sabut articular el seu missatge dins un engranatge on s’ha donat cabuda a tot el conjunt de la ciutadania. Combinant alhora grans dosis d’idealisme i realisme, hem arribat a projectar un patriotisme que toca de peus a terra i que és capaç de donar resposta a les necessitats reals que tant necessita el nostre país i la seva gent.

La nostra il·lusió i la nostra força les invertim en la capacitat de transformar la societat, conscients que, per poder-ho fer, cal disposar d’un bon motor econòmic que serà l’encarregat de generar l’energia que es necessita per la potenciació de l’estat del benestar.

Volem que Catalunya miri el món amb esperança i, per aquest motiu, la ponència d’Acció Política té un interès especial ja que és l’instrument mitjançant el qual Convergència dóna resposta a moltes de les problemàtiques i necessitats de la gent.

Al congrés presentem una Catalunya capaç de fer front a la realitat actual del nostre país i de la nostra societat. Des de Convergència proposem construir un estat del benestar dinàmic, dotat de les eines adequades a les diferents situacions d’una societat canviant.

En aquest sentit, l’Administració pública és la garant de protegir de manera solvent i eficient les necessitats dels catalans/es, però també cal vetllar per tal que la iniciativa privada pugui actuar-hi, i així, garantir la participació de la societat, de forma organitzada i lliure, en la prestació d’aquests serveis.

A Convergència estem convençuts que els serveis socials no han d’adaptar-se a les possibilitats de les administracions: s’han d’adaptar a les prioritats de les persones. Les persones, per tant, han de ser el seu centre.

Tranquils amb la tercera hora del castellà?

2008-06-06T11:17:00.000+02:00

Ja fa uns mesos, va haver-hi una forta polèmica per el decret que el Govern Espanyol va dur a terme. El decret va ser conegut com “ el de la tercera hora de castellà”. Amb ell s’obligava a totes les escoles de primària a introduir una hora més de castellà en el seu currículum.Aquest fet, trencava el model lingüístic de Catalunya, a on la llengua vehicular és el català i per tant trencava també amb el model d’immersió lingüística. Tot aquest tema va aixecar una gran polseguera i fou molta la gent que s’hi va mostrar en contra, Convergència i Unió evidentment també. Davant d’això, el tripartit va afirmar que el tema de la tercera hora estava solucionat. Ja llavors, Convergència i Unió va advertir que el PSC-PSOE estava actuant amb absoluta obediència al PSOE. Per que Esquerra va mantenir que era cert? Varen ser enredats? O simplement varen apuntar-se a la farsa?La veritat, és que com es diu normalment, la veritat sempre sura, i en aquest tema no hi ha hagut excepció.Ara ens trobem que les escoles han de complir amb el decret.El tripartit però, manifesta que cal ajornar un any més la implantació de la tercera hora, fet que deixa amb indefensió a les escoles.Des de Convergència i Unió creiem que la tercera hora no s’ha d’ajornar, simplement no s’ha d’aplicar.Actualment, gràcies al nou Estatut ( tant criticat per alguns) la immersió està més blindada que mai. (l’article 6 de l’Estatut diu que el català “ és la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament” i l’article 5 estableix “ el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat” amb relació a la projecció de la llengua i la cultura en l’àmbit educatiu, en virtut dels drets històrics del poble català.CiU doncs proposa al Govern l’aprovació d’una llei catalana que reguli els usos lingüístics i preservi el sistema d’immersió lingüística. Per aquest motiu CiU fa arribar al Govern un projecte de llei que pretén preservar el model d’immersió lingüística en català donar els criteris a les escoles perquè puguin elaborar i aprovar els seu projecte lingüístic abans d’iniciar els curs vinent. Cal que la tramitació es pugui fer per tramitació urgent i de lectura única.La tercera hora de castellà no s’ha d’aplicar ni s’ha d’ajornar. Per això només cal voluntat política, voluntat de País i menys joc de partits.

La realitat dels 400€ de Zapatero

2008-05-26T11:52:00.000+02:00

Durant la campanya electoral, qui era candidat del PSOE a la presidència del govern de l’estat, Jose Luis Rodríguez Zapatero, va formular un conjunt de promeses electorals que, un cop ha estat escollit president espanyol, no ha complert tal i com les havia plantejat. Una de les promeses que va ser més comentada als mitjans de comunicació i també entre la ciutadania, va ser la que feia referència a la devolució dels 400€ de la declaració de la renda. L’impacte va ser brutal i probablement va fer el seu efecte a les urnes; però si llegim la lletra petita de la proposta, ens adonarem que en realitat aquest retorn serà per a qui se li retingui mínim aquesta quantitat de l’IRPF: només es retornen si prèviament s’han retingut. Així doncs, aquesta promesa beneficia una part de la població però no a aquelles persones que més ho necessiten (vídues, pensionistes, etc.) Ens trobem en un moment de crisi econòmica, on els preus pugen molt més que els sous, i on arribar a final de mes s’està convertint en una lluita per a les famílies. Des de CiU fa temps que demanem un canvi en aquest sentit, i que es faci front a aquesta situació amb polítiques actives que ajudin a millorar la situació. En una ciutat com la nostra, de gent treballadora, aquesta ajuda arribarà a algunes cases, però no a totes, pel que moltes famílies seguiran amb problemes. És feina del govern de l’estat i també del de la Generalitat millorar aquesta situació, i abandonar el fals discurs social on es posen per davant les polítiques per a les persones només en paraules i no en realitats.

Tot, menys el ridícul.

2008-05-16T11:10:00.000+02:00

En política, com en tot a la vida, es pot fer tot, menys el ridícul. Ahir pensava això, quan apareixien noves informacions sobre l’aigua, en la que el Govern del País, tornava a ser contradictori, havia de tornar a rectificar, i mostrava davant el conjunt de ciutadans de Catalunya, que no hi ha un criteri clar en política d’aigua.Després de les contradiccions, de les falsedats, de l’ocultació... pensava que en el tema de l’aigua, ja no podia fer-se les coses pitjor, que a partir d’ara tot tornaria a una certa calma. Doncs no. Plou durant un cap de setmana ( de forma intensa això si) i se’ns anuncia que ja estem salvats. L’emergència nacional –tal i com la va batejar el conseller Baltasar- ja no existeix, ja podem omplir piscines, regar jardins i el que faci falta. Alhora però, arriba a Barcelona el primer vaixell amb aigua, i se’ns anuncia que n’aniran venint més.Així, les ferides que s’han fet al conjunt del territori, no només segueixen, sinó que lògicament, tantes contradiccions, tant passar d’un extrem a un altra, porta a que la gent se senti burlada i enganyada.Quan ha saltat de nou l’alarma al conjunt del territori, doncs queda ben palès que la portada d’aigua pel transvasament no serà només per l’aigua de boca, si no per el jardí, la piscina... el Govern es veu de nou obligat a canviar de criteri, i tornar a desmentir-se a si mateix. Ningú dimiteix, ningú es dona per desmentit públicament, ningú cessa a ningú, tot segueix igual...Tant igual, que portem quatre anys i mig amb un Govern que és un Dragon Khan. Se’ns havia dit que el segon tripartit seria diferent, que no hi hauria maragallades, que hi hauria autoritat, que seria el Govern dels fets i no de les paraules...La veritat, és que de nou s’ha fet el ridícul. Lamentable.

Millorem en l’àmbit laboral

2008-05-07T17:43:00.000+02:00

Aquesta setmana ha estat important per a l’àmbit laboral: el 28 d’abril commemoràvem el Dia Internacional de la Salut i la Seguretat en el Treball, i l’1 de maig celebràvem la Festa del Treball. Ambdues jornades tenen objectius clars: la primera, conscienciar els treballadors i treballadores, així com els empresaris, de la importància de la seguretat i la prevenció a la feina per evitar accidents; la segona reivindica, any rere any, la millora de les condicions laborals dels treballadors i treballadores. En aquests àmbits, encara hi ha molta feina a fer, i hem de seguir lamentant accidents laborals, pel que cal prendre totes les mesures de seguretat. Per altra banda, hem de treballar per aconseguir millores salarials i horàries que permetin compatibilitzar la vida familiar i la laboral. Alhora, cal treballar per aconseguir que la taxa d’atur al nostre país disminueixi: a l’abril, Catalunya ha tingut un percentatge més alt de persones aturades en comparació a l’estat espanyol, i també hi ha hagut destrucció de llocs de treball; això ens ha de preocupar. Des de CiU reivindiquem, un cop més, polítiques actives en aquest àmbit, i reclamem a la Generalitat que es prengui aquest problema seriosament i que hi actuï amb fermesa. Lamentablement, si existeixen aquestes dies reivindicatius, és perquè són necessaris, perquè no hi ha plena ocupació, ni prou bones condicions laborals... Cal treballar per a corregir aquestes situacions, i des de CiU col·laborarem amb els actors implicats per tal que això sigui una realitat.

