Ridícul dels polítics, o del PSC?

Després de la gran manifestació a Barcelona, a on més d'un milió de catalans varem sortir al carrer en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional per tal de dir clarament que som una nació i nosaltres decidim, es demanava a la classe política una resposta i que estès a l'alçada.

Se'ns dubte no era fàcil, però l'ocasió ho requeria. De fet, se'ns deia que els polítics ja havíem fet el ridícul a l’hora de posar-nos d'acord amb el lema i els detalls de la manifestació.

Era necessari doncs que el Ple monogràfic que es dugués a terme al Parlament fos positiu per, d’aquesta manera, poder donar resposta a les expectatives de la ciutadania.

Des de Convergència i Unió vàrem optar per no fer la nostra pròpia proposta tot entenent que aquesta havia de poder ser acceptada per la resta de formacions polítiques ja que, si no, es podia donar una situació lamentable: cada formació política defensant la seva pròpia teoria i no produint-se l'acord necessari per resposta a la situació creada pel Tribunal Constitucional. Primer, vàrem proposar presentar, com a resolució, el manifest que havia pronunciat el President de la Generalitat (fel pel qual el propi President ens va acusar de voler "fer trampeta"). Davant de l'èxit, vàrem proposar que enteníem que la gent havia sortit al carrer amb un eslògan clar, "som una nació, nosaltres decidim" i, per tant, aquesta podia ser la base de la resolució del Parlament. En aquest punt vàrem ser increpats pel Sr. Iceta que ens deia que semblava que volíem instaurar el dia de la marmota. Davant de tot això, semblava clar que era millor deixar la iniciativa a qui segurament li corresponia: al Govern.

Però, curiosament, això tampoc va agradar. Els membres del tripartit van considerar que això era pura tàctica i, com tothom sap, finalment l’Artur Mas feia un gest de generositat i manifestava que acceptaríem la proposta que ens fes el President. Vàrem aconseguir un text de mínims, certament, però vàrem aconseguir-la tant apreciada unitat.

En paral•lel, aquesta matèria també es discutia en el si del Congrés de Diputats. Lamentablement, els diputats socialistes no votaven la seva pròpia proposta demostrant, de nou, que més enllà de la retòrica (recordem aquell “Jose Luís, te queremos, pero queremos más a Catalunya”) els diputats Socialistes de Catalunya tenen una causa a servir: el PSOE.

Per tant, quan es parli del ridícul dels polítics, cal que siguem honestos. Quan es diu que no ens vàrem posar d'acord amb el lema de la manifestació acceptem que només eren els socialistes qui no acceptaven el lema pactat, feia temps, per part d'Omnium i tots els partits que havien estat treballant per la manifestació. Quan es diu que a Madrid no hi ha hagut acord de mínims, diguem que només els socialistes catalans han renunciat a l'acord que ells mateixos varen proposar al Parlament de Catalunya.

Així doncs, ridícul dels polítics o del PSC?