Ara toquen les polítiques socials

2008-04-29T12:44:00.000+02:00

Després de 14 anys al capdavant de la ciutat, Celestino Corbacho ha estat nomenat ministre i com a conseqüència, Núria Marín és la nova alcaldessa. A ningú se li escapa que Marín formava part de l’equip més proper a Corbacho i que, per tant, possiblement l’únic canvi que és produirà serà la persona que encapçala el govern, ja que les polítiques que s’aplicaran seran, si fa o no fa, les mateixes. En aquest sentit, des de Convergència i Unió li volem posar deures a la nova alcaldessa: li demanem que deixi de banda la façana, les grans obres, el gran urbanisme, i afronti amb força el repte de les polítiques socials, branca una mica abandonada fins ara. Creiem que l’Hospitalet i els seus ciutadans i ciutadanes requereixen d’actuacions fermes i concretes en temes importants, com són l’habitatge, les ajudes a persones que ho necessiten, les escoles bressol, la seguretat, el transport públic, etc. És a dir, aquells aspectes que afecten el dia a dia de la gent. Des de CiU creiem que és greu que a la nostra ciutat hi hagi nens i nenes que no puguin a anar a una escola bressol municipal perquè no hi ha prous places, lamentem que molts joves hagin de marxar de la ciutat perquè no troben pis, no entenem com pot haver-hi mancances en microurbanisme...Li demanem a l’alcaldessa Marín que posi la seva empremta a la ciutat i que es preocupi de la realitat dels veïns i veïnes de l’Hospitalet. A CiU continuarem exercint el nostre paper fiscalitzador de l’acció de govern, i seguirem fent propostes positives per millorar, entre tots, l’Hospitalet

Cap a la plena ocupació dels nouvinguts

2008-04-21T17:03:00.002+02:00

L’autoocupació ha significat sempre un element “identitari” de Catalunya, l’esperit emprenedor sempre ha estat rellevant i ha estat mostra de la voluntat de tirar endavant de les persones d’aquest país. Se’ns dubte, l’ocupació i en aquest cas l’autoocupació pot ser i de fet és una via molt eficaç (potser la que més) per formar part d’una societat.
Per a les persones nouvingudes és important poder comptar des d’un principi amb una feina, per tal de tirar endavant un projecte de vida i alhora sentir-se formant part d’aquesta societat. En aquest sentit, des de CiU creiem que la contractació en origen és la millor via per aconseguir i garantir feina als nouvinguts des d’un principi. Aquestes persones arriben a Catalunya, en molts casos, sense una especialització concreta, fet que els porta a tenir dificultats a trobar feina i els obliga a estar aturats.
Durant el passat 2007, més del 20% dels negocis creats a Barcelona era de la mà d’estrangers, fet que és positiu, i demostra que a través de la feina i en aquest cas a través de l’autoocupació es produeix la participació en la nostra societat. De fet podríem manifestar que només quan hi hagi capacitat d’autoocupació i que aquesta pugui tenir la mateixa possibilitat de tirar endavant i capacitat de generar benefici, podrem parlar d’igualtat de possibilitats.

La realitat sobre l’aigua

2008-04-09T13:24:00.000+02:00

Catalunya torna a ser l’ull de l’ huracà informatiu, ara pel problema de l’aigua. S’han omplert pàgines de diaris sobre aquesta qüestió, i s’han sentit i dit moltes opinions, algunes d’elles pròpies de l’electoralisme, dels partits que formen part del govern de la Generalitat. Però quina és la realitat? No podem fer que plogui però podem fer polítiques d’aigua. Catalunya es troba en una situació greu i des del govern tripartit s’amaga la realitat fins passades les eleccions. El Govern ha ocultat informació i ha enganyat a la ciutadania i al Parlament. La proposta que se’ns fa és el transvasament del Segre des de la seva capçalera (un autèntic delicte ecològic). Calen solucions i no es pot estar de braços plegats fins que les dessaladores estiguin a punt. S’ha d’exigir solucions al Govern, a més de coherència, unitat d’acció i transparència. CiU estem disposats a col·laborar-hi, no farem la demagògia que va fer el tripartit quan era a la oposició. En governs de CiU hem treballat per emmagatzemar recursos i per això varem construir més de 300 depuradores o la única dessaladora que hi ha actualment a Catalunya. Creiem que cal buscar solucions puntuals i també estructurals, com el transvasament del Roine. CiU ofereix diàleg i acord per aconseguir-ho. Cal primer acord en el Govern, votació al Parlament i estudiar totes les possibles solucions buscant consens social al conjunt del territori. No ens podem quedar sense aigua: el Govern ha de prendre la iniciativa; CiU estem disposats a fer un acord de País.

PSOE i PP, a veure qui la diu més grossa

2008-02-11T13:46:00.000+01:00

Les eleccions al Congrés dels Diputats es celebraran d’aquí un mes, i des de les diferents formacions polítiques es comencen a explicar les propostes electorals. Lamentablement, els dos partits espanyols, PSOE i PP, fa setmanes que deixen anar “perles”dels seus programes que sonen més a electoralistes que a propostes reals. És curiós veure com Zapatero, que porta 4 anys al capdavant del govern de l’Estat Espanyol, digui ara que tornarà 400€ a tots els treballadors i pensionistes que paguen IRPF; per què encara no ho ha fet? O des del PP s’anuncia que es crearan més de 2 milions de llocs de treball, mesura a la desesperada per atreure vots? Encara queden dies fins les eleccions i segurament sentirem i llegirem més promeses que es quedaran en un no res.
CiU juga un important paper en aquestes eleccions. Mai com ara hem estat tant necessaris: Catalunya es troba en una cruïlla, en un moment històric important, on hi ha moltes coses del nostre dia a dia que estant canviant: un nou sistema de finançament, una nova realitat en el món educatiu, el fenomen de la immigració..PSOE i PP fan servir Catalunya com a moneda de canvi: el PSOE i el seu candidat Rodríguez Zapatero ham mentit sistemàticament en les promeses fetes al nostre País “Respetaré el Estatuto que salga del Parlament de Catalunya...” o “El AVE llegarà a Barcelona el 21 de noviembre...” El PP ha fet discursos “anticatalunya” per guanyar vots gràcies al nostre País. Els catalans hem de defensar-nos i això passa perquè CiU tingui la força necessària per condicionar el futur govern en defensa dels interessos de Catalunya.

Tot va bé ?

2008-01-21T12:04:00.000+01:00

Els discursos oficials d’aquells que estan en el poder, ens repeteixen fins a la sacietat, que l’economia va bé, que potser hi ha una desacceleració de la mateixa, però que no té gran rellevància i que no s’està entrant en un període de resecció.

És evident que s’està en una clara desacceleració, i el que caldrà veure és la força o la velocitat que aquesta agafa. La veritat, és que deu ni do, el sector de la construcció està perdent molts llocs de treball, l’àmbit del sector de l’automòbil està patint una situació prou complicada ( i en algun cas clarament dolorós) i ara s’afegeix el possible tancament d’una empresa que és líder en el seu sector –el tèxtil- com és Fibracolor.

El sector tèxtil fa anys que està en clara recessió, de fet ja fa anys, per salvar i donar força al sector, la Generalitat va entrar a participar en una de les empreses capdavanteres del sector, l’empenta d’aquesta empresa, podia significar l’empenta a tot el sector tèxtil. Així la Generalitat, tenia una participació de Fibracolor.

La setmana passada podia llegir a la premsa amb preocupació, que el ERO que l’empresa havia plantejat a mitjans de novembre, es podia traduir amb el seu tancament. Se’ns dubte, això no era cap bona notícia, ni per l’empresa (i tota la gent que hi treballa directament ) ni per el sector, en una situació tant fràgil.

El motiu pel qual la Generalitat va entrar a participar a Fibracolor, és ara més clar que mai, cal fer el que calgui per tirar endavant l’empresa. Aquest era el sentit de la participació de la Generalitat a l’empresa i segueix sent-ho. En el passat immediat es va dur a terme accions concretes – la modificació d’un pla urbanístic i la venda d’uns terrenys, per tal d’invertir en la pròpia empresa i dur a terme el pla de viabilitat.- i tot apunta que això no ha donat els fruits esperats. Se’ns dubte s’haurà d’analitzar el per que, però ara és el moment de donar sortida a la viabilitat de l’empresa i amb ella la situació de tanta gent que depèn d’ella directa i indirectament. La Generalitat haurà de fer valdre el seu 26 % de participació i liderar la seva viabilitat.

Bones paraules però pocs fets

2008-01-14T18:57:00.000+01:00

Meritxell Borràs, portaveu de CiU a L'Hospitalet i diputada al Parlament de Catalunya.

Al darrer ple municipal es va aprovar el Pla d’ Actuació Municipal (PAM)
2008 -2011, on l’equip de govern planteja quines actuacions pretén tirar endavant durant la propera legislatura.
Si es fa una lectura ràpida del document, es poden llegir moltes iniciatives i pot generar certes expectatives, però lamentablement si es llegeix amb més profunditat es veu amb claredat que el PAM no va massa més enllà de bones paraules, que en realitat es transformaran en poques concrecions.
Des de CiU lamentem fer aquesta afirmació tan contundent, perquè si el PAM no s’aplica qui en sortim perjudicats som els ciutadans i ciutadanes de L’Hospitalet; però l’execució del darrer PAM que va tirar endavant el govern municipal ha estat un suspès clar i rotund.
El document manifesta bones paraules però poques concrecions: verbs com impulsar, crear, generar...Hi apareixen de forma constant, però on són el nombre d’agents de la guàrdia urbana que ampliaran la plantilla actual? On són el nombre de places d’escola bressol que es crearan? En definitiva, on són les xifres, allò que la ciutadania percebrà com a real? Pot ser aquesta manca de rigorositat és fruit d’allò que es practica habitualment des de l’equip de govern: l’”anar fent” i la política d’aparador, que tant bé queda portes enfora però que deixa a la gent que vivim a L’Hospitalet sense allò que realment necessitem.
Tenen 4 anys per tirar endavant tot el que han promès, a CiU exercirem la nostra responsabilitat i hi estarem a sobre.

Mesures a la desesperada

2007-12-13T16:22:00.001+01:00

Fa uns dies, la Ministra Chacón va visitar L’Hospitalet i,com si es tractés d’un regal de Reis avançat, va anunciar que destinaria milions d’euros per reformar les vivendes afectades per les obres del TAV. Un cop més, des del govern de l’Estat s’arriba tard i la Ministra pretén tapar amb diners el desastre creat pels seus. Canvis de finestres, reallotjament de veïns afectats en hotels de luxe...Des de CiU creiem que aquestes són unes mesures electoralistes (Chacón serà la candidata del PSC per Barcelona a les eleccions de març) i que després de més de dos anys d’obres, sorolls, esvorancs i brutícia, aquesta pluja de diners no farà oblidar les molèsties que els veïns han hagut de patir durant tant temps. Si aquestes mesures es creien necessàries per què s’ha hagut d’esperar a que el problema sortís als diaris? Se’ns dubte, es tracta de mesures a la desesperada del PSC per la proximitat de les eleccions.
CiU fa més de dos anys que ens preocupem de les conseqüències de les obres del TAV al seu pas per L’Hospitalet. Han estat moltes les iniciatives que hem tirat endavant a l’ajuntament de L’Hospitalet, quan ningú es preocupava de les molèsties que patien els veïns, i tant des del Parlament de Catalunya com des del Congrés i el Senat, hem liderat i reclamat ajudes pels veïns del Gornal. Si realment el PSC estigués preocupat dels veïns afectats, hauria de donar suport a la iniciativa presentada per CiU al Parlament: aprovar mesures amb indemnitzacions pels danys morals patits igual que en el seu dia es va fer amb els veïns del Carmel.

CATALUNYA DIU PROU

2007-12-03T11:33:00.000+01:00

La gent va sortir al carrer. Centenars de milers de ciutadans varem sortir al carrer per reclamar respecte pel País i mostrar amb serenitat i amb contundència que som un poble que volem ser respectats i volem decidir el nostre futur.Som una nació i tenim dret a decidir. Així ho deixàvem clar milers de ciutadans (gent de tota classe i condició, gent jove, gent gran, famílies...) i això, agradi o no agradi, és una realitat. Varem ser molts els que sortirem al carrer, però també hi hagueren absències significatives. Evidentment parlo del Partit Socialista i el seu cap de files, el president Montilla.L’absència del partit popular, no era una novetat, però per a molts, si que va ser una sorpresa, l’absència tant contundent del partit socialista. Ahir, se’ns mostrava amb tota rotunditat la realitat i la dificultat que té el partit socialista i amb ell el President Montilla , de posar per davant els interessos de Catalunya als interessos de partit. Vull ser justa, cal dir que varen haver-hi dues honroses excepcions, en Pasqual Maragall i en Jaume Sobrequés, ningú més, ningú que estigui en actiu i en primera línea del partit dels socialistes a dia d’avui.Així, es mostrava a través de la manifestació, que la gent, més enllà de les formacions polítiques sortia al carrer, però també es mostrava, que només els partits d’obediència catalana, sabien estar al cantó de la gent, formar part de la gent, en definitiva interpretar la voluntat del País. El PSC va optar per quedar-se a casa al igual que el PP.Més igual si érem 200.000 o bé 700.000 (versió guàrdia urbana o versió convocants) nosaltres sabem que érem una multitud, i els que volen minimitzar-ho, també. Espero que n’hagin pres nota. Així mateix, espero que n’hagin pres nota aquells que governen amb els absents.Ahir es va demostrar que hi ha un eix nacional que uneix molta gent, un eix nacional que tots sabem que té majoria al Parlament de Catalunya, un eix nacional que reclama la capacitat de decidir sobre les infraestructures, inclòs l’aeroport.Quina explicació té tot plegat?

Tard i malament

2007-11-12T13:32:00.000+01:00

Les conseqüències del tall en el servei de rodalies i dels Ferrocarrils es fan sentir de forma contundent cada dia, i ja fa més de tres setmanes que dura. Els usuaris seguim obligats a agafar autobusos, les carreteres d’accés a Barcelona segueixen col·lapsades i els veïns de Gornal i de Bellvitge continuen convivint amb les obres i amb les seves conseqüències; i sembla que una aparent normalitat no es restablirà fins al 30 de novembre. Quan es va produir el tall en el servei i es van començar a precipitar els esdeveniments, a CiU varem reclamar la veu clara de l’alcalde Corbacho per tal de defensar els ciutadans de L’Hospitalet per sobre dels seu propi partit. Lamentablement, aquesta va arribar tard, només quan la pressió ciutadana hi obligava i sense la contundència necessària.
Les obres públiques poden executar-se amb eficàcia, tal i com va demostrar CiU durant 23 anys, i és fals que les obres que avui no es fan bé sigui culpa de governs anteriors (busquin en els 23 anys de CiU i no trobaran una situació d’excepcionalitat com aquesta ni com la del Carmel). Davant el desastre actual hem trobat a faltar la veu del President de la Generalitat i del nostre Alcalde. Tot el poder de l’Estat és a mans del PSOE i això porta a la indefensió ciutadana. Des de CiU hem estat des d’un inici al cantó dels veïns, tant és així que des que van començar a detectar-se les primeres esquerdes al Gornal (al febrer de 2006) varem fer preguntes a l’equip de govern, de les que encara esperem resposta. Aquest silenci és la mostra que des de L’Hospitalet es volen “tapar les vergonyes” del govern amic i no es volen assumir responsabilitats. El partidisme del PSC ha deixat orfes als ciutadans de L’Hospitalet.

Seguretat de qui?

2007-10-22T09:54:00.000+02:00

Els usuaris dels trens de rodalies i de regionals, fa temps que patim la broma pesada dels retards constants, la manca d’informació, la pèrdua de diners i de temps...Se’ns va dir que tot això era fruit de l’herència que el Govern Socialista havia rebut de poca inversió a Catalunya combinat amb una obra complexa com és la del TGV.Se’ns va dir també, que havíem de tenir una mica de paciència i que quan es produís la interconnexió (que es produiria l’onze de setembre) tot això quedaria resolt i per tant el funcionament de rodalies i regionals es normalitzaria.Tot això no ho va dir qualsevol, ho va dir la màxima responsable de l’assumpte, la ministra Alvarez. Per assegurar que tot aniria bé, ens van enviar (ja que els representants de Foment a Catalunya es veu que no ho feien prou bé) el secretari d’Estat el senyor Morlán. Tot doncs havia de funcionar com una seda a partir de l’onze de setembre, una data que va dir la ministra per voluntat pròpia i que ningú li obligava a donar-la.Per altra banda, el President de l’Estat es comprometia de forma solemne (clar que ara ja sabem quin valor tenen les seves promeses) que el 21 de desembre arribaria el TGV a Barcelona.Lamentablement, les coses no han anat com ens varen dir i els incidents en el funcionament dels trens ha augmentat de forma important des de fa masses dies.Ja fa una setmana, que a l’Hospitalet de Llobregat, s’estan produint esvorancs que estaven dificultant les obres del TGV i la circulació dels trens de rodalies de tota la zona. Sense ser entesa en la matèria, una, ja intuïa que els darrers incidents mostraven indicis de perill pels usuaris i ara, en tenim la confirmació. El risc deu ser tant elevat, que s’ha decidit aturar la circulació durant una setmana dels trens de rodalies i de la Generalitat.Per mi, és una vergonya, millor dit una VERGONYA, així, en majúscules.Ara resulta que vetllen per la nostra seguretat i per tant ho aturen tot.I fins ara hi havia seguretat? Per que és més important acabar les obres el 21 de desembre que permetre que la gent puguem anar a la feina amb transport públic?No s’ha estat corrent massa en aquestes obres (es treballa de dia i de nit) quan de fet portem 15 anys de retard? No heu trobat a faltar la veu del Govern de Catalunya reclamant i exigint al Govern central que les coses s’han de fer bé? No heu trobat a faltar la veu dels Alcaldes afectats? Lamentablement, el Govern català ha estat més pendent de tapar les vergonyes a la seva correligionària, que en defensar els interessos dels catalans. Tristament, els alcaldes han preferit no mobilitzar-se, fins que el desastre ja és massa evident i han tancat files al costat dels seus companys de partit (PSOE).Amb tot això, ERC, ha impedit compareixences de la ministra al Congrés de diputats, i els consellers, no han exigit al President de Catalunya que ho és gràcies als seus vots, que defensessin a la gent de Catalunya que es veu tant perjudicada.Per això jo em pregunto, per seguretat de qui, s’aturen durant una setmana els trens a Catalunya? De l’usuari o de poder mantenir el 21 de desembre?Per cert, ahir vaig poder anar a reivindicar el retorn dels papers espoliats de Salamanca i alhora gaudir de l’espectacle. Hi érem tots els que volíem ser-hi, els que tenim el sentiment que amb el nostre País no es pot jugar i molt menys enredar-nos. Suposo que per això de socialistes n’hi havien molt pocs. Suposo també, que van ser sorollosament xiulats pel seu tarannà amb els temes nacionals... Ara bé, el que no acabo d’entendre és que els més xiuladors de l’Ernest Maragall, la Montserrat Tura i la Caterina Mieres, fossin aquells que han fet President de Catalunya a un espanyolista i a ells Consellers.

2007-09-26T18:19:00.000+02:00

Avui, hem escoltat el discurs del President Montilla. Un discurs francament avorrit i propi d'un buròcrata.
El discurs, l'ha començat amb un elogi envarinat a Josep Piqué (mai li havia fet quan estava actiu en política) i segurament ell s'ha cregut molt astut per aquesta "trampa" al PP. Jo sincerament no l'he trobat ni intel·ligent , ni astut, ni tant sols hàbil. A mi simplemanet m'ha entristit, l'he trobat propi d'una tertúlia de ràdio i no pas del discurs del President en el debat més important de l'any. M'ha fet plantejar si sap el que representa aquest discurs i que se n'espera d'ell.
Després d'aquesta fantàstica ocurrència, ens ha fet un repàs a tots i cadascun dels departaments, dedicant-nos un llisti telefònic que crec que ha endormiscat a propis i extranys. Tot això, debia tenir un objectiu molt clar, fer oblidar a tothom els problemes que ha patit el País aquest estiu i la poca capacitat de resposta que ha tingut el Govern.
Per finalitzar, ens ha volgut explicar quin projecte de País té al cap, quina és la nostra projecció en el món i quina ha de ser la nostra actitud com a ciutadans. Sincerament, tot el que ha dit respecte a Catalunya, podia fer referència a qualsevol "regió" del món, ja que ha parlat de que tenim unes arrels que no podem renunciar-hi (tots els països en tenen) que volem viure en llibertat tots i cadascuns dels ciutadans (aquest és un mínim denominador comú que aspirem tots els ciutadans del món) volem i defensem la democràcia ( evident)...
l'únic punt en el que he sabut que parlavem de Catalunya és quan ha fet referència a la relació entre Catalunya i Espanya en la que ha afirmat que haviem de superar l'enfrentament. Enfrentament? quin enfrentament si aquest Govern ho empassa tot? 3a hora del castellà, pressupostos que no compleixen amb l'Estatut aprovat pel poble de Catalunya... Només voldria saber si aquest tracte que ens dona el Govern del Zapatero, seria acceptat amb la mateixa alegria i somriure d'orella a orella si ens el donés el PP? la resposta és obvia.
Per acabar, els diputats socialistes i d'iniciativa l'han premiat amb un bon aplaudiment, els diputats d'esquerra s'han quedat impacibles sense aplaudir. Potser no ha agradat?, doncs apa sigueu valents menys gestos i més coherència.

El catalanisme ha de liderar el país

2007-09-18T17:30:00.000+02:00

Fa uns dies Artur Mas va fer una proposta engrescadora: refundar el catalanisme per tal que torni a liderar el país. La seva proposta va en la línia de reflectir que quan el catalanisme no lidera el país, aquest perd prestigi i perfil propi; i això és el que està passant des de fa 4 anys, temps en que el debat ha passat a dividir la realitat del país en dretes i esquerres, deixant en un segon terme l’eix nacional. Les conseqüències de no treballar des d’una posició catalanista, és a dir, sense cap lligam amb forces polítiques de l’estat; es noten arreu del país, i només cal fer un repàs de totes les problemàtiques que hi ha hagut en matèria d’infraestructures durant l’estiu: mal funcionament diari del servei de rodalies de RENFE, manca de servei elèctric a mitja Barcelona i també a L’Hospitalet, problemes a l’aeroport del Prat, embussos constants a les carreteres i autopistes...
És indubtable que el Govern de la Generalitat no ha gestionat com cal tot aquest conjunt de crisis, i que el fet que a Madrid hi governi el mateix color polític ha fet que no s’insistís de forma clara i decidida en la solució ràpida i contundent de tots els problemes. Qui governa el país no ha estat a l’alçada.
Des de Convergència i Unió creiem que el catalanisme ha de liderar el país, ja que només des d’aquesta perspectiva, preocupada primer i abans de res pel benestar i el futur del país, és a dir, de tots i cadascun dels catalans; és com s’afronten millor les realitats i problemàtiques que puguin sorgir. El més important és Catalunya i la seva gent i és en aquesta línia des d’on hem de continuar treballant; des de Convergència i Unió així ho seguirem fent.

Una paràlisi que s’agreuja

2007-07-27T13:49:00.000+02:00

Els darrers dies de juliol ens han reservat un desastre de gran magnitud: la gran apagada elèctrica que ha deixat bona part de Barcelona i de L’Hospitalet a les fosques. Un cop més, el govern de la Generalitat de Catalunya ha fet el que acostuma: res. Milers de veïns, de comerços, d’empreses han estat tres dies sense llum i fins divendres passat el President Montilla no ha mogut peça. Se’ns dubte, és un fet molt lamentable que exemplifica la paràlisi en que està instal•lat el govern de Catalunya.
Fa un any ja ens varem trobar en una situació semblant quan la vaga del personal de terra de l’aeroport de El Prat va deixar sense poder començar les vacances a milers de persones. I que va fer el govern de la Generalitat? Res.Quan encara no ens havíem recuperat d’aquest desastre, el funcionament del servei de rodalies de RENFE falla per tot arreu, i novament milers de persones es veuen afectades diàriament pel mal funcionament d’un transport públic tant necessari. I què fa el govern de la Generalitat? Res. Calla davant el govern amic de Madrid i les veu venir.
I ara, Barcelona es queda a les fosques. El President Montilla ens fa una obra de teatre al reunir-se amb representants de les empreses elèctriques , cinc dies després del desastre, i demanar-los explicacions. I mentrestant, milers de persones afectades, milers de diners en pèrdues econòmiques pels comerços i les empreses; i des de la Generalitat què es fa? Poca cosa.
Des de Convergència i Unió, hem denunciat un cop més que el govern de la Generalitat va amb el “fanal apagat” i que entre moltes altres conseqüències, aquesta actitud comporta una nefasta gestió dels serveis públics i una greu manca de previsió, agreujada per la no assumpció de les responsabilitats polítiques pertinents.
A CiU posem els interessos de Catalunya per davant de tot i en aquest sentit ens hem posat a la disposició del govern per tal de trobar solucions a aquesta problemàtica. Així creiem que s’han de fer les coses i així ho continuarem fent.

Benvinguts

2007-07-24T11:46:00.000+02:00

El debat de política general que va tenir lloc al Congrés fa unes setmanes va ser una cursa per veure quin dels dos partits més nombrosos de la cambra feia les millors promeses electorals, amb la vista posada als comicis de l’any vinent.
Una de les propostes de Zapatero va ser donar 2.500€ per naixement o adopció d’un fill. Des de CiU donem la benvinguda al PSOE a les polítiques de suport a les famílies, iniciatives que sempre hem defensat, tot i les crítiques rebudes. Més val tard que mai. Però si continuem en aquesta línia de reflexió, ens adonem que aquesta proposta es salta sense contemplacions el que marca l’Estatut, ja que les competències en ajuts a les famílies corresponen a la Generalitat de Catalunya i no al govern central. Si en Zapatero vol complir allò que marca l’Estatut no pot saltar-se el seu contingut. L’Estat té a la seva mà la possibilitat de prendre unes decisions que són de la seva competència exclusiva, i CiU les hem defensades al Congrés, que és on tocava fer-ho (per exemple, revisar la base de beneficiaris i les quanties de les prestacions de la Seguretat Social per fill a càrrec, bonificar fiscalment les empreses familiarment responsables o ampliar el permís de maternitat i de paternitat.)
Quan Zapatero va fer pública aquesta proposta, Artur Mas va lamentar que les polítiques socials es segueixin decidint des de Madrid davant un tripartit que continua adormit. A CiU ens preguntem, on és el patriotisme social que es pregonava des del tripartit? Lamentablement, des de la Generalitat no s’han fet propostes en aquest àmbit, com sí va fer CiU a les darreres eleccions al Parlament, i quan en proposarem a Madrid, se’ns van titllar de neoliberals. A CiU reclamem menys hipocresia i demagògia, i anteposar els interessos del País davant dels del partit.

On és el pluralisme?

2007-07-05T14:00:00.001+02:00

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, pluralisme significa “qualitat d’ésser més d’un”. Lamentablement, des de l’ajuntament de L’Hospitalet no es coneix la riquesa que suposa aquesta paraula, i la Televisió de L’Hospitalet n’és un exemple clar. Des del Consell de l’Audioviusal de Catalunya (CAC) s’ha emès un informe sobre l’observança del pluralisme polític a la ràdio i a la televisió durant el mes d’abril; i s’analitza el temps que es dedica al govern municipal i als grups de la oposició a diferents televisions, entre elles la de L’Hospitalet. Les xifres són ben clares i fan posar la pell de gallina: el 90,3% del temps de paraula es dedica al govern municipal (PSC i ICV-EUiA) mentre que el 9,7% restant és per a la oposició. Cal puntualitzar, a més, que aquest informe és sobre el mes d’abril, pel que quedava un mes per a les eleccions municipals; on és el pluralisme? Quins mecanismes se’ns dóna a la oposició per arribar als ciutadans? És evident que des de la Televisió de L’Hospitalet ben pocs. Des de CiU no posem en dubte els professionals de la televisió, tot al contrari, però sí denunciem un cop més que des de l’equip de govern municipal es passa el rodet de la majoria absoluta i no es dóna oportunitat a la oposició a dir la seva. El CAC ha estat clar, però lamentablement des de l’ajuntament no es valorarà aquest informe i tot seguirà igual. Una llàstima.

Objectiu CiU

2007-06-12T09:34:00.000+02:00

Els pactes municipals i a les Diputacions, està deixant en evidència l’estratègia dels partits catalans. A excepció d’algunes situacions puntuals, el tripartit, es reedita arreu del País. L’objectiu és clar, debilitar a Convergència i Unió i deixar-la amb el mínim ressort de poder. (Podem parlar de les Diputacions i de la majoria de municipis a on hem guanyat, però no ho hem fet per majoria absoluta i llavors se’ns impedeix governar, tal i com s’ha fet en el Govern de Catalunya)

L’objectiu és clar, però el resultat com a mínim és incert, són molts els municipis a on l’any 2003 va guanyar CiU i que se’ns va fer fora de les alcaldies, que hem tornat a guanyar i amb més força si cal. És evident que la gent té memòria, i no li agraden els tripijocs.

Ara però, tenim ben aviat, unes noves eleccions. Aquí, es jugarà de forma clara al bipartidisme, però tot apunta que cap partit espanyol, podrà guanyar per majoria absoluta les eleccions. CiU llavors serà festejada per tothom, i tots aquells que ens han fet fora de les institucions a on hem guanyat de forma clara, voldran el nostre suport per poder tenir el Govern de l’Estat. Quines contradiccions!!!!

És clar que l’objectiu de Convergència i Unió, ha estat sempre Catalunya, aquesta ha estat la nostra raó de ser. Concretament des de Convergència, no hem renunciat a tenir el nostre paper a l’Estat, però evidentment, tenint molt clar que l’objectiu és Catalunya. Així, si per qualsevol formació política seria difícil d’explicar que se’t foragiti del Govern de Catalunya, de les Diputacions (quan es pot) i dels ajuntaments, i alhora se’t reclami per donar suport (ja sigui des de dins o des de fora) al Govern de l’Estat- és a dir, més enllà de les nostres aportacions, salva’ls-hi la papereta a ells-. Això, seria contradictori des d’ una formació com la nostre, ja que la nostre raó de ser és Catalunya i la nostra reconstrucció nacional. És evident, que per treballar per Catalunya es pot fer des de diferents àmbits, però per projecte de País i per dignitat, no et pots deixar rebutjar a Catalunya i reclamar implicació a Madrid. (Això evidentment efecte tant al PP, que manté el seu recurs contra l’Estatut, com pel PSOE, que ens neguen el pa i la sal a casa nostre malgrat haver guanyat).

Si ara ja comença tothom a festejar-nos, això serà molt més evident d’aquí pocs mesos, nosaltres però, tenim clara la nostra raó de ser: Catalunya.

La claretat del President Pujol

2007-06-07T09:53:00.000+02:00

El President Pujol publica setmanal un article que es penja al web del seu centre d'estudis.

Els seus articles són sempre interessants, plens de l'experiència d'una persona que sempre i en tot moment ha posat per davant els interessos del nostre país.

Us recomano la lectura de l'article d'aquesta setmana. No calen paraules!

Orgull de Catalunya

Em sento orgullós de ser català i sento la necessitat de dir-ho.

Crec no ser ni haver estat un fatxenda. Zelós, això sí, de la meva dignitat com a persona i com a català. De la dignitat de Catalunya, i del respecte que li és degut. Al mateix temps respectuós i admirador d’altres països, començant pel conjunt d’Espanya, de la seva història, de la seva cultura, de la seva identitat. I de les de tants altres països, europeus o no. I dels motius que tots ells tenen –i alguns en grau superlatiu- de sentir-se orgullosos de ser el que són i de ser com són. És des d’aquest sentiment que ara sento la necessitat de dir perquè sempre m’he sentit i em sento orgullós de ser català.

Per què sento aquest orgull? Per petulància? Ja he dit que no. Per infantilisme? Per rebequeria? Per una mena de tossuderia exagerada en un moment en què a Catalunya hi ha crisi d’autoestima? No.

Res d’això, sinó per convicció, per coneixement del que Catalunya ha estat i és, per la manera com Catalunya està posicionada en el temps d’avui i en l’espai, perquè hi ha valors que hem sabut conservar. Perquè hem desmentit les previsions dels analistes que ens pronosticaven una decadència irreversible. Perquè tot i ara passar un mal moment si enfondim en la nostra Història, la nostra identitat, la nostra mateixa realitat d’avui constatem que seguim essent-hi i que seguim sumant. Més enllà de les aparences i de les invitacions a la renúncia (algunes fetes des de casa mateix).

Si repassem la Història veurem que hem estat en situacions molt difícils. Que s’ha parlat de “Finis Cataloniae” més d’un cop. Però que sempre ho hem superat. Que sempre ha prevalgut l’esperit del Fènix, és a dir, l’esperit del ressorgiment. Del Fènix Cataloniae.

Però no fem Història. En tot cas no anem gaire enrere. Recordem només –i breument- el que ha estat el gran renaixement català els últims 100-150 anys. En tots els temps, des del cultural a l’econòmic, des del social a l’artístic. Des de la defensa de les arrels a l’avantguarda i l’esclat creatiu. Només la guerra del 36-39 va ser capaç de frenar Catalunya, una guerra amb més d’un motiu, amb més d’una causa però amb una de molt principal: frenar i sotmetre Catalunya. Tan important era Catalunya.

Després altre cop va tornar la cançó de l’enfadós: Finis Cataloniae. Per política, per persecució identitària i per discriminació econòmica, per immigració, per pèrdua d’esperança.. Finis Cataloniae.

Però no. Catalunya va resistir.

I després, què ha passat? Que hi ha hagut una recuperació en tots els sentits. Interna. Que ara –que és cert que passem un moment dolent- algú pot creure que farà marxa enrere. I el perill hi és. Però el nostre capital és gran. I és garantia , si volem, de recuperació.

Mirem-nos-ho des de dos punts de vista. Deixarem per a després el més important, que és el de la nostra força interna. En part perquè fa poc ja en vàrem parlar (veure l’editorial “El nostre capital” del 2 de maig). Fem ara en canvi la prova del nou. És a dir, calibrem el que és i el que ha estat la Catalunya dels últims trenta anys vista des de fora, des de la perspectiva de la resta d’Espanya. Doncs bé, sense petulància, sense fatxenderia Catalunya pot dir que ha estat un factor decisiu –decisiu vol dir que sense ella no hauria passat el que ha passat- en la consolidació de la democràcia, en el procés de modernització de l’Estat, en la europeïtzació, en el progrés econòmic, en l’equilibri territorial, en la implantació de les Autonomies,… Que ha contribuït més que ningú a l’estabilitat i la continuïtat de l’acció de govern de tot l’Estat, sense les quals Espanya no hauria fet el progrés que ha fet.

Més encara: Catalunya ha estat durant ben bé dues dècades un referent a Europa. Un model d’equilibri entre identitat d’arrels i identitat de projecte i de futur. Entre afirmació identitària i capacitat de col·laborar en marcs polítics més grans.

I ha estat un exemple de solidaritat –sí, de solidaritat en un alt grau- i de lleialtat, de joc net de cara a tercers.

Algú pot dir després de llegir això que els catalans no necessitem dida, ningú que ens faci elogi o que ens doni cova. Que diguin el que vulguin. Això ha estat així. I cal tenir molt de prejudici per a no reconèixer el que en tot aquests camps ha fet Catalunya.

Cert que poc reconegut. És probable que ningú no ho agraeixi. Però no pot ser ignorat i menystingut. Com sovint ho és. I els catalans n’hem de ser conscients. Conscients de la nostra importància i del nostre pes. I per tant confiats que com diu la cançó “no serem moguts”

De tota manera alguna consciència hi deu haver d’això. Quan ara veiem que des de més d’un sector –de dretes i d’esquerres- es torna a parlar bé de Catalunya després d’haver-la bescantada i enganyada i menystinguda -els uns i els altres, repeteixo- per força hem de pensar que alguns valors, alguna força i alguna substància devem tenir. O només, potser, uns quants escons de diputats? Potser ells –uns i altres- creuen això, però aleshores s’han de preguntar per què malgrat tantes pressions, tants enganys i tantes maniobres encara s’han de preocupar, quan les coses es posen tibants, de què passa a Catalunya, de com respondrà Catalunya.

Tot això dit sabent quines són les limitacions nostres, és a dir, no des de la fatxenderia, però des d’un orgull legítim i ben fonamentat.

Però tot això només justifica el nostre orgull de rebot. No n’és la causa principal. La causa principal és el pes actual de Catalunya, la seva capacitat d’iniciativa, el valor acumulat pel catalanisme durant més de 100 anys i que segueix vigent. Ho deia a l’editorial del 2 de maig. “El nostre capital”. No cal repetir-ho, a ell em remeto.

Tant m’hi remeto que es pot pensar que no calia al cap d’un mes fer un altre editorial sobre això. Però hi ha coses positives tan certes i que tant poden pesar en el nostre futur que no s’hi perd res a insistir-hi.

La primera és que patim una crisi d’autoestima. Comprensible per com s’han fet les coses darrerament. Però no justificada si analitzem el nostre potencial econòmic, cultural i social. Si som conscients de la fortalesa de la nostra identitat. Del nostre bon exemple de convivència. I també de la molt notable capacitat d’integració que hem demostrat tenir. De la nostra capacitat d’elaborar i de transmetre missatges que són vàlids més enllà de nosaltres.

I enmig del desconcert polític que patim i malgrat les invitacions a la renúncia que fins i tot el Govern de la Generalitat ens fa, el país segueix actiu i amb iniciativa. Per exemple, les últimes dades d’evolució de les nostres exportacions i de les nostres inversions a tot el Món són bones. O l’evolució de les traduccions dels nostres escriptors a llengües estrangeres. O la recuperació de científics catalans que han estat treballant a l’estranger. Tot això són punts que es guanyen en temes de qualitat.

No caure en la inconsciència de no adonar-nos del moment difícil que vivim. Però jugar –perquè ho podem fer- amb orgull, ambició i confiança.

Comencem a treballar

2007-06-06T12:57:00.000+02:00

Un cop coneguts els resultats de les eleccions municipals, són moltes les lectures que se’n poden fer. Des de CiU volem destacar dues qüestions: la gran abstenció que hi ha hagut, fet que demostra que molts ciutadans estan decebuts amb actituds i decisions polítiques que no tenen en compte la voluntat dels ciutadans. Malgrat l’abstenció, és evident que hi ha hagut un guanyador, el PSC, i des de CiU el felicitem; però d’altra banda, des de la humilitat, estem satisfets pels resultats: CiU hem estat la única formació política a L’Hospitalet que hem augmentat en percentatge de vots i hem aconseguit consolidar el tercer regidor. Així, volem agrair la confiança que molts ciutadans han dipositat en nosaltres.
Des de CiU comencem a treballar de nou per la nostra ciutat, renovem el nostre compromís amb L’Hospitalet i amb la seva gent, i continuarem fent la mateixa tasca des de la oposició, un tasca positiva, de proximitat amb la ciutadania i fent arribar la seva veu a l’ajuntament.
No hem aconseguit trencar la majoria absoluta, una realitat que en moltes ocasions ens ofega i passa pel damunt, però esperem que durant el mandat que aviat encetarem s’escolti a la gent i es portin a terme polítiques reals socials i de progrés. Ja és hora de deixar en segon terme la gran transformació i prioritzar el dia a dia de la gent. Des de CiU, com sempre, vetllarem perquè així sigui.

CiU, al costat dels ciutadans

2007-04-26T18:46:00.001+02:00

En pocs dies hi haurà eleccions municipals i és el moment en què els ciutadans “posaran nota” als grups polítics valorant la feina feta durant aquests 4 anys.
Des de CiU hem treballat durant aquests 4 anys tal i com sabem, al costat de la gent, ja que hem tirat endavant iniciatives al ple nascudes dels ciutadans, que ens han fet arribar les seves queixes i suggeriments veient que CiU som una formació que escolta.
Així, hem aconseguit el manteniment de l’abaixador de Bellvitge-Gornal, ben aviat es construirà una estafeta de correus a Collblanc – La Torrassa gràcies a que des de CiU varem fer arribar ambdues propostes al Congrés dels Diputats; s’han aconseguit importants millores en matèria de seguretat i neteja a la zona de discoteques de Famades (tot i que com els veïns, creiem que la solució al problema és el trasllat dels locals), el parc de Lluís Companys mantindrà tot el seu espai de zona verda; hem fet costat als veïns de la Plaça de la Carpa, del Parc de Can Cluset i de la carretera d’Esplugues a Can Serra i hem aconseguit que fossin escoltats per l’ajuntament,..Entre moltes d’altres iniciatives.
Pels propers 4 anys, ens comprometem a seguir al costat dels veïns, a escoltar-los i a ser la seva veu davant d’un equip de govern que malauradament està més preocupat per les obres faraòniques que per treballar per la gent.

Marques blanques

2007-04-20T11:05:00.000+02:00

En Lluís Corminas, company de partit i responsable de política municipal, ha escrit unes línies que jo trobo molt encertades i que crec que val la pena reproduir. Aquí les teniu:

Aquests dies, tots els partits polítics estem enllestint el tancament de les llistes que presentarem els municipis de Catalunya. Malgrat portar gairebé 17 anys vinculat d’una manera o altra al món local del nostre país, mai fins ara havia vist un exercici de desaparició de les sigles dels partits com fins ara. M’explico: el PSC i ERC van començar ja l’anterior legislatura a presentar-se arreu amb les anomenades “marques blanques”: Acord Municipal (ERC) i Progrés Municipal (PSC-PSOE). Aquesta pràctica ara s’ha generalitzat i és la manera amb que uns i altres poden presentar-se en àmbits territorials on no tenen implantació. Alhora, la majoria d’independents inicialment es pensen que no pertanyen a cap formació política; ans el contrari, posen com a condició que no surti enlloc ni ERC ni PSC-PSOE.
D’entrada, es criticable perquè s’enganya a l’electorat i a molts candidats independents. Perquè s’amaguen?
Però la cosa encara és més greu fins el punt de constituir un veritable frau de llei. Perquè? Doncs perquè la voluntat última de tot plegat no és altra que aquestes candidatures acabin sumant per l’àmbit supramunicipal i que les llistes amb marques blanques, les que amaguen les sigles, acabin sumant per a constituir les majories a Consells Comarcals i Diputacions. Dit d’una altra manera, qui vota els independents –AM o els independents –PM acaben donant vots als seguidors d’en Carod i d’en Montilla i acaben sumant perquè el trist tripartit es formi també en l’àmbit local de tot Catalunya.
Convergència i Unió ens presentarem una vegada més a 900 municipis, qui més llistes presentarà; i dels 11.000 candidats que presentem, més de la meitat són independents, mostra clara de la diversitat i la obertura de les nostres llistes. Ara bé, arreu, a tot els país, a la papereta hi haurà CiU, ben clar, sense amagar-nos; estem orgullosos de pertànyer a una federació; a un projecte polític que no s’amaga i que sempre dóna la cara.

Matricular els fills a l’escola: una carrera d’obstacles

2007-04-12T16:37:00.001+02:00

Un any més entrem en periode de matriculació i lamentablement aquest tràmit es converteix en una veritable carrera d’obstacles provocat per l’encara falta d’informació fruit del retard que el govern tripartit porta en aquest àmbit.
En governs de CiU es donava als centres la possibilitat de donar un punt complementari als alumnes a l’hora de fer la matrícula per ser fill d’exalumne, tenir-hi germans o haver anat a la llar d’infants. El tripartit ha eliminat aquesta opció, pel que posa dificultats als pares a l’hora de portar els seus fills a l’escola que desitgen. Els pares tenen la sensació de no poder escollir i des de CiU sempre hem defensat que cal conciliar el dret a tenir plaça amb el de triar-la, ambdós drets constitucionals i estatutaris i que el tripartit ens dificulta. Des de l’ajuntament de L’Hospitalet es força a rebaixar la ratio per si arriba gent de fora durant el curs, penalitzant així els centres i a les famílies del País. Nosaltres estem a favor d’una distribució el més racional possible dels nouvinguts i així ho hem demostrat on CiU governa, però en cap cas això ha de penalitzar les famílies que, havent-hi plaça, no li poden portar per si arriba algú de fora. L’elecció de l’escola dels fills és una decisió important i és evident que els pares hem de poder escollir.

No som tots iguals

2007-04-02T11:21:00.000+02:00

Ja fa uns quants dies, que ha retornat el Dragon Khan. Semblava que era mort i enterrat i que s’iniciava una etapa nova de tripartit en la que tot transcorreria sense gaire soroll (potser, o segur, sense grans projectes ni ambicions, però aquest fet els preocupa poc ) i faria esborrar de la memòria els tres anys d’olla de grills.
Però això, hem vist que no ha durat ni quatre mesos, i s’ha produït ja la primera tempesta sonada, que ha deixat en ridícul, les tempestats del primer tripartit.
Els fets que des del Govern s’han anat succeint, han estat contradictoris, s’ha dit que el tripartit no corria cap perill, alhora que s’anunciava la seva fi, si des de CiU s’acceptava fer un referèndum sobre l’autodeterminació.
A partir d’aquí, uns i altres han fet declaracions, el President Montilla, mirant cap una altra banda com si els fets no anessin amb ell, ni amb el seu Govern, els dirigents d'ERC contradient-se entre ells, i I.C., com sempre fent de bons xicots.
De nou, Catalunya, gràcies als seus dirigents, sent la riota de l'Estat.
A CiU havíem plantejat el debat parlamentari de l'Estatut, i tot plegat va quedar entortolligat. Amb total sinceritat, crec que de nou, des de CiU amb la figura de l'Artur Mas, va saber-se trobar el to i la línea, perdo també com fa tres anys, quan el Govern embolica la troca, la lectura que es fa des de fora 'es la de desqualificar tota la classe política sense apreciar allò de positiu que es proposa.
Segurament això el tripartit ja li està bé, però a banda de no ser just, Catalunya no s’ho mereix

Les discoteques de Cornellà

2007-03-29T13:03:00.001+02:00

El passotisme i el “tirar pel dret” del govern municipal de L’Hospitalet, on el PSC i ICV-EUiA fa de comparsa, s’ha demostrat un cop més, lamentablement, en el cas de les discoteques del Polígon Famades de Cornellà i que afecten al descans de veïns de L’Hospitalet que hi viuen molt a prop.

Ja fa 8 anys que els veïns es queixen de les actituds incíviques dels qui entren i surten de les discoteques, i no ha estat fins que des de Convergència i Unió que ens n’hem preocupat, que el tema ha començat a moure’s. Els veïns han creat una plataforma d’afectats i han mantingut diverses reunions amb l’ajuntament, però cap mesura els ha servit per començar a solucionar el problema. Gràcies a la nostra pressió hem aconseguit més mesures de seguretat i neteja, però l’equip de govern no ha actuat per si sol, no ha sabut defensar els interessos dels seus ciutadans ni ha anat a Cornellà a parlar amb el “govern amic” per tal d’arribar a un acord: és evident que prefereixen tapar les vergonyes de l’ajuntament de Cornellà que no pas està al cantó dels veïns de L’Hospitalet.

De la mà de CiU, els veïns van visitar el Síndic de Greuges per tal d’exposar-li la situació, i aquest ha emès les seves recomanacions: o es traslladen les discoteques o es canvia el Pla General Metropolità. A més, afegeix que fins que cap de les dues accions es porti a terme i per tant, que faci que s’ajusti a la legalitat vigent, cal portar a terme alguna acció transitoria.

Nosaltres creiem que aquesta situació transitoria és el tancament: si no estan correctament ubicades, que es tanquin les discoteques, així de clar.

És sorprenent com des de l’equip de govern, amb els socialistes al capdavant, es rebutja la nostra inicitiva; tot per no anar a l’ajuntament veí i amic del mateix color polític, i exigir el trasllat de les discoteques. Com es pot al•legar que el problema està a Cornellà? Si els veïns que no poden dormir, que pateixen situacions incòmodes des de fa més de 8 anys, són de L’Hospitalet!

La impotència i “l’emprenyada” dels veïns afectats al ple era evident: pateixen a la seva pròpia pell el que produeix una majoria absoluta, que no escolta i que tira pel dret, i que es preocupa més de la galeria i de la foto, que no pas dels problemes dels ciutadans.

El tripartit torna a estar nerviós

2007-03-26T17:48:00.000+02:00

Aquest cap de setmana, hem pogut veure com el tripartit s'està posant nerviós. És lògic, el que havia de ser una bassa d'oli, així s'havien conjurat, comença a ser un gruix de conflictes i problemes.
Els socialistes, estan patint descrèdit fruit del mal estil que el cap de premsa del President Montilla, està utilitzant, o més ben dit ha estat descobert. Per altra banda, el Conseller LLenas, ha hagut de dimitir de regidor i com a mínim haurà de donar explicacions en el Parlament de les seves actuacions. Per si tot això no fos prou, el President Montilla, el dissabte, en el concert de Lluís Llach, va haver d'entomar un eixordadora xiulada així com un fora, fora ben explícit que tot Catalunya va poder sentir en directe i que no va poder ser censurada pel "fantàstic" Bolaño.
La direcció d'Esquerra no té tampoc un panorama fàcil, així, el dissabte podíem llegir un article del sempre coherent Heribert Barrera, a on plantejava que Esquerra havia acceptat ser un satèl•lit dels Socialistes i renunciaven a allò que els defineix. També han hagut de suportar el punt de vista de l'exconseller Carretero ben diferent al de l'actual direcció i per tant la crítica a la mateixa.
Per si tot això no fos poc, el divendres la societat civil, veient la incapacitat d'aquest Govern de defensar allò que és necessari pel País (un aeroport de primer nivell), es posava al davant d'aquesta reivindicació.
És lògic que amb aquest panorama, estiguin nerviosos i uns i altres es posin a dir coses, simplement per sortir del pas o bé fer una fugida endavant. Així el President Montilla, ens acusava d'imitar l'estil d'oposició del PP i en Xavier Vendrell, manifestava que estarien disposats a fer President l'Artur Mas si es comprometia a fer un referèndum sobre l'autodeterminació.
És evident, que uns i altres estan nerviosos i ja no saben estar callats per més que s'hi comprometessin. El trist de tot això, és que mentre, tenim el País paralitzat en molts temes (com en el de l'aeroport, RENFE, la tercera hora, la incapacitat de defensar l'Estatut votat pel poble de Catalunya...) i ha de ser la societat qui es mobilitzi.

Una experiencia positiva

2007-03-21T17:39:00.000+01:00

Ahir al vespre vaig tenir una nova trobada amb veïns de L’Hospitalet; en aquesta ocasió de Collblanc i de La Torrassa.
Se’ns dubte, es tracta d’una experiència molt positiva i enriquidora el fet de trobar-te amb veïns dels diferents barris de la ciutat, ja que et transmeten idees, suggeriments, aspectes de la realitat quotidiana que pels qui no vivim al barri se’ns poden escapar.
Un cop més, i ja en van masses, he pogut constatar que des de l’equip de govern municipal s’arriba tard quan hi ha un problema, i es posa un pedaç que en moltes ocasions no serveix per massa. A Collblanc i a La Torrassa hi ha un fenomen que està augmentant amb força, es tracta de la immigració: quan ja hi ha hagut problemes de convivència i malestar entre els veïns, és quan des de l’ajuntament es crea la figura del mediador. Aquesta mesura està molt bé, però calia esperar tant? Si es sabia que hi havia una problemàtica o una situació difícil, per què no es va intentar solucionar amb anterioritat?
El mateix succeeix amb les escoles bressol municipals. Quantes vegades se’ns ha dit des del govern municipal que, si només hi ha dues guarderies municipals, és culpa dels governs de CiU a la Generalitat? Moltes vegades, i aquest discurs és del tot incert: no es pot acusar als governs de Pujol en aquest àmbit quan d’altres municipis tenien les mateixes condicions que L’Hospitalet a l’hora de construir escoles bressol, i sí les van aprofitar. La manca de sensibilitat va ser de l’equip de govern municipal i no de CiU.
Aquestes preocupacions són al carrer, i les trobades que tinc amb veïns només fan que reafirmar el que pensem des de CiU: que l’equip de govern, sobretot el partit socialista i l’Alcalde, estan més preocupats de les grans obres i deixen el dia a dia dels ciutadans de L’Hospitalet en segon terme.
Mentrestant, des de CiU hem portat a terme iniciatives reals pel barri: l’estafeta de correus (demanda que varem portar a l’ajuntament i al Congrés) o la pèrgola per la Plaça del Mercat de Collblanc. Aquestes són les polítiques per a la gent, i no la obra faraònica que es prioritza des de l’ajuntament. Crec que ambdues coses s’han de poder compaginar, però és evident que “el llegir no ens ha de fer perdre l’escriure”.

Més de 100 dies de renuncies

2007-03-19T11:13:00.000+01:00

El segon tripartit, ja ha fet més de 100 dies i sota l’aparent calma governamental, no hi ha altre cosa que la renúncia permanent. El Govern Montilla s’ha instal•lat en la renúncia i en la supeditació al PSOE.

Lamentablement es confirma allò que des de Convergència i Unió havíem manifestat, i és que el Govern tripartit és el pitjor escenari que podíem tenir per desenvolupar l’Estatut.

Històricament, ja des del 1980, el Govern central ha intentat envair les nostres competències, la diferència que hi ha ara respecte el passat és que ara no es fa contrapès, no es defensa l’autogovern. Així tenim exemples ben clars de passivitat en el cas del decret de la tercera hora, i per tant l’ acceptar que des de Madrid se’ns pugui imposar un determinat model lingüístic. O com davant de la Llei de la dependència, es fa cas omís al Consell Consultiu que declara que la Llei és antiestatutària en un 70 % i es renuncia a fixar un model propi de suport a les persones dependents.

Hem pogut veure com no es defensa els interessos de Catalunya, així, no es defineix un model aeroportuari en un moment decisiu pel futur del mateix, o bé s’accepta que el nostre nou model de finançament es faci conjuntament amb totes les autonomies, quan l’Estatut estableix la bilateralitat.

Podríem prosseguir amb la manca de defensa dels interessos dels catalans en el dia a dia, el caos de la RENFE a on s’ha renunciat inclús a que el president Zapatero comparegui al Congrés. S’ha tret el complement a les pensions a 30.000 vídues. Tenim les pitjors llistes d’espera de l’Estat...

Davant de totes aquestes renúncies la última que a mi personalment m’ha preocupat més, ha estat el fet que el President de Catalunya i del conseller de la Vicepresidència donessin per bones les al•legacions restrictives de l’Estat als recursos contra l’Estatut.

Sembla que per alguns, la calma, el silenci, està per sobre de la defensa de Catalunya. Si s’ho repensen però, saben, com ha dit l’Artur Mas que al Parlament de Catalunya, hi ha prou majoria per actuar.

Quines polítiques cal implantar des dels ajuntaments en matèria d’autònoms?

2007-03-14T13:40:00.000+01:00

Des de Convergència i Unió sempre hem reconegut la importància dels més de 600.000 treballadors autònoms catalans per al progrés econòmic i social de Catalunya. El compromís de CiU amb els autònoms és clar i ferm: S’han d’eliminar les diferències en matèria de protecció social i crear un entorn favorable per al desenvolupament i potenciació de l’activitat dels autònoms. Hom podria pensar que des dels Ajuntaments no podem fer res per ajudar als autònoms. No és cert. Sí que ho podem fer. Com? A) Reduint l’excés de burocratització per a l’inici i desenvolupament de la seva activitat que en molts ajuntaments no s’ha sabut ni gestionar bé ni reduir. B) Dins de l’àrea de promoció econòmica introduint programes d’assessorament a l’autònom, per orientar, informar, assessorar i donar suport a l’autònom. C )Impulsant mesures de suport, promoció i foment del treball autònom. D) Impulsant ajuts per a l’inici de l’activitat i per a la incorporació i ús de tecnologia a l’activitat professional de l’autònom. E) Simplificant els impostos municipals F) Facilitant la creació de modalitats preventives pròpies per les petites i mitjanes empreses i microempreses o associacions, mitjançant el foment de creació de Serveis de prevenció mancomunats, amb ajuts per part de la Generalitat, la Diputació, els Consells Comarcals i els Ajuntaments. Són sis mostres de les moltes iniciatives a favor dels autònoms que podem impulsar des dels Ajuntaments. Sis mesures a favor dels grans emprenedors del nostre país.

A qui volen enganyar?

2007-03-12T16:18:00.000+01:00

Aquest cap de setmana , els socialistes han fet el seu congrés municipalista. En ell bàsicament s’han fet dos propòsits.

1- Desmarcar els comicis municipals del clima polític.
2- Explicar els eixos programàtics basats en : seguretat, accés a l’habitatge, cohesió laboral i polítiques per a l’habitatge.

El primer propòsit és del tot comprensible, però demostra que els propis socialistes , malgrat governar a tot arreu saben que no passen un bon moment. A Madrid el clima està més que tens, mentre que a Catalunya , el tripartit II si bé és cert que no és un Dragon Khan també és cert que és un Govern que no resol la problemàtica que els catalans tenim o que des de fora ens posen. (Renfe, AENA, la tercera hora del castellà, la Llei de la dependència...)
Respecte al segon punt, té gràcia que aquells que són responsables de molts dels grans municipis de Catalunya des de fa 28 anys, ara vulguin fer creure a la ciutadania que faran les coses diferents i que la "transformació urbanística" no serà la seva principal preocupació. Ara ens diuen que la seva obsessió serà la seguretat (tothom sap que a Barcelona i a l'Hospitalet, per posar dos exemples falta des de fa anys policia local) o que impulsaran ara l’accés a l’habitatge ( aquí cal recordar que any darrera any, segons la pròpia Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament que fa més habitatge protegit és Sant Cugat, governat per Convergència i Unió mentre Barcelona i l'Hospitalet són a la cua d’aquest rànquing )
Ara després de 28 anys de Governar ens poden dir el que vulguin, però a qui volen enganyar?

LES VIDUES I LES MILLORES DE LES SEVES PENSIONS

2007-03-09T13:01:00.000+01:00

Ara fa tot just un any i mig que va entrar en vigor la Llei 9/2005, de 6 de juny, que en síntesi ens ve a dir que es permet la compatibilització de la pensió de viduïtat del Sistema de la Seguretat Social amb la del SOVI (l’antiga assegurança de vellesa i invalidesa).

Tenim per primer cop dades de l’any 2006 i que ens diuen el següent. Hi a en la actualitat un total de 120.037 dones vídues a tot l’Estat Espanyol que compatibilitzen l’assegurança de vellesa e invalidesa coneguda com a SOVI amb la pensió de viduïtat.

Segons aquestes dades, Barcelona, amb un total de 32.283 casos, destaca molt per damunt de la segona demarcació en nombre de casos que es Madrid amb 11606, i el tercer lloc es per a València amb 10454.

Pel que fa a Tarragona, hi a un total de 4224 casos, a Girona 2311 i a Lleida un total de 973 casos. Per tant a Catalunya aquesta llei ha afavorit a un total de 39791 persones.

Recordar que aquesta iniciativa ja fa molts anys va estar recolzada amb multitud d’iniciatives per part de Convergència i Unió, i que finalment gràcies a nosaltres va ser possible l’esmentada proposta, tal i com consta en reiterades vegades en el propi redactat d’aquesta llei.

Això permet avui en dia que un col·lectiu com és el de les dones vídues, que entenem des de Convergència i Unió que ha estat històricament abandonat i fins i tot m’atreviria a dir maltractat pels diferents Governs del PSOE i del PP, que puguin percebre a dia d’avui ambdues pensions, el que fa que moltes d’aquestes persones hagin pogut sortir del ofec econòmic que venien patint moltes d’elles des de fa molt anys.

Tot i així des de Convergència i Unió seguim pensant que no hi ha prou, i que s’ha d’avançar més en aquest temes perquè encara queda un ampli ventall de persones vídues que segueixen tenint molts problemes econòmics degut al baix import de les pensions que reben mensualment per part de l’Institut Nacional de la Seguretat Social.

A Convergència i Unió sempre estem pensant en les persones, pensem en tots vosaltres, veritable motor de la societat. Això es fer veritables polítiques socials, que són les polítiques que necessiten les persones de peu en el transcurs del dia a dia, i són per tant la nostra màxima motivació per seguir treballant per la nostra ciutadania.

Cal posar els accents en un altre lloc

2007-03-07T13:46:00.000+01:00

Ahir vaig tornar a fer una trobada amb veïnes de L’Hospitalet. En aquesta ocasió, com en tantes d’altres, vaig tenir la oportunitat de copsar de primera mà les inquietuds de la gent. Vaig poder observar de nou que a la gent de L’Hospitalet ens té preocupat el total abandó de la ciutat en temes tant quotidians com la brutícia dels carrers, l’enllumenat del tot deficient, el deteriorament d’alguns carrers, la manca de policia a peu de carrer...
Tot això tant quotidià, tant del dia a dia, però alhora tant real, contrasta amb les polítiques i els accents que l’ajuntament posa a la nostra ciutat.
Els accents, les polítiques, els esforços de l’equip de govern han estat posats en les grans obres faraòniques, en la Plaça Europa (amb pisos de 8.500€ el metre quadrat), la Porta Nord... No dic que tot això no s’hagi de fer, només penso , com tantes persones de L’Hospitalet, que cal canviar les prioritats i primer cal pensar amb el dia a dia i, per tant, en la gent.

El que fa la ignorància...o el sectarisme

2007-03-05T11:59:00.000+01:00

Fa uns dies vaig escriure un article a un diari gratuït de la ciutat, el “Més L’Hospitalet”, on comentava diverosos aspectes de la ciutat que, al meu entendre i al de molta gent de L’Hospitalet, s’han oblidat per part de l’equip de govern municipal i que des de Convergència i Unió creiem que cal millorar.

Pocs dies després, el mateix mitjà publicava la carta d’un ciutadà on criticava les meves paraules, centrant-les en el fet que, segons ell, els governs de la Generalitat de Jordi Pujol “no havien invertit ni un duro” a L’Hospitalet. No vaig poder més que contestar-li, perquè el seguit de comentaris que feia només podien ser fruit de la més profunda ignorància o del més autèntic sectarime.

Molta gent pot pensar, que en 23 anys de govern, només faltaria que no s’haguessin fet coses a la ciutat, i en certa manera és cert. i en aquest sentit vaig enumerar-li un conjunt de millores que els governs de Pujol van portar a terme a L’Hospitalet: el metro va arribar a molts barris de la ciutat, es va soterrar el Carrilet, es van construir diverses residències per a gent gran, com la Laia González, es va construir les escoles Patufet Sant Jordi o la de La Carpa..., es va crear la residència per a discapacitats a Can Serra...

Lamentablement, la gent de CiU de L’Hospitalet, i també d’altres llocs del País, estem habituats a escoltar crítiques demagògiques i sense fonament sobre la nostra feina al capdavant del Govern de Catalunya; però quan es diuen falsedats no es pot més que respondre amb contundència i, com sempre, amb la veritat per davant.

Els qui s’omplen la boca de polítiques de progrés diuen, entre d’altres qüestions, que faran el màxim permès per llei i més, pel que fa a la construcció de pisos de protecció oficial, que faran una guarderia per barri, que milloraran tots els carrers de la ciutat... però això ens ho diuen després de 28 anys de Governar a l’Hospitalet. És evident, que aquestes no han estat les prioritats del Govern municipal en aquests 28 anys.

La nostra ciutat és la segona del País i potser si que és la primera en “transformació urbanística” altres en diuen “el totxo”, el que és segur és que no som de les primeres en les polítiques per la gent, i això són fets.

Jo mai diré que a la nostre ciutat no s’ha fet res, puc pensar que no s’ha fet prou, que s’ha fet en una línea adequada, però manifestar que no s’ha fet res, en 28 anys de Govern Socialista o en 23 de Convergència i Unió, és tant com ignorar la realitat, o ser un sectari.